No a les caixes automàtiques al super!

Pels mateixos motius que ara aprenc estonià últimament vaig força a comprar a un super diferent. De fet, fins fa 3 mesos no sabia ni que existia aquesta cadena : SIMPLY del grup SABECO (aquest si que el coneixia).

El super en si no es res de l'altre món, una mica brut, caòtic però si en una cosa tenen raó es que és força barat. Fins aquí cap queixa.... tot va començar fa cosa d'un mes quan les caixeres van desapareixer!

Un supermercat que tenia 4 caixes ha passat a tenir-ne dues. S'enten per caixa: senyora que t'aten + caixa física amb els diners i tal.

A canvi de treure dues de les caixes han afegit 5 o 6 (no recordo exactament) caixes "automàtiques". I poso expressament "automàtiques" amb cometes.

Com és una caixa "automàtica"??

Primer de tot és una caixa que només pots utilitzar si la noia que ronda per allà et dona permís, si la noia et deixa pots triar la llengua (la pots posar en català) i vas passant els productes per la màquina que llegeix els codis de barres (allò que tots hem volgut fer alguna vegada) i els vas posant a la bossa. I que passa... problema al canto!

Desconfien molt dels clients ( segurament per causes justificades, tot i que jo mai he robat res... crec) aixi que mentre vas passant els productes per la màquina que fa piiiip tens la noia a 10 cm del teu clatell mirant que no te'n deixis cap i si no introdueixes al cap de 10 milisegons el producte a la bossa et cau la bronca del mil! Cal dir que tenen un dispositiu chachi piruli que aguanta la bossa oberta i que quan treus una s'omple automàticament la següent amb lo qual no et deixen portar boses de casa (per allò de reutilitzar i tal) i si portes carret primer ho poses a la bossa i despres al carret. Targeta vermella per Simply!

I aquí no s'acaba tot, despres de sentir l'alè de la dependenta i tenir els seus ulls clavats a l'estona.. si se t'acudeix apretar el botó per pagar amb targeta.... apareix ella tal veloç per demanar-te el DNI i la màquina no funciona si ella no passa una altra targeta per "aprovar" l'operació.

Resumint... que si hi ha més de dues persones utilitzant caixes, la noia davant de la impossibilitat de desdoblar-se i incomodar més de dos clients al mateix temps simplement et barra l'entrada ( o la sortida d'aquest infern de super) i has de fer cua (com sempre) mentres hi ha 4 caixes més buides...

Destacar que se suposa que el principal avantatge del sistema es no fer esperar el client.

Si es que... quin sistema més TONTO! Abans d'innovar tant i tant... caldria posar una mica de seny.

Como se podría haber aprovechado una maravillosa mañana de estudio

Si senyors, per fi tinc la targeta sanitària europea sense la qual ma mare no em deixa marxar aquest febrer!!!!!!
( per posar-se al dia clicar aquí)

La cosa ha anat per parts però. No ha sigut tant fàcil com sembla.

Quan vaig tornar a tenir un matí que podia "malgastar" vaig fer totes les fotocòpies que m'havien demanat a la seguretat social del carrer Numància ( no hi tornaré més) i xino xano em vaig presentar allà.

La meva alegria va durar ben bé els 20 minuts de camí perquè a la porta ja em rebia un cartell que deia :
" por problemas técnicos hoy no expedimos targetas sanitarias europeas"

Podeu imaginar la meva cara. Vaig mirar la llista d'altres oficines, i quedaven totes al menys a 3/4 d'hora de transport públic.

El dilluns següent, vaig decidir anar a les oficines del carrer Reus, desprès d'analitzar totes les opcions vaig decidir que les oficines del passeig de la Bonanova no podien ser pitjors que les del carrer Numància.

