Oloreta a pernil

I es que ara, quan tinc gana, només he d'entrar a la cuina, respirar profundament i delectar-me amb la oloreta a pernil serrà. Aquella olor penetrant del greix que regalima.

I es que la paletilla en qüestió porta 2 setmanes sobre el marbre de la cuina esperant que algú es decideixi a tallar-la.

Només en olorar-la ja m'alimento.

Camarero! Una de hongos!

Catalunya som una terra rica en bolets i com a tal, la nostra llengua té infinitat de noms per parlar d'ells i fins i tot per parlar del mateix tipus de bolet. No sóc la millor per parlar-ne, millor que d'això li preguntessim a la lingüista.

Per motius familiars viatjo força sovint cap a la Rioja. Terra molt rica en vins, però segons puc deduir no n'entenen un borrall de bolets. Si una es passeja pels restaurant o bars de tapes, es pot fixar que moltes coses van acompanyades de "setas".


I clar, no és el mateix un xampinyó que un rovelló que un fredolic, oi?
Doncs vas li preguntes al cambrer i et mira amb cara d'interrogant: Pues son setas.

I tu insisteixes sobre quin tipus de setas i ells segueixen entossudits: setas! setas! que más da!
En això ja m'hi tenien acostumada, normalment són gírgoles el que et posen , la sorpresa va ser quan en un restaurant es podia demanar "revuelto de setas" i "revuelto de hongos". La resposta del cambrer era que las setas eren setas i els hongos hongos. Tal qual.

Jo vaig demanar un revuelto, la meva germana va demanar-ne l'altre. Un era de gírgoles l'altre de xampinyó. Poder no tothom coneix les gírgoles... però els xampinyons!
Ben bé, cada casa és un món!

Mossega fort!

Per Nadal als meus pares els fan molts regals (normalment comestibles :P ). Així que casa meva està assortida de torrons de mitja Espanya, dolços de convents de monges de llocs innombrables i pernils salats increïbles.
Aquest Nadal passat també els van regalar això:

S'ha de reconèixer que aquesta capsa no dona gaire bon rollo

En principi prometia, no en teníem ni idea del que deia la capsa, però a dins hi havia una espècie de pastís sec casolà (com una galeta gegant amb pistaxos (festucs!). A mi els postres i els dolços em perden! I el menjar àrab també! així que jo ja m'imaginava tipus pasta fullada dels restaurants libanesos... i se'm feia la boca aigua.



Va resultar ser la cosa més seca i més dura mai vista. Casi mi deixo l'ullal en clavar-li mossegada. I no! no el vaig tastar ahir ni abans d'ahir (clar, des de Nadal ja fa una mica) sinó quan tocava, li vaig fer les fotos i se'm va oblidar per complet. Todo mi gozo en un pozo!

Algún dia els pacients ens enverinaran amb aquestes pastes casolanes. Aquesta que no es podia ni mossegar, però n'hi ha cada una mmmmm per llepar-se els dits!

Sense crosta

No hi ha res que em faci més ràbia que haver de donar la raó a un anunci, però el pa de motlle sense crosta està molt més bo que el que en porta.

I això que no suporto l'anunci de la Paz Padilla (9 de cada 10 familias bla bla bla..)

Fem un te?

Quan aquesta setmana santa vaig estar a Amsterdam, al bar de sota l'hotel vaig descobrir que existia el te de cactus!

A mi m'encanta el te des de la meva primera aventura en solitari per terres britàniques ara farà 5 anys. Però a Amsterdam no vaig tenir el que s'ha de tenir per tastar-lo (em feia por pagar per anar escopint punxes desprès). Així que cada dia triava un te diferent i l'últim dia vaig cometre un delicte: vaig robar una bosseta de te! Vaig agafar la bosseta que em volia prendre i vaig amagar al bolso la de cactus, on es va quedar fins fa un parell de dies.

Com que estic de vacances i tinc temps per fer tonteries he decidit tastar-lo. Primer he olorat un cactus que tinc per casa, per fer-me una idea de quin havia de ser el gust. Però olora mes aviat a res.
M'he preparat l'aigua,he posat la bossa, esperar uns moments i olorar: Ummmmmm té olor a papilla de fruites!!!! L'olor inconfusible de galetes maria amb suc de taronja i plàtan!
No sabia que els cactus fessin aquesta olor, ignorant que és una.

El tasto (i de pas em cremo la llengua) : té regust a papilla (que m'encantava de petita i no tant petita) però alhora .. no m'acaba de fer el pes.
Un altre glop: crec que no em podré acabar tota la tassa... Millor llançar-lo per l'aiguera abans que em faci mal. I abans que tornin els paletes "de almorzar" i em trobin fent el capullo amb el te en una mà i la càmera de fotos a l'altra.Perquè tal com a mi em dona per fer aquests experiments quan estic de vacances, als meus pares els dona per fer obres quan es estiu.

Conclusions: el te de cactus està intragable.

Quin gust té un prèssec?

Quin gust té un préssec?

sens dubte no té el gust d'un smint de préssec.
Un smint de préssec té més gust que un préssec. I més que dos. I més que tres.

I més ultimament que a les fruiteries et venen maduixes sense gust a maduixa, mandarines seques, peres sense gust a pera i préssec sense gust a préssec. Això si... els pagues com si fossin d'or.

A mi no m'agraden les algues. Prefereixo el formatge

Hi ha un restaurant que m'encanta. Quasi tots els seus plats porten formatge (i jo seria capaç de viure amb formatge, ceba, albergínies i xocolata). Com que hem vaig haver de quedar estudiant a casa, em vaig perdre la última visita familar al restaurant aquest.
Ahir a casa vam copiar un dels seus postres... boníssim. Encara que no la vem encertar del tot amb el tipus de formatge, serà questió d'anar fent proves.
Tan simple com posar al forn un parell de làmines de formatge perque es fongui, i quan sigui fos posar-hi una mica de melmelada de gerds. Menjar-ho barrejat tot calent . mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
Cal Tià, Viliella (Vall de la Llosa)

• Bé, un examen menys, però no ha sigut per tirar coets.

Quiero un vegetal sin lechuga

Es pot comprar un entrepà vegetal sense vegetals (sense verd s'entén)??
La resposta ( trivial ) és SI. Jo avui he comprat un entrepà vegetal no-vegetal.
Ja sé que aquesta revelació és difícil de pair, però jo avui ho he aconseguit. Al molí són uns cracks de l'esferificació i són capaços de grans obres d'art en matèria d'entrepans.
La cosa ha anat així ( ho explicaré en tercera persona que m'agrada més ):
La Marina entra al molí vell abans de la seva classe de geometria a buscar el dinar. Veu uns entrepans de pernil i formatge que l'estaven cridant. En demana un a la dependenta i aquesta li diu: "es vegetal, però se nos ha acabado la lechuga". Me quedat pensativa, m'ha costat imaginar-me, jo nomes veia entrepans de pernil i formatge.
Llavors li dic " entonces es como de jamon con queso". La dona: " No, bueno sé, es vegetal sin lechuga, o se jamon, queso con tomate".
Meravelles de la gastronomia

-instant de silenci: més tard l'Emma i jo hem sigut ignorades al caixer del banc. On mentre buscant la targeta una dona sa ficat davant (davant es als 70 cm que ens separaven del caixer) i sa ficat a treure els diners, com si fóssim invisibles. Potser ho som.