Cansei de ser sexy a Barcelona

Ahir al vespre l'Azriel, la seva xicota i jo vam anar al concert de Cansei de ser sexy a razz2.

Feia molt de temps que no anava de concert i aquest grup en especial em feia molt ilu, els altres cops que han vingut a Barcelona jo no hi era o no me n'havia enterat (visc així de feliç) així que ahir la oportunitat no es podia desaprofitar!

Els teloners, Aspet Weekend, en excepció de la primera cançó (Grandma) eren "más raros que un gato verde" (citant a la xicota de l'Az) i el muntatge del so era horrible.

Pero quan lovefoxxx va pujar a l'escenari..... màgia! Aquesta dona té una energia que no se l'acaba! Els seus modelets són priceless, ahir ens va deleitar amb un body de cos sencer estil zebra amb una espècie de poncho semitransparent de floretes per sobre i només durant la primera cançó una xarxa fosforescent fent de jaqueta.

El ritme increible, les cançons ben triades , l'ambient immillorable, entrega total (va trencar un micro a la 2a cançó) l'única pega es que va ser molt curt (amb prou feines una mica més d'una hora).

Quan ja erem als bisos, una noia em va agafar pel braç i em va dir que la seguís i em va assenyalar l'entrada al backstage. No m'ho vaig pensar ni dos segons i em vaig ficar dins. Al cap de pocs minuts m'apareix l'Az i quan erem uns quinze allà dins.... run run run! A dalt l'escenari a ballar ALALA! L'última cançó del concert.




La visió des d'allà dalt... acollonia! Jo perquè només ballava perquè si fos jo la que ha de començar a cantar ja us dic que nanai del paraguai! Es veia la sala pràcticament plena, flaixos i més flaixos i els focus apuntant a la cara.

Els nostres minutets de glòria a un pam de Cansei de ser sexy. Ja ens buscarem pel youtube aviam si sortim.

Aventuras azafatiles II

El mismo día en que me dieron la propina ( si lo escribo hoy aunque haya pasado más de una semana) tuvimos también una aventurita con un pasajero británico y su familia.

Mi compañero italiano y yo, estábamos destinados (rollo misión secreta) a la terminal B dónde no venia nadie (creo que esto ya lo he explicado) así que más que nada, sujetábamos un cartel, mirábamos al centro y mientras nos íbamos contando la vida.

En ésas estábamos cuando una familia se nos acerca sonriente. Pues como siempre les pedimos el vuelo y su apellido para buscarlos en la lista. Y va y el hombre nos suelta:
- No no, I have a private driver waiting for us. That's how I arrange it with your boss.
- Excuse me sir, but we don't know about any private driver, If you pay for the transfer you should be in the list and we are going to order a taxi for you.
-No, you don't understand me. I'm bla bla bla, and I'm a journalist from the BBC. I'm writing an article about this cruise company.

(glups)

- So your boss, I think he was calles "Lort" told me there will be a driver for me. Wait I'm going to call him so you will see.

Y yo flipando. Mi jefe se llama Lort??? Pero si eso no es un nombre ni es nada. Total que el señor llama a Lort, me pasa el telefono y oigo la voz de mi jefA que por cierto se llama LOURDES!
Anda que para ser periodista no da una. Que si que si, que esa família tiene trato especial, van de gratis y un xofer los pasará a recoger. Atención a la mirada de periodista creido que nos clavó.

Y por suerte, solo colgar... llegó un chofer para el senyor "BBC journalist"....

Vull un cafe... ??!!!

Com tots sabem la cultura xinesa és una font inesgotables de saber i coneixement.

No només són capaços de copiar la gastronomia dels seus veïns nipons per fer negoci, sinó que no tenen cap problema en crear nous països ....

Com diria alls cuits això forma part del meu lost time (i perdut a consciència a més).
I com més s'apropen els exàmens més temps perdo, no té gens de sentit.

Com fa temps us vaig explicar, no m'agrada menjar xiclets. Desprès no m'encaixen les mandíbules i és una sensació força incòmode. Doncs estic tant aixís, que quan he vist un paquet de xiclets al rebedor, d'aquells que tenen suquet a dins (els de préssec son els únics que m'agraden.. i just els que hi havia) no m'he pogut resistir.

He agafat un parell de pastilletes (amb una no fa res, se't perd a la boca quasi) i les he matxacat amb els molars, deixant que sortís tot el suquet.
mmmmmm una fusió de gustos excel·lent.