Com la vaig encertar!!!! Noves! Silencioses! Amb un empleat que a l'entrada et pregunta que vols, et dona el número i et diu bon dia! Només dues persones de cua!!!! (vers les 37 del carrer Numància)

I endevineu que... tots els papers que m'havien demanat al carrer Numància eren innecessaris!! En 30 segons tenia la targeta als dits! I el cap a Àustria!

Como perder una preciosa mañana de estudio

Servidora por si las moscas quería (porque se lo está replanteando seriamente) hacerse la tarjeta sanitaria europea ya que se va de viaje en febrero.

Me informo, tengo que ir a mi CAP habitual.

Tres cuartos de hora de cola, solo dos señoras atendiendo al personal (una de ellas inepta y encima desagradable) y más de 30 personas hacinadas en la sala de espera. Además aun no han descubierto que si das papelitos con el número de tanda todo es muuuucho más fácil.

Mala suerte! Justo este tramite se hace en el CAP que está a 10 minutos andando de allí, aunque no sea mi habitual y que allí me lo harán al momento. Tiempo perdido.

En el otro CAP afortunadamente ya conocen el método típico de las carnicerías y fruterías de dar número. Aquí solo tengo 10 personas delante ! Tengo la posibilidad de ver cómodamente sentada como las funcionarias van i vuelven de la hora del café (12:15) y como se pasan 10 minutos para escribir una frase en el pc.

Cuando por fin es mi turno, resulta que para hacerme la tarjeta sanitaria europea, no me vale ni el dni, ni mi tarjeta sanitaria, sino que tengo que volver con el libro de familia! Me encanta!

Resumen: ha salido de la uni a las 11 he llegado a casa a la 13 y no tengo tarjeta.

Ilusa de mi! Yo que pensaba que seria fácil y más o menos rápido!

Sobreinformació sorollosa

En aquesta època en que és tan fàcil saber el que passa al món, estem saturats d'informació, s'ha de destriar la que és verídica, de les notícies sensacionalistes, les fonts poc fiables. I no ens enganyem, no m'interessa tot el que passa al món!

Fins fa poc, jo podia triar quan volia informar-me. Puc llegir un diari (en paper o bé per internet), puc escoltar la ràdio, puc mirar la televisió, puc llegir blogs d'opinió, pàqines web de diferents tipus, etc. Tot i el meu dret a triar com i quan, molta informació m'arriba sense voler-la ( i a mi que més em dona el que fan 15 catetos tancats en una casa) i em rebenta.

Fins fa poc el tramvia era un lloc on no et podien insuflar informació en contra la teva voluntat (ara es quan penseu que m'he trastocat). El cas, es que a les parades del tramvia hi ha uns altaveus per anunciar possibles retrassos o incidències ( que gràcies a TMB, és casi mai, no com la RENFE). I que , suposo, degut a la seva poca utilització han decidit utilitzar per sintonitzar la ràdio!

I així, mentre esperes el tramvia has d'escoltar per nassos Catalunya informació, que no es que sigui una mala cadena, simplement es que no tinc per sentir-la al mig del carrer! Ja en tinc prou amb les motos , cotxes i autobusos passant a un pam de la meva esquena com perquè a sobre hagi d'escoltar un brunzit (pq a vegades s'acobla i no s'entén bé). No vull saber a tota hora el que passa al món! Vull tenir moments de silenci i poder pensar en la meva vida!

Un amic meu que és de fora, al principi d'estar a Barcelona, estava molt sorprès pel munt de soroll que hi havia. Deia que mai havia sentit tantes ambulàncies en la seva vida. Si ara encara visqués a la nostra ciutat, podria comprovar in-situu que el soroll només fa que augmentar.

No em toquis nena!!!

Hi ha gent tocona i gent no tant tocona.
No es que sigui una maniàtica que no vol que la toquin, però per mi, quan t'abraces amb un amic, quan l'agafes per l'esquena, quan el toques mentre parles es que hi ha una confiança, una amistat. Per entendre'ns no abraço als "coneguts".

