M'apunto a un bombardeig

ja sabeu que jo m'apunto a un bombardeig! I si ve de l'Azri3l festa assegurada.

• instant de silenci: ja he sortit en una fantasia eròtica. L'emma m'ha utilitzat (en el bon sentit)
  

Espècies i subespècies

Jo no sé que faria sense Messenger. Bé si que se que faria però tot seria diferent ( i la factura de telefon augmentaria moltissim).
Hi ha diferents tipus de persones que es tenen agregades al Msn:

1. els amics que veus cada dia. Les converses amb ells solen ser curtes i per passar informació important. No te sentit parlar pel Msn si els vuras l'endemà.
2. els amics que veus de tant en tant. Sempre fa il·lusió parlar amb ells. Abans els veies cada dia al cole i formaven part de la categoria d'abans, o bé els vas conèixer en un viatge a l'estiu o són del poble on estiueges.
3. La gent que no saps perquè les tens agregades. Et cauen malament i mai parles amb ells. Com han arribat fins aquí?
4. La gent amb qui no voldries parlar però t'obren cada dia (incluim en aquest grup els "ex" que diuen coses desafortunades). Crec que no fa falta extendres en el tema. Si ho faig m'exalto i deixaria verd algun.(Si algú vol sentir les meves divagacions completes en privat em desfogo)
5. Contactes amb nicks estranyissims amb mil punts ,signes de dolar, bombolletes, fins i tot en altres idiomes que no saps d'on han sortit. Mai has parlat amb ells i fa una mandra monstruosa esborrar-los.
6. Desprès tinc la categoria familiars. Amb cosins, tiets i germans. No és gaire interessant aquest grup.

Però desafiant la meva classificació hi ha contactes de diferents grups que s'atreveixen a tenir comportaments similars.

Per exemple la conversa "holaquetalcomestasjobe". Espantós. per dir-me això no em digui res. Fa molt ràbia però encara es pitjor el : "que te cuentas?". Jo que se! em passen mil coses cada dia. Si estàs aburrit no em vinguis amb aquestes. Fem una conversació com deu mana.No m'agrada vomitar tot el q ma passat en la ultima setmana davant una pantalla de pc.
També estan els nicks cursis. Que Azriel, m'uneixo a la teva campanya (una que vas començar fa temps i em va impactar). Que fan tants cors, petonets, t'estimos, eres maravilloso? En primer lloc hi ha aquests que van destinats a algú de debò i després hi ha la poesia barata que va destinada al futur príncep blau que ha de venir a salvar el seu cor. Un exemple( i prometo que tinc algú agregat amb aquest nick): no hay solución, los sabios me han dicho que lo único que me va salvar és un beso de tu boca (?¿ ni tan sols rima).
I després estan els nicks quilomètrics, que com tinguis la finestra en un tamany petites nomes el nom ja son 4 línies. Amb lo fàcil i elegant que és ser escuet, senzill i sincer.
I perquè tot això? doncs perquè algú de la categoria 4 m'ha fet enfadar.

• instant de silenci:una mica de bon rollo amb el superguai

Actualització: post relacionat de l'Azriel

Yo, sonrio

Ja fa temps vaig trobar un blog portugues que tenia com a objectiu fer somriure als seus lectors, no fer-los riure, sino arrancar aquell somriure tonto que se'ns queda quan veiem una imatge tendre o quan estem a gust. Les autores del blog van començar una campanya per recopilar en forma de foto els somriures dels seus lectors i amics. A mi em va semblar magnífica aquella idea però en aquell moment no vaig enviar la meva. Incomprensiblement el blog va desapareixer de la xarxa.
Fa poc vaig tornar a trobar una proposta similar al blog de la Mariana, en comptes de portuguesa colombiana. Ja ho sé, és una tonteria però a vegades ens oblidem de les coses més importants. Les coses es veuen diferent amb un somriure als llavis. Amb aquest titol que tinc al blog es quasi una obligació donar el link amb la proposta : Yo, sonrio.

• Instant musical: petita variació de l'instant de silenci amb musica tranquila amb "La buena vida"

Esteu avisats

No m'agrada que em canviin els plans a última hora!

i ell sempre ho fa...

• instant de silenci: busco voluntaris/es que m'alegrin el dia i la nit. Estic molt negativa

fullejant l'estatut

en contra dl q pensava fer i xq no fos dit q voto sense coneixer el q voto avui tornant d la biblio me mirat lestatut i dic mirat xq me aburrit tan q no e passat d la pagina 10, axo si d la 1 a la 10 mu e llegit de pe a pa. E comprovat l' "arreglo" q an fet am el tema: nació. q ben mirat crec q es el d menys... l'important son els diners q ens donen i en canvi es van passar mesos discutint si som, serem, mai em sigut o si u som a mitges. segur q no trobaven un motiu millor per perdre el temps.
també sobre l'estatut i sobre qualsevol votacio crec q els hauria d fotre vergonya el munt d diners PUBLICS q es gasten en propaganda electoral. ens massacren am campanyes televisives, anuncis penjats d ls fanals dls carrers, resums dls mitings s tots els telenoticies... quan d fet la millor campanya es la q fan durant tot l'any, les pifies politiqes, els escandols financers, les frases fora d lloc... a mi no em canvia l'opinio el q fa la campanya mes maca o el q escull millor el color d fons. l'opinio me la creo cada dia... i n'hi ha cada un...

• instant d silenci (interior, xq exteriorment i avia el nen am el tambor, el toni am el cono ..) : C.B. Cornellà guanyador del torneig territorial de Barcelona 'A' cadet femení. Felicitats Ali!!