La llàstima es que el suquet dura exactament dos mossegades, i desprès m'he sentit força idiota amb una cosa a la boca que no te gust a res i ni tan sols m'agrada. Així que ara no m'encaixaran les dents del tot en una estoneta.

Star Buz

Avui a la porteria de casa hi havia una carta dirigida a la "Redacción de Star Buz".

1. No hi ha cap redacció diari ni revista a la meva escala.
2. Hi ha un Starbucks a la cantonada.

No és demanar massa saber el nom dels destinatari, o això és el que crec.

(per cert, mira que el trobo una enganyifa grossa grossa això del Starbucks)

Mans d'or i pedres de foc

Dimarts vaig gaudir del millor massatge de la meva vida. Una cosa espectacular! Em van fer un massatge amb pedres calentes! Doncs resulta que amb la matrícula del gimnàs podia triar entre un massatge d'uns 50 minuts o 2 sessions de 30 minuts d'entrenador personal, i la imatge del repòs absolut va guanyar sobre la del tio bo veient-me suar la cansalada.

Fotografia de Toni Blay

De fet ja fa un parell de setmanes que hi vaig al gimnàs però m'havia reservat el massatge per desprès del pont de la Mercè ja que aquests últims 10 dies han estat especialment esgotadors. I només començar el massatge vaig començar a plorar, no sé si la dona que me'l feia esta acostumada a això, però sens dubte quin millor el·logi que l'altre persona plori de plaer i rel·laxació?

I és que cada cop que em posava un còdol sobre el cos em donava la sensació que pesava tones, però a mida que es refredava s'alleugeria i quan al cap d'uns 20 minuts me'l treia sentia un alleujament increïble! I mentre tenia les pedres sobre el cos em masatjeava (?¿ com s'escriu aquest verb) les cames i braços, amb pedres ben untades amb oli i amb uns dits meravellosos. I mentre la tenia al front, era el torn del tors i el cap. Increïble! em tocava una cama i notava esgarrifances darrere les orelles, em tocava la panxa i sentia alleugeriment als braços. Vaig sortir nova! Tan nova que em va costar treballs arribar al sopar sense dormir-me.

Aquella noia, Bibiana es deia, té les millors mans que mai m'han tocat.

Fent amigues

Divendres per la tarda. Surto de casa (ràpid, vaig justa de temps, faré tard i no m'agrada gens fer tard). A la cantonada hi ha una noia tota arreglada amb un vestit de raso (ras? ). A mida que m'apropo em comença a somriure.

Deu haver-hi algú darrera meu que deu conèixer. Continua caminant.... em mira a mi!!!!

Neurones de la MaRiNa a mil... pensa, pensa de que la coneixes??? res, no em sona de res, ni d'haver-la vist pel barri, ni de cap nit de festa,ni de la uni.... Et deu voler vendre alguna cosa, però es estrany, no aniria tan mudada ni amb un ipod a la mà.
Passo pel seu costat, encara em mira amb un somriure d'orella a orella.

-Hola!
Cagate lorito! ara et saluda, i q li dic? segur que es confon. Sigues educada.
-Hola (amb cara d'interrogant)
Continuo caminant, em paro al semàfor i continuo pensant que coi deuria voler.
-MaRiNa, MaRiNa!
Flipa sap el meu nom! Ficaré la pota fijo, no me'n recordo d'ella. M'apropo amb cara de circumstancies.
-Hola MaRiNa, soy A.P. La hermana de E.
- Hola! Lo siento! no sabia quien eras! Encantada de conocerte.

L'E. és un dels nois que també van participar a l'intercanvi amb els estudiants de Cambridge. Jo sabia que tenia una germana, n'haviem parlat d'ella (i de més coses ehhh?). De fet havia parlat molt amb l'E. vam fer força bones migues. I res, jo allà a la cantonada de casa, parlant amb una noia q no coneixia durant 25 minuts!!! Molt maca, molt simpàtica (tu diras.. saluda gent q coneix), molt alegre... miro el rellotge! merda!!! ARA just ara hauria d'estar a plaça catalunya! si es que aquestes coses sempre passen quan vas curta de temps.