Ara no em sigueu malpensats , en aquest post nomes parlo d'amistat, res més pujat de to.

Doncs el cas es que fa uns dies que estic fent un curs intensiu on hi ha una noia que conec des de fa dos anys quan vam entrar a la uni. Però nomes la conec, no es una amiga amiga, no quedo amb ella desprès de classe, no surto de festa amb ella, no tinc el seu numero de mòbil, nomes la veig i parlo amb ella a classe. Li direm Z ( lletra escollida a l'atzar).
Doncs la Z no coneix ningú mes de la classe i s'asseu sempre al meu costat (fins aquí tot be). El moment en que em vaig quedar de pedra va ser ahir a mitja classe va i arrepenja el cap a la meva espatlla! i al cap d'una estona m'acaricia el braç, desprès va i em treu un cabell que se m'havia caigut. I jo ja farta de que em toques (casualment ara escolto una cançó que canta: don't touch meee don't touch meee). A sobre em deia coses, tan fluixet que no m'enterava de res i jo anant-li dient que si que si, que es concentres en la classe i que no em guixes la mà amb el seu boli. Alguns dels comportaments de la Z trobo que no son ni adequats per la classe (que fas arrepenjante sobre mi!! que et penses que soc un sofà o que???)

Jo a la Z no li tinc tanta confiança, ni li tindré. Vaig acabar farta desprès de 3 hores de classe d'ella. Sort que al descans vaig poder "esbargir-me" (m'encanta aquesta paraula) amb altres coneguts, que com ella no coneixia, no es va ni apropar a parlar amb nosaltres.

I clar, penses, si a tu no t'agrada que et toqui. I ella sembla que li agrada anar tocant (sinó a sant de que ho faria). qui es la rara? ella o jo?? creieu que es normal anar acariciant (al braç) a companys de classe? Acostumeu a arrepenjar el cap sobre l'altre gent? (es que aquesta se'n duu la palma, jo vull saber que va pensar el profe, la tia de darrera sé que va flipar)

No es que no volgues es que no podia

jo volia estudiar aquesta tarda però no he pogut. Només entrar a la biblioteca he començat a esternudar, moquejar i se m'han inflat els ulls.

Tinc al·lèrgia a la biblioteca, o més ben dit, tinc al·lèrgia a la persona que decideix que a l'estiu a la biblioteca hi hauràs d'anar amb bufanda i a l'hivern en biquini. Només demano un ús racional dels aires condicionats.

L'amor mata (i les salsitxes probablement)

Estava escrivint sobre uns coneguts que s'han mort d'amor, però m'ha quedat tant cursi, desendreçat i jeroglífic que ho he esborrat i parlaré de les salsitxes de leche, que no esta demostrat que matin però una salsitxa feta de llet ha de ser dolenta a la força.

Qui va tenir la idea de ficar-hi llet a la salsitxa? i si en comptes de llet li posem carn de debò?? el pitjor es que fan creure a la gent que per prendre la salsitxa ja no fa falta veure la llet ¬¬
El curiós es que els va força bé el negoci.

senyors de "carnissers" vull salsitxes fetes de carn, NOMES carn.

I de l'amor... ja en parlarem un altre dia.

Com li direm a la caputxeta vermella?

a vegades em quedo de pasta moniato amb les notícies dels diaris que et regalen pel carrer. El pitjor.. es que siguin o no siguin notícia son fets que passen.
L'última "Los 'Tres cerditos' serán los 'Tres cachorritos' para no ofender a la comunidad musulmana".

Els musulmans es poden sentir ofesos pq els protagonistes d'un conte infantil son 3 porquets? Que no en mengin no vol dir que no sàpiguen que es o que no puguin ni sentir el seu nom (ho se.. aquí hi ha broma fàcil. No la faré pq ningú se senti ofès).
Si comencem així els vegetarians també es podrien sentir ofesos pq el llop menja carn. Hauria de ser el títol del conte "Les tres endívies" ?
això em recorda massa el post sobre la notícia de les senyals femenines.
Entre poc i massa senyors!

