Humitat

És inevitable que els vestuaris i piscines facin sempre aquella oloreta a humitat (per no dir a verdillo) que sense arribar a ser desagradable et posa els sentits en alerta i et fan mirar el terra amb desconfiança com si un fong gegant hagués de vindré dret cap als teus peus?

Adaptar-se o desapareixer

sembla mentida que fàcil s'adapta el cos humà. Per qui no ho sàpiga la meva germana es va trencar el canell ara farà un mes. El canell dret. Ella es dretana. Doncs be als dos dies ja escrivia amb l'esquerra amb una lletra més maca que molts que escriuen amb la seva ma natural, en una setmana ja feia comentaris de text (d'aquells que ens feien fer al cole, llargs i aburrits) i ara que nomes li queden dos setmanes ho sap fer pràcticament tot.
Excepte rentar-se el cap. El dissabte em vaig sentir força surrealista rentantli el cap a la meva germana. Petites que som les dues, ella asseguda a la dutxa amb les cames que li sortien per tot arreu i jo ajupida amb l'esquena feta pols al final. I la ma xunga de la nena dintre d'una bossa d'escombraries de les taronges, perquè es matèria orgànica. L'ultim cop que havia ajudat a dutxar-se a algú era a les cosinetes petites, típic que es banyen amb l'aneguet de goma i la pistola d'aigua i ho deixen tot xop.

• instant de silenci: Frase de la iaia maria en saber que anava al centre a donar una volta amb unes amigues: " al centre??? amb tota aquella gent baixeta i lletja?? tot gent de fora, estrangers. Quines poques ganes d'anar-hi. Perquè no us quedeu per aquí que la gent son mes macos i mes alts. Hi ha mes espai i sestà mes tranquil"
  ja ho sabeu, si viviu/treballeu/aneu sovint pel centre, es probable que entreu dins d'aquesta classificació. No es penseu pas que la iaia maria es molt alta, perquè els meus gens privilegiats no venen d'aquesta branca de la família.