-A. como me has reconocido?
-Por las fotos. Sabia que eras muy alta, que vivias por aquí. Un dia iendo en autobus te vi por esta zona también y pensé.. mira esa es MaRiNa! Además tu pelo es inconfundible!

Pobreta, si sabes que me'l vaig anar a esquilar fa un parell de semanes, perquè llavors SI que era inconfusible!
Ens diem adéu quan arriba l'amic que ella esperava,marxo encara digerint tota la informació. El seu germà l'ha mig enganyada (nomes li va ensenyar 4 fotos) quan l'E. va ser el paparazzi oficial de les festes en terres angleses, veig que hi hagut censura! casi que millor. Marxem amb dos petons i amb la promesa d'agregar-nos al facebook. M'havien dit que ella era tota una relacions públiques. Ni que ho jurin!

llibreteta afruitada

Us presento el meu petit secret:


la vaig escollir perque es petitona i cap facilment a la bossa, té les pàgines de colorets i fa olor a fruites! (això no ho vaig descobrir fins que no la vaig tenir a casa)

Ara bé quan més d'un es planteja dues coses:

A. no és un secret
B. Estudiar tant m'ha trastocat
C. Jo també tinc una llibreta secreta
D. Cap de les anteriors. (per la gent sense criteri)

Doncs , ben bé no es que sigui un secret, però fins al moment ningú a part de mi sabia q existia. Que hi escric? doncs el que ficaré al blog (quan tinc una idea alucinant que no pot esperar), rampells escriptors que m'agafen, discursos per cantar-li les quaranta a algú però que mai m'atreviré a dir ( i ara no diré a qui anaven dirigits tampoc), les coses que em treuen el son...

On esta? doncs a la tauleta de nit, per això i escric mes aviat de nit, i quan me'n vaig de viatge també ve amb mi. Per exemple, i tinc apuntada les meves experiències als meus dos sopars formals de Cambridge (una cosa més aviat curiosa, que em vaig prometre explicar i que encara no he fet i que probablement l'escursó coneix).


P.D. es molt important que els llibres i les llibretes facin bona olor. No hi ha res millor que un llibre que fa bona olor a llibre. Tinc una tieta que si no li agrada la olor que fa ja no el compra.

Motius inexplicables

Per motius inexplicables al Fèlix (el meu estimat, adorat gatet) nomes se li cauen els pèls blancs quan vaig de fosc.

En canvi, se li cauen els pèls atigrats (o sigui foscos) quan vaig de blanc.

Si es que n'és d'espavilat aquest gat!

Em sona aquesta cara!

L'I. és un amic dels de la colla del cole. El divendres vam quedar per sopar i celebrar l'aniversari d'una servidora i tenia una petita curiositat per explicar-nos.
Doncs resulta que s'està traient el carnet de moto (ara no em pregunteu com va, però per les motos "grosses") i ha d'anar a fer unes pràctiques en un circuit i bla bla bla.

Doncs resulta que un dia va arribar tard i va haver d'esperar-se una estona per fer la pràctica. Mentre s'esperava un noi que també estava per allà li va començar a parlar, que si tb s'estava traient el carnet, que era una pràctica extra que el professor li havia deixat fer pq no li tocava, etc etc

I l'I. pensant que perquè aquell tio li estava tota l'estona parlant com esperant alguna cosa.
El professor va arribar, el noi va marxar i l'I. va començar la seva pràctica. I això que el professor li diu:
P.- no t'agrada el futbol a tu no???
I.- no gaire, com ho sap?
P.- Home, era en Víctor Valdès
I.- qui?
P.- si home, el porter del Barça, que no el coneixes?
I.- ostia!!! doncs si.. però no hi he caigut

L'I. es va trobar un sex símbol futbolístic i no el va reconèixer!!!!!! no cal dir que li va caure la bronca de la part femenina del grup!
d'acord, serà xulo, serà prepotent, serà un mica quillo... però no hi ha color on comparar!!!!
Es el déu del barça!!! ell se'l troba i no el reconeix!!!

personalment crec que en Valdès no s'esperava que sudessin d'ell completament.

Nota: continua sense agradar-me el futbol, però continuen agradant-me els homes, aquest és l'únic motiu d'aquest post.

