I es que ara, quan tinc gana, només he d'entrar a la cuina, respirar profundament i delectar-me amb la oloreta a pernil serrà. Aquella olor penetrant del greix que regalima.
I es que la paletilla en qüestió porta 2 setmanes sobre el marbre de la cuina esperant que algú es decideixi a tallar-la.
Només en olorar-la ja m'alimento.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
no et preocupis , porta-la el proper diumenge i ja ens ens encarreguem nosaltres d´ella , tu de mentres ves-la olorant jejeje.
a por ellaaaaaaaaa jarrrrrrrrrrrr
tu olora, olora. després ens convides i nosaltres ja la tallarem
doncs jo no li deixaria gaire més allà posadeta. Un any, la meva paletilla (que aquell any com que no era pota negra ningú se la fotia, tenim el morro fi a casa) la vam deixar allà posadeta i li van acabar sortint uns bitxets de color blanc molt i molt petits casi no es veien!!
Ja estàs avisada!
mikel em temo q diumenge no podré venir :( coses d'estudiants, 2 examens aquella setmana etc...
ddriver set fa la boca aigua, eh?
robertinhos sembla q la meva mare em llegeixi el pensament! just ahir per sopar el va encetar per fer dauets per acompanyar els pèsols!
emma quin mal rollo de pernil!!! espero q al meu no li passi res d'aixo :S
el pernil serrà, el millor invent espanyol de la història!
Publica un comentari a l'entrada