Mocs

Sentir que la teva cara no és teva.

Que no pots obrir els ulls per la coïssor i el cap et petarà si et concentres gaire en el full que tens davant.

T'agradaria poder respirar.

I com si d'una mascara es tractés comences a obrir la cremallera per darrera l'orella i et treus la cara.

Angines

Em torturen dos cops l'any mínim. Deixant-me KO almenys durant una setmana cada cop.

Com les odio.

Como se podría haber aprovechado una maravillosa mañana de estudio

Si senyors, per fi tinc la targeta sanitària europea sense la qual ma mare no em deixa marxar aquest febrer!!!!!!
( per posar-se al dia clicar aquí)

La cosa ha anat per parts però. No ha sigut tant fàcil com sembla.

Quan vaig tornar a tenir un matí que podia "malgastar" vaig fer totes les fotocòpies que m'havien demanat a la seguretat social del carrer Numància ( no hi tornaré més) i xino xano em vaig presentar allà.

La meva alegria va durar ben bé els 20 minuts de camí perquè a la porta ja em rebia un cartell que deia :
" por problemas técnicos hoy no expedimos targetas sanitarias europeas"

Podeu imaginar la meva cara. Vaig mirar la llista d'altres oficines, i quedaven totes al menys a 3/4 d'hora de transport públic.

El dilluns següent, vaig decidir anar a les oficines del carrer Reus, desprès d'analitzar totes les opcions vaig decidir que les oficines del passeig de la Bonanova no podien ser pitjors que les del carrer Numància.

Com la vaig encertar!!!! Noves! Silencioses! Amb un empleat que a l'entrada et pregunta que vols, et dona el número i et diu bon dia! Només dues persones de cua!!!! (vers les 37 del carrer Numància)

I endevineu que... tots els papers que m'havien demanat al carrer Numància eren innecessaris!! En 30 segons tenia la targeta als dits! I el cap a Àustria!

Humitat

És inevitable que els vestuaris i piscines facin sempre aquella oloreta a humitat (per no dir a verdillo) que sense arribar a ser desagradable et posa els sentits en alerta i et fan mirar el terra amb desconfiança com si un fong gegant hagués de vindré dret cap als teus peus?

Sana com una mansana

Avui m'han fet la primera revisió de la meva vida. Ja se sap, en casa el herrero cuchara de palo! Des de la meva època pediatra (que va acabar cap als 10 anys) que cap metge m'havia auscultat, medit, pesat, "chequeado" en general.

Com que amb la matricula del gimnàs venia una mini-revisió mèdica (més que res, pq si et pilla un patatús i estires la pota al gimnàs no puguis dir que es culpa seva) i això s'ha d'aprofitar! Així que hiperpuntual he arribat a la meva cita mèdica i la conclusió és que estic més sana que una mansana ( xD m'encanta aquesta expressió).

M'he sentit com un autèntic jugador professional, allà amb els cables de l'electrocardiograma, i desprès fent la prova d'esforç. Buah! Clar, la metge em deia que estava genial, però pobre dona si fa passar la revisió a les iaies de 70 anys que s'apunten al gimnàs doncs clar, jo sóc un bebe al seu costat!

Res, que el cor el tinc saníssim i molt fort i que per fi sé el que medeixo oficialment, ara ningú m'ho podrà discutir.