Culto al placer

Un dia sortint de la biblioteca, en un d'aquests suros on la gent hi penja anuncis hi havia un potser tot fosc que anunciava les activitats d'una nova "associació". Ficava alguna cosa així com "Sociedad del culto al placer" , el cas que soc així de morbosa i vaig entrar a la pagina web (que ja no està disponible). Era rollo Eyes white shut, on un home emmascarat feia un discurset, seguidament et deia que tots els membres estaven en les seves plenes facultats i que ho feien per lliure voluntat( questa part donava una mica de mal rollo) i desprès hi havia apartats sobre descripcions de diferents tipus d'hedonismes i plaers (amb enquesta incluida). Al cap d'uns dies, van afegir que pròximament penjarien les activitats de la societat.

Per la meva sorpresa, un dia que hi vaig tornar a entrar (la curiositat es molt forta) la pagina havia canviat... ara hi havia un títol on deia que tot era cosa de la sueps! (però ben escrit)
Tot per promocionar una nova beguda. la pagina es aquesta, encara manté una mica l'aire misterios, pero clar no es el mateix, no comparem una sueps amb una societat secreta que rendeix culte al plaer! el morbo no es el mateix clarament.

Em consola que en les 6 primeres setmanes la web "obscura" va rebre mes de 40.000 visites de curiosos com jo, com molt bé explica aquest article.

M'ho pensaré dos cops abans de prendre un sueps d'aquests nous, no sigui cas que m'enganxi i busqui nomes plaer a totes hores XD

es greu? (III)

mai he vist un autobús (dels de TMB) a la gasolinera.
Funcionen de l'aire? on estan les gasolineres per autobusos?

Algun usuari de TMB ha fet una paradeta mai a repostar?
Repsol en té l'exclusiva?

Que poc sexy!

Ahir estava veient el tennis. Jugava en Nadal, i me'l mirava força atentament (i no pq m'interessi el tennis precisament).

Doncs això que me l'anava jo mirant i apart d'imaginar-me la pudoreta que han de fer les grenyes que porta per cabell barrejades amb la suor em vaig fixar que té un petit problema de roba interior!

I es que cada dos per tres esta ficant-se la ma al cul i ficant-se bé els gayumbos. Que , es cert, a tothom li ha passat alguna ( i mes d'una) que la roba interior se li fica dins el cul. Però es que el Nadal ho fa sempre! cada cop que va a sacar! cada partit(ja porto temps fixant-m'hi). I Rafa, has de saber que fa molt lleig!

Tot té solució! tens dues possibilitats:

• posar-te tanga. que per jugar a tennis no crec q sigui el més adequat. Però esta clar que aquest no es mou de lloc. Personalment, no m'atreuen gens ni mica els q en porten, pro escolta, això va a gustos!
• posa't boxers. Que mira que es difícil que se't posi tot el camal dins el cul! Ja seria mala sort!

Així que ja saps noi, per molt tic o costum que tinguis de fer això... perds molt, molt , moltíssim .
I ja no pel que pensin els altres.. per la teva pròpia comoditat! va corre, que em vas fer patir tot el partit

Sóc dermogràfica

Ja des de fa cosa d'un anyet que sóc dermogràfica.
No passa res, ni fa mal, ni es contagiós ni te cap mena de perill, però la gent es sol espantar quan em veu el coll desprès d'haver-me rascat (una miqueta de no res), quan em rasco l'esquena es quan més es veu i sembla que m'hagin pegat amb el làtigo (eiiii he dit "sembla" no que em vagi el sado), també quan m'arrepenjo molta estona en una cama es queda tota vermella.
Qui no sàpiga que es el dermografisme apreteu aquí.

I es que si amb la ungla escric una paraula a la pell, en pocs minuts la pots llegir en relleu. Si més no es força espectacular. Aquí teniu la meva mà desprès de jugar amb el reietó felí de la casa:


Oh my God! Jo i el dermografisme marxem diumenge a Cambridge durant una setmaneta! ueeeee anem a veure els anglesets!
Que vagi bé el pont! (mega-pont per mi)

L'amor mata (i les salsitxes probablement)

Estava escrivint sobre uns coneguts que s'han mort d'amor, però m'ha quedat tant cursi, desendreçat i jeroglífic que ho he esborrat i parlaré de les salsitxes de leche, que no esta demostrat que matin però una salsitxa feta de llet ha de ser dolenta a la força.

Qui va tenir la idea de ficar-hi llet a la salsitxa? i si en comptes de llet li posem carn de debò?? el pitjor es que fan creure a la gent que per prendre la salsitxa ja no fa falta veure la llet ¬¬
El curiós es que els va força bé el negoci.

senyors de "carnissers" vull salsitxes fetes de carn, NOMES carn.

