Aquest any he agafat força la línia lila ( q es lila no violeta) i sempre quan tocava la parada del Mercat de Sant Antoni m'havia d'aguantar el riure.
El cas es quan estàvem a primer o segon de batxillerat (ara no me'n recordo) el professor de català li tenia un amor especial als "fenòmens de contacte" i ens passàvem mig curs analitzant-los. El cas, es que jo la meitat d'aquests fenòmens (recordo pels q fa temps q no trepitgen una classe de català, que són fenòmens q suposadament els parlants creem, modificant les paraules en ajuntar-les unes amb altres) no els he fet mai, o al menys no en sóc conscient.
N'hi havia un en especial: la sensibilització. I el nostres profe sempre posava el mateix exemple:
" Sant Antoni"
i es que segons aquests fenòmens s'hauria de pronunciar: "santantoni" així tal com raja. El problema es que no hi havia ni una sola persona en tota la classe que ho digues, tots dèiem "San antoni". I així ens anava la part de fonètica a l'examen...
Però... la veueta del metro que anuncia les parades... fa la sensibilització! i la fa tant i tant que sembla q t'hagin canviat la parada!! I mira.. quan paro allà m'enrecordo del professor calb de català ( i remarco el "calb" perquè es un fenomen d'ensordiment, o això crec)
Sí, he hagut de mirar els apunts.
Però... la veueta del metro que anuncia les parades... fa la sensibilització! i la fa tant i tant que sembla q t'hagin canviat la parada!! I mira.. quan paro allà m'enrecordo del professor calb de català ( i remarco el "calb" perquè es un fenomen d'ensordiment, o això crec)
Sí, he hagut de mirar els apunts.