Mandarina

Ningú ens cull i caiem.

Els nens juguen a donar-nos patades com si fossim pilotes.

Com es possible que juguin amb menjar?

Com diria la iaia maria.. això a l'època de la guerra no passava

la tecnologia no m'estima

Jo tinc un mp3. No tinc un ipod xulissim d'aquests que la gent ensenya amb orgull, el meu es un d'aquells q costaven 70 euros.. i com q me l'havia d pagar jo.. doncs em vaig comprar aquest.
Ahir vaig decidir buidar-lo completament, pq si.. les cançons que hi tenia m'agradaven, pero després d'escoltar-les 55439 (per dir un numero) ja n'estava farta. (tot sa de dir q el meu es de 512 mb, i dona pel q dona).
Doncs axo, vaig agafar la carpeta, la vaig buidar i la vaig omplir amb musica nova ( musica de la qual Azriel estaries orgullós a mitges XD ).
Ahir mateix a la tarda el volia utilitzar, doncs q em sortia la graciossima frase de : " ¡ no hay archivos! ". I jo me cagoenla.. com q no hi han archivos! si l'he omplert fins dalt. El vaig llençar pel sofà i demà serà un altre dia.
Avui efectivament era un altre dia. El conecto al pc.. i no hi havia res!! cap carpeta! res!! q raro..
Creo una carpeta, començo a ficar-hi musica... 1 arxiu, 2, arxius, 3 arxius... 5 arxius. Disco LLeno! Apa questa si q es bona!
I aquí estem amb un mp3 buit-ple!

• instant de silenci: efectivament us dec un meme i una foto de les bambes. Temps al temps
  

Que ve el monstre!

Imagineu-vos un home d'un 30 anys, moreno, cabell llarg, normal al cap a la fi. Ni lleig ni guapo, normal. No s'assembla gens a un mostre ferotge (aquí volia arribar jo).

Aquest home es entrenador de bàsquet. Doncs bé, en trepitjar el parquet es transforma en el monstre ferotge que deia. Té el seu equip acollonit, el crida, mai esta content, tant fa si es un entrenament, un amistós o la copa. Crida, insulta, falta al respecte, diu tantes coses que al públic de l'equip contrari li sap greu i s'apiada de l'equip.
En els temps morts, l'equip s'apropa amb cara de por a la banqueta, allà els espera el Monstre per fotre-lis un rapapolvo que els deixa secs. Que falles un tir, a la banqueta, que s'escapa el teu defensor, a la banqueta i 3 insults de regal, que fas una falta, a la banqueta i 5 insults de regal ( estil ivanovic).
L'equip del monstre té tanta por que ho està guanyant tot. Apallissa els seus rivals, no els dona opció. Però el monstre continua insultant, faltant al respecte, cridant a un pam de la cara del seu equip.

Resposta lògica? Home, si els paguen, ja esta be que guanyin i si tenen que suportar 4 crits no passa res!
L'equip està format per nenes de 15 anys. Nenes que no cobren, sinó que paguen per fer esport. Els pares estan molt contents perquè les seves nenes guanyen. Segurament es proclamaran campiones de Catalunya aquest any i tenen possibilitats de quedar ben classificades a españa.

Els pares sembla que no vegin com el monstre tracta les seves filles; la realitat es que poques d'aquestes nenes duren mes de dues temporades al seu equip. Acaben asquejades,cansades, fartes de que les insultin per no haver ficat la piloteta dins d'una anella.
Em sorprèn, cada any mes ( ja fa anys que se de l'existència dl monstre), que un club com el seu no li faci canviar el comportament. Però es clar, ell guanya, i la salut mental de les nenes és nomes un efecte col·lateral.

-instant de silenci: la Judit li ha dedicat un post al fèlix