I de l'amor... ja en parlarem un altre dia.

Vols semblar una model?

tornant cap a casa, caminant pel carrer, en comptes de trobar-me els de les ONGs em para un noi "super fashion", em vol donar un vale perque em pentinin, maquillin i em facin una sessió de fotos gratis. Li dic que no. Insisteix, vol donar-me el vale tan si com no, al meu costat una noia li explica el mateix rollo a una iaia (us imagineu la iaia fent-se el book??). Decididament, si la iaia l'agafa jo no.

(Noi fashion) - Va mujer, haz-me un favor, cogeme el vale. Si es que vas a ser la envidia de todas tus amigas! que mas quieres?
(jo mateixa) - Es que no quiero ser la envidia de mis amigas (us prometo que lo primer que ma sortit es això).
(Noi fashion) - joder, que buena amiga eres (aquí s'ha rendit)

I es que, que en treuen fent-lis fotos d'estudi gratis a la gent del carrer? Si fossin fotos lleugeretes de roba encara podrien trobar-li mes usos (quants eufemismes junts XD), però tenint en compte que li proposaven a una dona de 60 anys... doncs no va per allà el tema (o si).

Quin gust té un prèssec?

Quin gust té un préssec?

sens dubte no té el gust d'un smint de préssec.
Un smint de préssec té més gust que un préssec. I més que dos. I més que tres.

I més ultimament que a les fruiteries et venen maduixes sense gust a maduixa, mandarines seques, peres sense gust a pera i préssec sense gust a préssec. Això si... els pagues com si fossin d'or.

Sobrevaloració

Castelldefels. Fa 40 anys aproximadament.

Construcció de :

24 vivendes amb baixos inclosos ---------> 4.700.000 pessetes.


No us estic prenent el pèl.

Porta el teu bebè a la última!

Tinc èpoques, èpoques en les que cada cop que veig una dona embarassada penso: ostres una altra embarassada! no se com diuen que neixen pocs nens si jo nomes faig que veure futures mames. I si es que quan t'hi fixes en veus moltes. Doncs últimament no em fixo en les embarassades sinó en els cotxes que porten les que ja han tingut la criatura.
Ho faig perquè un dia en vaig veure un de curiós (per dir-ho d'alguna manera) i ara estic mirant si n'hi ha més.

Jo no me'n recordo en quin cotxet em portaven, però si el dels meus germans, i no tenia res d'especial, el típic cotxet de prenatal blau amb dibuixets (el del meu germà eren aneguets... ohhh que maco!) i que quan són petits va amb cuco i de més grans en cadireta.
Doncs el dia que vaig veure el cotxet curiós vaig veure això:


un cotxet de la carolina herrera amb tot de CH per tot arreu, pel meu gust, molt lleig i poc infantil, ara això si el nen ja anirà dirigit i de gran segur que no va a comprar al Zara.

Uns dies després vaig veure un altre (no era Gucci) sinó McLaren!
I encara m'estic preguntant si es del mateix McLaren que l'Alonso (ho té be aquest XD ).
Serà per córrer més? per agafar millor les curves? atropellar les iaies que van massa a poc a poc? fer el cavallet amb la criatura a dins??
Doncs rebuscant per la xarxa he entrat en foros on les mames es comenten truquets i una que tenia un McLaren diu:

"estoy encantada con ella, aunque Oihan le ha partido la capota, pero es que es muy muy bruto. Para mí va de locura, la pliego con una mano, es muy ligera, y se abate muy fácilmente, y las ruedas van superrápido, corren muy bien. "

Erreka del foro crianza natural

Pel be de l'Alonso.. els de McLaren haurien de fer els cotxes de veritat igual de bé i ràpids que els de bebè. Encara que, no em cansaré de dir, que la F1 no em barrufa.

Comprar fetus

No em pregunteu com he arribat aquí. Nomes mireu:

Aquest es el tiny extra large, però hi ha el punky, el de menta, el zigot, el gnom, els bessons, el romà, el lletós..

Al proper nen que li hagueu de fer un regal, no li compreu un osset de peluix, que ara ja no es porta... compreu-li un FETUS!!! Que es molt més original!

Interessats cliqueu AQUÍ