Menys bloggejar més estudiar?

Portem uns dies de moviment bloggeru mai vist. Estic parlant dels nostres blogs (i quan dic "nostres" em refereixo a tots aquells que comenten aquí i que per tant son amants dels gats).
Qui em va introduir en aquest mon?? doncs l'Emma! Jo anava comentant al seu blog i no m'animava a fer el meu, la paciència i el veure que ella s'ho passava bé em va animar. Doncs des de aquell dia, mai havia tingut tanta activitat (ni jo ni vosaltres, un arriba a 77 comentaris en un dia, l'altre posteja dos dies seguits.. ). Que ens passa??
Segons l'Emma es addictiu, hi passa massa hores. Diu que ha de descansar un temps, que ha d'estudiar més i bloggejar menys; si et veiessis la cara veuries que ho dius amb un mig somriure que et delata. T'agrada i ens agrada.
Aquí pots dir les barbaritats que penses mentre vas pel carrer, pots divagar, inventar-te histories, flipar-te amb les histories que t'has inventat, fer un post tant estrany que ningú entengui (llegir els dels porquets voladors), cagar-te en tot o fer el post més cursi del planeta. Això és un món apart i l'èxit i la satisfacció que proporciona aquest món es proporcional al temps que hi inverteixes.

• Instant de silenci: prop de casa meva hi ha una bústia amb un graffiti que hi diu:

" ¿ Cuanto hace que no escribes? " quan passo per allà sempre penso amb el blog. Fa poc que he escrit.

Maax

Últimament he vist un anunci pel carrer que m'ha cridat molt l'atenció. En un hi surt una noia vestida nomes amb uns boxers dient "canvio mi sexto sentido por su instinto básico".
Em pregunto... quin serà el verdader objectiu de l'anunci? Que les noies ens comprem boxers d'home? Que els homes regalin a la seva parella boxers? Estalviar en roba interior?un dia tu un dia jo? Que la teva parella es convertira en una noia rossa impressionant quan es posi els teus boxers?
Els publicistes em sorprenen. Encara que si ho fan, es perquè deu funcionar. En canvi estic segurissima que veure un model vestit amb un conjunt negre de blonda no augmenta la venda de roba interior del women's secret.
(Que quedi clar, si em voleu regalar alguna cosa, regaleu-me un conjunt ben maco de l'intimissimi i no uns abanderado.)
Per a la meva sorpresa, estava buscant la imatge de l'anunci.. i m'he trobat que tels pots baixar com a fons de pantalla!!
Mentre divagava sobre el tema ahir a la nit vaig caure en que la majoria de marques de roba interior masculina tenen noms molt... molt "machos" per dir-ho d'alguna manera. Per exemple, la de l'anunci es diu "Abanderado maax" i n'hi ha una altra q es diu "impetus". Dona que reflexionar. El missatge és clar, si vols vendre gayumbos, posa't un nom ben viril.

• instant de silenci: ha qedat clar que la inspiració torna tant ràpid com marxa. No fa falta llepar gripaus.
  

Va de fotos

va de fotos.. i com q va de fotos no en penjaré cap per acompanyar la lletra. Així d'original q soc.
Jo també estic patint una crisi bloggera ... així que no puc fer res més que confessar que porto uns quants dies "artístics" ma donat per la fotografia i em podria passar hores (de fet mi e passat mes d'una i de dos) mirant fotos. Autèntics artistes internautes.
Aquestes, "maquejades" o no, són impressionants. I això em porta a la meva passió viatgera, que deixarem per un altre dia, per si de cas em torno a quedar en blanc.

• instant de silenci: una hora i pico mirant un termometre i com pujava una columna de mercuri. com li poden dir pràctica de laboratori??
  

Enyorances

Hi ha frases, paraules, cares que se't queden grabades per sempre. Sobretot si les vas veure o sentir quan eres petit.
El meu cole ha aconseguit que se'ns quedessin grabades les frases de l'objectiu educatiu ( també ha aconseguit treure tot de nens amb segell de fàbrica.. semblem tots iguals).
L'objectiu era una frase o dues, normalment amb ritme, que canviaven cada any. A principi de curs els professors s'inventaven l'objectiu, en feien murals que repartien pels passadissos i ens l'ensenyaven durant la primera setmana. Desprès en algunes tutories en parlaven, encara que poc.
Normalment tenia associada una cançó cutre, inventada per la profe de música o bé feta per estudiants obligats-voluntaris (tot depèn del punt de vista).La cançó s'oblidava ràpid, perquè no mereixien ser recordades però l'objectiu si que s'ho mereixia i molts encara en recordem uns quants, especialment dos estel·lars de dos anys seguits:
"Creixem quan compartim"

"Digues-me, parlem-ne, t'escolto"
Han aconseguit que la gent de la meva promoció les assimiléssim completament i questes frases sorgien espontaneament a les conversacions, fins i tot repetint tots la frase a l'uníson. Fèiem servir questes frases força sovint, especialment la primera, de fet encara tinc tentacions de fer-les servir i em reprimeixo perquè la gent no flipi. Era graciós (encara que no hi trobeu la gràcia).
Per si encara algú no se n'havia donat compte la primera té molt de joc, i n'he sentit moltes bromes, especialment acompanyada de frases com "donam un Petit Suisse dels teus" o coses així.
Vist des de fora ha de ser ben estrany, però des de dintre és la cosa més normal del món.
N'han tirat el teatre a terra, que encara que el públic en general no ho sapiguès tenia goteres als camerinos i al mateix escenari. Ja no hi haurà més "Espai" i en comptes de teatre.. pàrquing al soterrani, que dona més beneficis que la cultura.

• instant de silenci: doncs això, silenci, que es el que hauria de ser
  

Fem-los femenins!

M'he mig ofès ( nomes mig) perquè avui algú ma dit que el meu bloc es banal i que no parlo mai de coses d'actualitat.Tinc uns lectors exigents. Bé, doncs parlaré d'actualitat.

Jo quan veig els senyals de transit dels carrers, amb la típica personeta creuant el pas de zebra no em sento discriminada perquè la silueta es suposadament masculina. No m'ho plantejo, és una "persona" creuant. De la mateixa manera que un xinès no s'ofen perquè no té els ulls rasgats ni em sento ofesa perquè la personeta es negra i jo blanca.El mateix passa amb el semàfors.
Una magnifica "concejala de Fuenlabrada" se li a acudit gastar-se diners del "heraldo público" per a canviar el 50% de senyals per una silueta mes femenina, i per tant li posaran faldilletes i cua. Com si totes les dones portessim faldilla i cua. Posats a fer la femenina li podrien posar pits o unes bones caderes, però això no deu ser políticament correcte. La teoria diu que l'empresa que fa els senyals ho canviarà gratuïtament... però en aquesta vida res és gratis, es deuen embutxacar diners per un altre costat.
Posats a gastar-se diners... Se'ls podrien gastar en coses més útils.
Per cert, si llegiu la notícia, els comentaris no tenen desperdici.

• instant de silenci: no se perquè a la gent li agrada tant la paraula "topall" ?? està clar no?? sona b
  

"Els nois clònics"

Hi ha un seguit de quatre o cinc nois a la nostra classe de termo (de l'Emma i meva, hi ha més gent pro no interessa pel que vaig a explicar) que inexplicablement s'assemblen. S'assemblen moltíssim. Aquests nois van sempre junts, lògic, si s'assemblen per això es cauen bé i van junts (si es que sóc una lumbreras). Però no és que s'assemblin en els gustos, la manera de fer (que sí que també s'assemblen) sinó que s'assemblen físicament.
Hi ha diferents versions: en primet, en més grassonet, més alt, amb cara de pa... pro variacions de la mateixa fisonomia. Fins i tot vesteixen semblant!
Tinc dos teories:

1. Molts nois de diferents barris que no s'havien trobat mai van arribar a la uni i es van conèixer. Es van fer inseparables perquè un era el reflex de l'altre. Es trobaven com peix a l'aigua amb aquests amics nous
2. Tot de nois de diferents barris amb una mica de manca de personalitat es van trobar a la uni. Es van conèixer, es van fer tant amics que un va copiar l'altre en la manera de vestir, de parlar, en el sentit de l'humor... Ha sigut un procés de mimetisme.
   

(Em van explicar una teoria semblant un dia a classe de castellà al cole per explicar l'origen de les rondalles i aquí li queda com l'anell al dit.)
Si fossin uns tiarros despanpanants possiblement no em sabria greu que es clonessin d'aquesta manera i no en faria un post (ja! a l'igual ho explico.. perquè vinguin més lagartes) . Però com que són "del montón" i una mica tirant a freaks... doncs teoritzo sobre ells. Tampoc ho sabran mai, aquestes coses un no se les nota mai.

• instant de silenci: trencaré un mite... la iaia maria va ser una font d'inspiració pel post de la gent que es creia el que llegia. Ella es creu de pe a pa el que diu "La Vanguardia".
  

Visto y no visto!

Escapisme: capacitat que tenen alguns objectes per desaparèixer dintre de la meva habitació quan més els necessites.
Ningú els toca, ningú sap on són i tornen quan volen

• Instant de silenci: comença l'operació esblanar les sabates noves d'hivern. Els meus peus ja se'n ressenten.
  

Hibridant

Me trobat per casa una mostra de xampoo hibridat. Es nota que he aprobat el parcial de quimica II. (no sé si es veu be a la foto però és una hibridació "sp")

• instant de silenci: tarda d'intents fallits per canviar el disseny del blog. Els dissenyadors de templates no van pensar en mi.
  

Adopt an alien

No té desperdici això que he trobat per la xarxa infinita , potser algú ja n'ha sentit ha parlar però a mi m'ha vingut de nou : ADOPTAR UN ALIEN.

Hi ha diferents pàgines on es pot adoptar un d'aquests sers i fins i tot ficar-ne la "foto" a la teva pàgina web. A part d'aliens també es poden adoptar àngels,dimonis,fades, dinosaures, hipopòtams, chupa-chups, cors, dracs ... tota una varietat.

Si el que jo no sé es perquè la Madonna s'ha complicat tant la vida podent adoptar un cuquet cibernètic!

Ara no correu tots a adoptar aliens, s'ha de ser una persona responsable i si no teniu els PETA (People for the Ethical Treatment of Aliens) que us demandaran.

Si esteu interessats : aquí i aquí.

• instant de silenci: Hauré de fer una recopilació de les frases de la meva iaia (no crec que s'ho imagini que en parlo tant).

"Si entres a l'habitació d'un home, ja saps al que vas. Desprès no et queixis"

Algú m'ha sentit queixar-me? ;) com canvien els temps

El millor pel mal de peu es tallar-se'l

Hi ha poques coses que desesperin més que la falta d'esperit crític. Hi ha gent que llegeix sobre un tema i se'l creu de pe a pa. No importa que l'hagi llegit al "Hola" que a la Vanguardia. Després d'haver-ho llegit es converteixen en forts defensors del tema i ningú els farà canviar d'opinió. Abans de l'internet la paraula dels diaris, telenotícies i la dels metges anava a missa per aquest tipus de gent. Resulta que amb internet han decidit auto-medicar-se i portar-li la contrària al metge per una raó òbvia "ho han llegit a internet". El que sembla que aquesta gent no entén es que l'autor del text pot haver sigut qualsevol desgraciat que no en té ni idea de salut i que es creu molt llest.
El que mai hagués pensat es que hi hagués tanta gent que no fes cas les recomanacions del metge i fes exclusivament cas dels internautes ( jo es que visc en el paradís dels metges). Segons aquest article el 75% de la gent que llegeix articles sobre salut no es planteja les fonts. I no se perquè... no crec que vagi gaire desencaminat.

• instant de silenci: