Quiero un vegetal sin lechuga

Es pot comprar un entrepà vegetal sense vegetals (sense verd s'entén)??
La resposta ( trivial ) és SI. Jo avui he comprat un entrepà vegetal no-vegetal.
Ja sé que aquesta revelació és difícil de pair, però jo avui ho he aconseguit. Al molí són uns cracks de l'esferificació i són capaços de grans obres d'art en matèria d'entrepans.
La cosa ha anat així ( ho explicaré en tercera persona que m'agrada més ):
La Marina entra al molí vell abans de la seva classe de geometria a buscar el dinar. Veu uns entrepans de pernil i formatge que l'estaven cridant. En demana un a la dependenta i aquesta li diu: "es vegetal, però se nos ha acabado la lechuga". Me quedat pensativa, m'ha costat imaginar-me, jo nomes veia entrepans de pernil i formatge.
Llavors li dic " entonces es como de jamon con queso". La dona: " No, bueno sé, es vegetal sin lechuga, o se jamon, queso con tomate".
Meravelles de la gastronomia

-instant de silenci: més tard l'Emma i jo hem sigut ignorades al caixer del banc. On mentre buscant la targeta una dona sa ficat davant (davant es als 70 cm que ens separaven del caixer) i sa ficat a treure els diners, com si fóssim invisibles. Potser ho som.

Menys bloggejar més estudiar?

Portem uns dies de moviment bloggeru mai vist. Estic parlant dels nostres blogs (i quan dic "nostres" em refereixo a tots aquells que comenten aquí i que per tant son amants dels gats).
Qui em va introduir en aquest mon?? doncs l'Emma! Jo anava comentant al seu blog i no m'animava a fer el meu, la paciència i el veure que ella s'ho passava bé em va animar. Doncs des de aquell dia, mai havia tingut tanta activitat (ni jo ni vosaltres, un arriba a 77 comentaris en un dia, l'altre posteja dos dies seguits.. ). Que ens passa??
Segons l'Emma es addictiu, hi passa massa hores. Diu que ha de descansar un temps, que ha d'estudiar més i bloggejar menys; si et veiessis la cara veuries que ho dius amb un mig somriure que et delata. T'agrada i ens agrada.
Aquí pots dir les barbaritats que penses mentre vas pel carrer, pots divagar, inventar-te histories, flipar-te amb les histories que t'has inventat, fer un post tant estrany que ningú entengui (llegir els dels porquets voladors), cagar-te en tot o fer el post més cursi del planeta. Això és un món apart i l'èxit i la satisfacció que proporciona aquest món es proporcional al temps que hi inverteixes.

• Instant de silenci: prop de casa meva hi ha una bústia amb un graffiti que hi diu:

" ¿ Cuanto hace que no escribes? " quan passo per allà sempre penso amb el blog. Fa poc que he escrit.

"Els nois clònics"

Hi ha un seguit de quatre o cinc nois a la nostra classe de termo (de l'Emma i meva, hi ha més gent pro no interessa pel que vaig a explicar) que inexplicablement s'assemblen. S'assemblen moltíssim. Aquests nois van sempre junts, lògic, si s'assemblen per això es cauen bé i van junts (si es que sóc una lumbreras). Però no és que s'assemblin en els gustos, la manera de fer (que sí que també s'assemblen) sinó que s'assemblen físicament.
Hi ha diferents versions: en primet, en més grassonet, més alt, amb cara de pa... pro variacions de la mateixa fisonomia. Fins i tot vesteixen semblant!
Tinc dos teories:

1. Molts nois de diferents barris que no s'havien trobat mai van arribar a la uni i es van conèixer. Es van fer inseparables perquè un era el reflex de l'altre. Es trobaven com peix a l'aigua amb aquests amics nous
2. Tot de nois de diferents barris amb una mica de manca de personalitat es van trobar a la uni. Es van conèixer, es van fer tant amics que un va copiar l'altre en la manera de vestir, de parlar, en el sentit de l'humor... Ha sigut un procés de mimetisme.
   

(Em van explicar una teoria semblant un dia a classe de castellà al cole per explicar l'origen de les rondalles i aquí li queda com l'anell al dit.)
Si fossin uns tiarros despanpanants possiblement no em sabria greu que es clonessin d'aquesta manera i no en faria un post (ja! a l'igual ho explico.. perquè vinguin més lagartes) . Però com que són "del montón" i una mica tirant a freaks... doncs teoritzo sobre ells. Tampoc ho sabran mai, aquestes coses un no se les nota mai.

• instant de silenci: trencaré un mite... la iaia maria va ser una font d'inspiració pel post de la gent que es creia el que llegia. Ella es creu de pe a pa el que diu "La Vanguardia".
  

Mosquits

A mi no m'importa q em piqin els mosquits: em pica una estoneta i prou. A mi el q em molesta es q em despertin a mitja nit.
El q no entenc es q amb tota l'extensio d cos q tenen x fer-se un festín SEMPRE i dic sempre s'apropen a l'orella xq tu sentis qest sorollet q fan al volar. Doncs ja lan cagat, quan sento qest sorollet em desperto immediatament; i nomes tinc dues possibilitats:
- taparme fins dalt am el llençol i morirme d calor (opcio q no faig mai)
- encendre el llum i no tornarme a posar al llit fins q le matat (lunik manera d dormir tranqila)
es inevitable. el sento i no em puc tornar a dormir fins q se q ja no esta mes x alla.
el tema no va mes enllà si no fos perque amb el q portem d juny a casa hem matat mes mosquits q en tot l'estiu passat junt!! i em pregunto d'on surten?¿!! com es possible q n'hi hagi tants!! estic x queixarme a parcs i jardins xq possin mata-mosqits als llacs dls parcs. (si es q no en posen ja... ncara q d fet hi ha granotes i peixos q sels mengen.. )

• instant d silenci: espero q hi hagi hagut sort emma!! estic segura q no el tenen qell programa .. sino no s'enten! la veritat es q el departament d T.R.G. es una vergonya.
• un classic d l'A.Franklin: