Ruta suïssa

I es que el cap de setmana passat vaig fer una escapadeta a Ginebra....

Semblava que el temps no acompanyaria (abric i bufanda) però al menys no va ploure.

El famós "Jet d'eau" del llac Léman.

Ens vam deixar caure per Lausanne, que perdurarà a la meva memòria com la ciutat més costeruda on he estat.


Un país on fins els gossos són educats....

... i la bandera suïssa està fins a la sopa!

Welcome to Estonia

Al cap i a la fi, una imatge val més que mil paraules. ( Mil paraules que ara mateix quedarien inconnexes, repetitives i sense sentit per a la majoria dels mortals).


I també em vaig deixar caure per Helsinki....

Ensucrat

per recuperar el bon rollo i pq avui em donava la gana de penjar-ho (nomes faltaria haver-me de justificar). Se que serà criticat, però tant me fa.

Em barrufen...
El vent a la cara, fer la migdiada al sofa, els jerseis de coll alt, veure el mar, l'olor de la crema hidratant, els petons al coll, els granizats,les festes d'aniversari,la gent amb personalitat, secrets entre amics, llegir el diari q et regalen xl carrer, jugar amb les meves cosines petites, el menjar arab, la fundue de xocolata, viatjar, llevarme tard, les trucades sorpresa, els croissants salats, els jocs de taula, veure partits de basqet en directe, l'olor a llibre nou, les parets de colors, caminar descalça per casa, les postes de sol a la platja, q em cuidin, el silenci, les mirades q u diuen tot, les arracades,les abraçades del meu germa, els rellotges d'home, els dejà vues, tenir l'escriptori ple de bolis que no funcionen, veure cares d'il·lusió,el tacte dels cabells molls, q em facin massatges, els nervis de les primeres cites, escoltar musica pel carrer, escriure el q penso x enrecordar-me'n mes tard, els numeros parells, les muntanyes russes,els sudokus , les pelicules q em fan plorar, dormir arrepenjada a la finestreta del cotxe, els gummies, les samarretes de colors,riure fins q et fa mal la cara, les dents blanqes, el soroll qe fa la grapadora, les nits q mai sacaben, les coincidencies, el cruixir del parqet, els nois alts, somiar desperta, la suavitat amb la qe avança el tramvia, l'originalitat, l'olor a macarrons gratinats, mossegar els bolis , el blau del cel, els sucs de pressec granini,els trucs de magia, l'olor a net, el risc segur, la comoditat dels texans.. fer llistes inútils

• instant de silenci: m'estic començant a preocupar, massa gent compra roba interior per internet,massa gent que arriba aqui posant "abanderado" al google. A mi mai se m'acudiria comprar-me un sostens per internet!
  

Maax

Últimament he vist un anunci pel carrer que m'ha cridat molt l'atenció. En un hi surt una noia vestida nomes amb uns boxers dient "canvio mi sexto sentido por su instinto básico".
Em pregunto... quin serà el verdader objectiu de l'anunci? Que les noies ens comprem boxers d'home? Que els homes regalin a la seva parella boxers? Estalviar en roba interior?un dia tu un dia jo? Que la teva parella es convertira en una noia rossa impressionant quan es posi els teus boxers?
Els publicistes em sorprenen. Encara que si ho fan, es perquè deu funcionar. En canvi estic segurissima que veure un model vestit amb un conjunt negre de blonda no augmenta la venda de roba interior del women's secret.
(Que quedi clar, si em voleu regalar alguna cosa, regaleu-me un conjunt ben maco de l'intimissimi i no uns abanderado.)
Per a la meva sorpresa, estava buscant la imatge de l'anunci.. i m'he trobat que tels pots baixar com a fons de pantalla!!
Mentre divagava sobre el tema ahir a la nit vaig caure en que la majoria de marques de roba interior masculina tenen noms molt... molt "machos" per dir-ho d'alguna manera. Per exemple, la de l'anunci es diu "Abanderado maax" i n'hi ha una altra q es diu "impetus". Dona que reflexionar. El missatge és clar, si vols vendre gayumbos, posa't un nom ben viril.

• instant de silenci: ha qedat clar que la inspiració torna tant ràpid com marxa. No fa falta llepar gripaus.
  

Els meus lectors i lectores

Estaba mirant les estadistiques de la gent que em visita ( molt agraida) i me trobat dues sorpreses.
La primera de ja fa dies, demano als meus dos lectors o lectores habituals americans que deixin petjada i diguin alguna cosa.
La segona que algu habia arribat al meu blog a traves d'un buscador amb les paraules clau "encastellanotambien" una organització que tela marinera i em provoquen de tot menys alegria i que vaig mencionar en un post. El cas es que seguint els passos del meu lector he entrat a varies pagines on també parlaven del tema, entre elles moltes d'un tal Caja, una perla l'home.
Panic, terror, esgarrifances!! la de burrades que arriba a dir la gent. En concret em va cridar l'atenció un blog d'una madrileña anomenat la buhardilla de noseque (tampoc li farem propaganda ara) . Quan veus que el que diu el PP costa de creure que algu s'ho empassi , doncs be aquesta dona s'ho ha cregut tot! de pe a pa.
Vivint a catalunya, els d'extrema dreta son una realitat però petita, n'hi ha pocs i encara q facin soroll no preocupen en exces. Però fora.. son una realitat a tenir en compte. No son molts però fan molt mes soroll. I també son els que a mi em fan més por perquè no escolten i no perquè no puguin, sino perquè no volen.
A mi no m'agrada escriure de politica però de tan en tant va bé fer una web-excursió i veure el panorama. I m'ha espantat.
M'ha espantat tant que aquest post s'ha adelantat a altres que tenia rumiats.

• instant de silenci: Un gran partit ahir. El Barça va demostrar que no esta tan malament com sembla i que els jugadors de la NBA no son deus. la nota negativa: els arbitres amb la bufera contenta.