Hi ha frases, paraules, cares que se't queden grabades per sempre. Sobretot si les vas veure o sentir quan eres petit.
El meu cole ha aconseguit que se'ns quedessin grabades les frases de l'objectiu educatiu ( també ha aconseguit treure tot de nens amb segell de fàbrica.. semblem tots iguals).
L'objectiu era una frase o dues, normalment amb ritme, que canviaven cada any. A principi de curs els professors s'inventaven l'objectiu, en feien murals que repartien pels passadissos i ens l'ensenyaven durant la primera setmana. Desprès en algunes tutories en parlaven, encara que poc.
Normalment tenia associada una cançó cutre, inventada per la profe de música o bé feta per estudiants obligats-voluntaris (tot depèn del punt de vista).La cançó s'oblidava ràpid, perquè no mereixien ser recordades però l'objectiu si que s'ho mereixia i molts encara en recordem uns quants, especialment dos estel·lars de dos anys seguits:
"Creixem quan compartim"
"Digues-me, parlem-ne, t'escolto"
Han aconseguit que la gent de la meva promoció les assimiléssim completament i questes frases sorgien espontaneament a les conversacions, fins i tot repetint tots la frase a l'uníson. Fèiem servir questes frases força sovint, especialment la primera, de fet encara tinc tentacions de fer-les servir i em reprimeixo perquè la gent no flipi. Era graciós (encara que no hi trobeu la gràcia).
Per si encara algú no se n'havia donat compte la primera té molt de joc, i n'he sentit moltes bromes, especialment acompanyada de frases com "donam un Petit Suisse dels teus" o coses així.
Vist des de fora ha de ser ben estrany, però des de dintre és la cosa més normal del món.
N'han tirat el teatre a terra, que encara que el públic en general no ho sapiguès tenia goteres als camerinos i al mateix escenari. Ja no hi haurà més "Espai" i en comptes de teatre.. pàrquing al soterrani, que dona més beneficis que la cultura.
- instant de silenci: doncs això, silenci, que es el que hauria de ser
11 comentaris:
Això em sona més a cataquesis que no pas al cole on jo anava, suposo que són coses més de colegis religosos. No és pas que a cole no en cantessim de coses, però no eren d'aquest estil, si més no si que recordo cantar-ho avans de fer la primera comunió.
T'he de dir que tens raó, que aquestes cançons, aquestes lliçons imposades m'han servit per ser millor persona, per entendre i comprendre allò que m'envolta i volguer-ho millor.
Suposo que es aquella part de catequesis que vaig veure que m'ensenyaria com viure.
m'agrada el post.
Hey, aixi que hi ha tot un seguit de nois i noies por ahi "programats" amb les mateixes frases? bé, de fet aquest és l'objectiu dels eslógans, frases que s'enganxen al nostre subconscient, sino prova de recordar-ne uns quants dintre de l'ambit de la publicitat, i veuràs que només pensar en un producte et ve al cap l'eslógan associat... doncs bé al teu cole aixó ho aplicaven al camp educatiu... i de manera bastant efectiva sembla ser!!
No se si al meu cole no ho feien o no ho van fer tan bé, pro jo no recordo frases aixi... coses de la vida!
sisi.. si no em qeixo pas d les frases.. ja m'agraden.
Azriel, sera q no stas tan ben programat com jo? :P
Doncs les frases les trobo prou gracioses. De debó.
I si a més tu assegures que ho són, perquè hauriam de dubtar-ho.
La que si que em sembla una mica dubtosa és la frase del final, sobre la cultura. Com si no s'invertissin fortunes amb la cultura. És clar que gestionades amb una persona com al Mieras, millor que facin pàrkings, que estarà millor invertit.
Per cert, hauries d'assabentar-te perquè les coses han acabat per aquest cantó. La informació de primera mà a voltes dona més satisfacions que les especulacions.
Les coses se solen fer amb més lògica de la que pot semblar.
Ostres jo vaig tornar no fa pas gaire al meu cole d´EGB i tot lo que recordaba moooolt gran ho vaig trovar moooooolt petit...juasjasujasjuuas
no si fortunes s'inverteixen en cultura... pro no se n'obtenen la mateixa relacio de beneficis.. i menys parlant de teatre i dança contemporanea que es el q feien quasi sempre a l'"Espai".
L'explicació de l'escola és la seguent: costava molts diners rehabilitar el teatre, per aixo se lan carregat juntament amb un pati per a jugar els nens. A sota i faran un parquing i amb els diners que en treguin del parquin en faran un altre edifici per classes de pre-escolar (q no son subvencionades com la resta d cursos). Quan jo nava a preescolar.. era un raconet del colegi, petit i dalts dunes escales... costava trobarlo. quan vaig marxar quasi un edifici sencer era preescolar i ara.. en faran més!
Marina,
Jo només vaig anar un cop a l'Espai, des que van treure la Filmoteca. El dia que va anar en Sisa.
Llocs per fer teatre o dansa n'hi ha. No crec que la ciutat quedi coixa.
Ara, si tu mateixa dius que tenen problemes de diners, no crec que es pugui criticar massa a qui ha pres aquesta decisió.
Jo també he anat a veure la meva escola, de quan era petit. Tot està molt canviat. I per bé. Els canvis normalment solen ser per bé. Sobretot perquè mai es pren la decisió de canviar si tens la certesa que serà per a pitjor.
es q crec q no mas entès.. jo no em queixo pq la ciutat es quedi "coixa" de teatres.. d fet.. mai en la vida aniria a veure la dansa moderna q i feien.
Però era maco, perquè tots els nens del col·legi i feien les representacions de Nadal i final de curs. Els nens es convertien en actors de debò en un teatre de debò, amb uns recursos com deu mana, teníem les tècnics de so i llum a la nostra voluntat. I això crec que pocs nens ho han tingut.
Marina,
Ho comfesso: no havia entes res de res! ho sento!
això dels gats és tan cruel, em veig obligada a fer aquest comentari.
es cruel pro sembla q fa efecte!! q voleu salvar els gats dl mon?? mai havieu comentat tant!
Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada