Lo voy a confesar porque no quiero que se sepa a través de otros, no tengo nada de que excusarme, no me da vergüenza reconocer-lo. Fui al concierto de Alejandro Sanz en Barcelona, en el Palau Sant Jordi.
Me sorprendes, te gusta Alejandro Sanz?
Me gustaba cuando tenia 15 años, la verdad es que del nuevo disco no sabia ni una. Pero A. Sanz es gato viejo, y sabe que triunfa con las canciones antiguas, así que fue mas bien un paseo por su discografia con apenas 3 canciones del disco nuevo.
Me sigues sorprendiendo, pagaste para ir a verlo?
No, Desde aquí doy gracias a Caja Duero por pagar mi entrada y a la amiga de mi hermana por invitarnos.
Consiguió llenar el Sant Jordi? Porque ya no es lo que fue...
La verdad es que hasta media hora antes del concierto el Sant Jordi daba pena de vacío que estaba, pero misteriosamente se casi llenó. Las gradas llenas y la pista (donde estábamos nosotras) solo a medias.
Hiciste de adolescente histérica gritando y llorando?
No, aunque canté las canciones que conocía. La verdad es que de adolescentes histéricas había bien poquitas, la media de edad era de unos 30 años y hasta más. Así que mi hermana era un bebe en comparación. He comprobado que hay muchos maridos sacrificados que fueron al concierto con cara de asco acompañando a la parienta, y también que gente a la que nunca dirías que le gusta A.Sanz que fue al concierto. Eso sí, delante mío se desmayo una chica.
Y como le va el supuesto estrés al chico?
Pues yo lo vi gordito, como últimamente, con canas en la barba, pero el pelo teñido. Pero sigue teniendo un no-se-qué que le da morbillo. Su cara de "os comería a todas" cuando el público cantó solito el estribillo de "corazón partío" no tiene precio.
Una frase
Cuando te pones brava, te gusto.
Le tiraste las bragas al escenario?
No, me las guardo para otro que sea más accesible. Además, llevaba tanga.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris es greu?. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris es greu?. Mostrar tots els missatges
dimecres, de setembre 05, 2007
dimarts, de juliol 17, 2007
Disculpi si no li dic adéu
Si en comptes de dir-vos adéu un dia us dic hola no m'ho tingueu en compte.
Últimament estic detectant que tinc un problema amb això de despedir-se i es que poder ja porto uns 4 o 5 cops, que jo vull dir adéu i espontàniament dic "Hola". I clar, fa lleig.
La majoria de cops, el meu "interlocutor" no s'ha adonat, poder pq esperava un "adéu" i ja no m'escoltava, perquè va dissimular i perquè jo en adonar-me de la meva ficada de pota he dissimulat afegint un " ala ala que marxem". Però un cop si que em van enxampar i es van desternillar de riure a costa meva, sort que tot va quedar entre família.
No ho faig expressament, simplement m'ha sortit així. Un parell de cops va ser perquè estava totalment empanada (bàsicament perquè jo en aquella gent no els coneixia de res i me'ls acabaven de presentar). L'altre parell de cops, era ben conscient de que ens despediem, i a l'hora de fer els dos petons, va i dic Hola! Cagun tot!
Vale que jo de petita tenia una petita dislèxia (be, no es dislèxia exactament) que sempre se m'oblidava l'esquerra i la dreta i llavors quan volia fer una E majúscula feia un 3 i viceversa, igual am la P i la Q , etc. I ara que fa temps que esta superadíssim (encara que de vegades m'hagi de pensar dos cops si la dreta de la persona del davant es la mateixa q la meva o no), ara resulta que em presento i despedeixo quan no toca. Realment si això va a més serà preocupant. Això per no parlar de la cara que se'm queda, perquè evidentment m'adono a l'instant que l'he cagada.
Es greu, doctor?
P.D. Escurçó, estigues tranquil, he canviat el video.
Últimament estic detectant que tinc un problema amb això de despedir-se i es que poder ja porto uns 4 o 5 cops, que jo vull dir adéu i espontàniament dic "Hola". I clar, fa lleig.
La majoria de cops, el meu "interlocutor" no s'ha adonat, poder pq esperava un "adéu" i ja no m'escoltava, perquè va dissimular i perquè jo en adonar-me de la meva ficada de pota he dissimulat afegint un " ala ala que marxem". Però un cop si que em van enxampar i es van desternillar de riure a costa meva, sort que tot va quedar entre família.
No ho faig expressament, simplement m'ha sortit així. Un parell de cops va ser perquè estava totalment empanada (bàsicament perquè jo en aquella gent no els coneixia de res i me'ls acabaven de presentar). L'altre parell de cops, era ben conscient de que ens despediem, i a l'hora de fer els dos petons, va i dic Hola! Cagun tot!
Vale que jo de petita tenia una petita dislèxia (be, no es dislèxia exactament) que sempre se m'oblidava l'esquerra i la dreta i llavors quan volia fer una E majúscula feia un 3 i viceversa, igual am la P i la Q , etc. I ara que fa temps que esta superadíssim (encara que de vegades m'hagi de pensar dos cops si la dreta de la persona del davant es la mateixa q la meva o no), ara resulta que em presento i despedeixo quan no toca. Realment si això va a més serà preocupant. Això per no parlar de la cara que se'm queda, perquè evidentment m'adono a l'instant que l'he cagada.
Es greu, doctor?
P.D. Escurçó, estigues tranquil, he canviat el video.
dimarts, de maig 15, 2007
es greu? (III)
dissabte, de març 17, 2007
Soc la reina dels sudokus
es greu?
es greu fer mentalment el sudoku de la noia assentada davant meu a classe?
(aquesta confessió dona per imaginar-se lo aburrida que era la classe)
Clica aquí per fer-ne un
es greu fer mentalment el sudoku de la noia assentada davant meu a classe?
(aquesta confessió dona per imaginar-se lo aburrida que era la classe)
Clica aquí per fer-ne un
dimecres, de març 07, 2007
ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh
Moments en els que sembla que si no crides ben fort, fins que has buidat els pulmons, explotaràs.
Crides
I et quedes sense forces
ja està
Crides
I et quedes sense forces
ja està
dijous, de febrer 22, 2007
Es greu?
Es greu dir-li al gat carinyu ?
Jo no volia el gat. Hi ara sem cau la baba cada cop que el veig passejant-se o quan es fica a sobre meu i es deixa acariciar. El meu pare li té enveja.
Carinyu vine aquí que et faré caricietes!
Jo no volia el gat. Hi ara sem cau la baba cada cop que el veig passejant-se o quan es fica a sobre meu i es deixa acariciar. El meu pare li té enveja.
Carinyu vine aquí que et faré caricietes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)