Qui em va introduir en aquest mon?? doncs l'Emma! Jo anava comentant al seu blog i no m'animava a fer el meu, la paciència i el veure que ella s'ho passava bé em va animar. Doncs des de aquell dia, mai havia tingut tanta activitat (ni jo ni vosaltres, un arriba a 77 comentaris en un dia, l'altre posteja dos dies seguits.. ). Que ens passa??
Segons l'Emma es addictiu, hi passa massa hores. Diu que ha de descansar un temps, que ha d'estudiar més i bloggejar menys; si et veiessis la cara veuries que ho dius amb un mig somriure que et delata. T'agrada i ens agrada.
Aquí pots dir les barbaritats que penses mentre vas pel carrer, pots divagar, inventar-te histories, flipar-te amb les histories que t'has inventat, fer un post tant estrany que ningú entengui (llegir els dels porquets voladors), cagar-te en tot o fer el post més cursi del planeta. Això és un món apart i l'èxit i la satisfacció que proporciona aquest món es proporcional al temps que hi inverteixes.
- Instant de silenci: prop de casa meva hi ha una bústia amb un graffiti que hi diu:
5 comentaris:
Jo també tinc una careta com aquesta!!!!! La vaig comprar a Venècia!!!!!! M'encanta...
Sí que és veritat que això dels blogs vulguis que no vicia bastant... però crec que és una bona forma d'obrir els ulls a la realitat ja què es coneixen opinions interessants d'altres persones i poc a poc t'apropes a nous punts de vista de la vida. A més, fomenta la teva creativitat i t'obliga a exercitar tant la imaginació com la capacitat d'expressar les teves idees al món.
Inclús es podria dir que és com una teràpia.
Salutacions,
David.
Holaaa, jo em limito a postejar com a molt cada dos dies, i tot i així hi ha vegades que no sé que escriure, pro m'encanta llegir altres blogs i comentar-los... igualment... que és aquesta foto?! quina por! xD
David (llepant granotes)
Lo siento pero no logro entender tu blog :( Quería devolverte la visita pero me sera imposible.
Saludos
qesta foto soc jo despres de llepar granotes!
Publica un comentari a l'entrada