Cansei de ser sexy a Barcelona

Ahir al vespre l'Azriel, la seva xicota i jo vam anar al concert de Cansei de ser sexy a razz2.

Feia molt de temps que no anava de concert i aquest grup en especial em feia molt ilu, els altres cops que han vingut a Barcelona jo no hi era o no me n'havia enterat (visc així de feliç) així que ahir la oportunitat no es podia desaprofitar!

Els teloners, Aspet Weekend, en excepció de la primera cançó (Grandma) eren "más raros que un gato verde" (citant a la xicota de l'Az) i el muntatge del so era horrible.

Pero quan lovefoxxx va pujar a l'escenari..... màgia! Aquesta dona té una energia que no se l'acaba! Els seus modelets són priceless, ahir ens va deleitar amb un body de cos sencer estil zebra amb una espècie de poncho semitransparent de floretes per sobre i només durant la primera cançó una xarxa fosforescent fent de jaqueta.

El ritme increible, les cançons ben triades , l'ambient immillorable, entrega total (va trencar un micro a la 2a cançó) l'única pega es que va ser molt curt (amb prou feines una mica més d'una hora).

Quan ja erem als bisos, una noia em va agafar pel braç i em va dir que la seguís i em va assenyalar l'entrada al backstage. No m'ho vaig pensar ni dos segons i em vaig ficar dins. Al cap de pocs minuts m'apareix l'Az i quan erem uns quinze allà dins.... run run run! A dalt l'escenari a ballar ALALA! L'última cançó del concert.




La visió des d'allà dalt... acollonia! Jo perquè només ballava perquè si fos jo la que ha de començar a cantar ja us dic que nanai del paraguai! Es veia la sala pràcticament plena, flaixos i més flaixos i els focus apuntant a la cara.

Els nostres minutets de glòria a un pam de Cansei de ser sexy. Ja ens buscarem pel youtube aviam si sortim.

Vull un cafe... ??!!!

Com tots sabem la cultura xinesa és una font inesgotables de saber i coneixement.

No només són capaços de copiar la gastronomia dels seus veïns nipons per fer negoci, sinó que no tenen cap problema en crear nous països ....

Una gran tècnica

Estic desenvolupant una gran tècnica: escriure el màxim en el mínim espai.
Com vaig dir a la Dejà vie, m'agraden els posts curts. Però l'Az em critica pq diu que un crit no es un post. Era la millor manera d'exprimir la meva idea.

I vosaltres que sou...
¿Post curt o llarg?
¿Kas naranja o kas limon?

Jo sempre he sigut sueps llimona.

L'únic defecte que tenen les persones que saps que marxaran és que tard o d'hora agafen l'avió.


-instant de silenci: Felicitats azriel!!!!!!!!

Espècies i subespècies

Jo no sé que faria sense Messenger. Bé si que se que faria però tot seria diferent ( i la factura de telefon augmentaria moltissim).
Hi ha diferents tipus de persones que es tenen agregades al Msn:

1. els amics que veus cada dia. Les converses amb ells solen ser curtes i per passar informació important. No te sentit parlar pel Msn si els vuras l'endemà.
2. els amics que veus de tant en tant. Sempre fa il·lusió parlar amb ells. Abans els veies cada dia al cole i formaven part de la categoria d'abans, o bé els vas conèixer en un viatge a l'estiu o són del poble on estiueges.
3. La gent que no saps perquè les tens agregades. Et cauen malament i mai parles amb ells. Com han arribat fins aquí?
4. La gent amb qui no voldries parlar però t'obren cada dia (incluim en aquest grup els "ex" que diuen coses desafortunades). Crec que no fa falta extendres en el tema. Si ho faig m'exalto i deixaria verd algun.(Si algú vol sentir les meves divagacions completes en privat em desfogo)
5. Contactes amb nicks estranyissims amb mil punts ,signes de dolar, bombolletes, fins i tot en altres idiomes que no saps d'on han sortit. Mai has parlat amb ells i fa una mandra monstruosa esborrar-los.
6. Desprès tinc la categoria familiars. Amb cosins, tiets i germans. No és gaire interessant aquest grup.

Però desafiant la meva classificació hi ha contactes de diferents grups que s'atreveixen a tenir comportaments similars.

Per exemple la conversa "holaquetalcomestasjobe". Espantós. per dir-me això no em digui res. Fa molt ràbia però encara es pitjor el : "que te cuentas?". Jo que se! em passen mil coses cada dia. Si estàs aburrit no em vinguis amb aquestes. Fem una conversació com deu mana.No m'agrada vomitar tot el q ma passat en la ultima setmana davant una pantalla de pc.
També estan els nicks cursis. Que Azriel, m'uneixo a la teva campanya (una que vas començar fa temps i em va impactar). Que fan tants cors, petonets, t'estimos, eres maravilloso? En primer lloc hi ha aquests que van destinats a algú de debò i després hi ha la poesia barata que va destinada al futur príncep blau que ha de venir a salvar el seu cor. Un exemple( i prometo que tinc algú agregat amb aquest nick): no hay solución, los sabios me han dicho que lo único que me va salvar és un beso de tu boca (?¿ ni tan sols rima).
I després estan els nicks quilomètrics, que com tinguis la finestra en un tamany petites nomes el nom ja son 4 línies. Amb lo fàcil i elegant que és ser escuet, senzill i sincer.
I perquè tot això? doncs perquè algú de la categoria 4 m'ha fet enfadar.

• instant de silenci:una mica de bon rollo amb el superguai

Actualització: post relacionat de l'Azriel