POST NUMERO 100

Perquè me la van fer una vegada, perquè tothom es qeda mut quan la sent i perquè l'altre dia la vam estar recordant:

i tu, per quan et vendries?

Cal recordar que tothom es ven alguna vegada conscient o inconscientment.

• instant de silenci: efecte cibeles invers?? Acostumada ha agafar una talla més quan anava al Zara avui m'han sorpres hi he hagut d'agafar una talla menys en tot. i a la vista esta que no canvio de talla cada dos minuts.

David de Michelangelo

El turisme es un negoci, i com a tal tothom intenta fer-hi cullerada. Aquí a barcelona venem barrets mexicans ( que es una cosa que mai he entes).
El típic souvenir venecià és una màscara, alguna peça de vidre de Murano o bé alguna peça de roba feta de seda. Doncs a aquesta llista cal afegir-hi els davantals i també roba interior amb les parts del David de Michelangelo.
El primer cop penses que és gracios, quan a cada dues passes hi ha una tenda que ho ven ja no li fots ni cas i si et recorres un carrer sencer n'estas ben farta de la polla del david. Mai m'havia imaginat que en veuria tantes alhora. Si Michelangelo ho hagues sapigut segur que s'ho pensa dos cops abans d'esculpir-la.
I com en tot, també s'han dedicat a versionar-la i n'hi ha de totes les mides (l'original, gran i mes gran) i per a tots els gustos ( diferents fons i frases que l'acompanyen).
Pert cert, NO, no me comprat un davantal d'aqests.

Venecia

En podria explicar moltes coses, però em quedo amb petites curiositats. Rellotges de 24 hores a les esglesies, al Palau Ducal, a la plaça San Marco ... em tenien meravellada.














Un altre dia parlaré de les parts del David (de Michelangelo) . Encara que l'estatua no estigui a Venecia en vaig acabar farta.

• instant de silenci: me portat d'allà un costipat dels que fan història.

A mi no em vendran res pel carrer

Sóc una bruixa insolidaria. No ho seria si no fos pels de les ONG's que et paren pel carrer. En el meu trajecte diari, que faig una mitja de tres cops al dia primer em creuo amb els de la creu roja, despres amb intermon i a vegades amb metges sense fronteres. Això sense comptar amb els stands de la plataforma en castellano tambien i un altre d'una gent que assegura que la biblia t'ajudarà en la vida familiar. La Diagonal sembla un aparador de religions, sentiments i diners, sobretot volen diners.
Jo vaig tan tranqila amb la meva musiqeta fins que arribo a la zona de l'illa, llavors ja em tenso... tens els nois de la creueta amb un somriure d'orella a orella , tan amables, tan somrients... pero parar-se significa passar 10 minuts en els q et faran sentir culpable per ser tan insolidari. Continues ... i quan creus que els de la seguent ONG s'hauran cansat i hauran marxat... tatan! darrere un arbre.. passa rapid i mirant al terra. Si fos per ells em farien fer una donació cada dia.
Nomes m'hi he parat un cop... i despres d'un quart d'hora sentint com el món es una merda.. li vaig dir al noi q jo passava tres cops al dia x allà i n'estava ben farta, que no era independent econòmicament i q ho sentia molt pero no donaria els meus pocs recursos a intermon. Aquell noi em saludava cada tarda a partir de llavors i a més els i deia als seus companys que no em paressin. Suposo que aquell noi s'ha cansat de que la gent no li faci cas i s'ha canviat de feina.

• instant de silenci: que es una mezcla heterogenea?? un cubata. Solo es un ejemplo.

Dema marxo a venecia

Los cerditos voladores le odian por hablar en clase

Morfosintaxi no se si en vaig aprendre gaire ...

El señor que siempre llevaba el gorro de fieltro salió preocupado a la calle sucia porque su querido grillo se habia caido del balcon del piso quinto. Aunque el señor le queria mucho y lo alimentaba con moscas ciegas, él siempre se quería ir porque les gustaban más los gusanos verdes cojos.
Cuando tuvo la oportunidad se fabricó un paracaidas con una hoja del geranio de la vecina , aquella que de tan rematadamente sucia que tenía arañas encapuchadas en el pelo.
La hoja de geranio rosa resistió el peso del querido grillo y logró aterrizar en la mugrienta calle. La vida allí seria mucho mas dura. Así que decidio poner un anuncio en la prensa local:
"Se busca persona de buena fe que quiera adoptar un grillo silencioso y discreto. No necesito mucho espacio, con una caja de cerillas grande me basto. Por favor abstengase amantes de los gusanos i personas sin sentido del humor"

...però està clar que va deixar marca

• instant de silenci: el queixal del seny inferior dret a decidit creixer una mica més

De l'ús de les paraules

Com es clar i evident, anar a dinar a casa els avis és motiu d'inspiració.
L'última, el mal costum creat per anys de menyspreu a la dona de qualificar de " fulana" a qualsevol .
Se que hi ha factors qe disculpen als meus avis d'utilitzar qesta expressió, se que el món a canviat molt desde que ells eren joves però no em deixa de sorprendre que era la meva iaia que insistia mes en el tema.
De fet, jo no sabia ni a qi es referien, me qedat amb la idea de que era una fulana perque vivia en pecat amb el vidu de nosequi. Despres d'estona tirant endavant i enrere en el temps i quan jo ja m'havia perdut del tot ha arribat la pregunta clau:
- Però quan dius q es una fulana, et refereixes a q es prostitueix?
- Nooo, nomes faltaria!
- I llavors, esta sortint amb el vidu de la noseqi no??
- si

Tot aclarit, no?? No vull saber els adjectius per coses "pitjors".
El pitjor de tot, es que molta gent pensa així i no tenen precisament vuitanta anys.

• instant de silenci: la selecció espanyola de basquet ha passat a quarts de final. Ho he trobat en un petit (minuscul) trosset del diari i en un altre ridicul quadradet de la pagina d l'ACB. Aqui l'article sencer.

Trajecte amb autobus

Per anar al restaurant on tenia un anniversari air al vespre vaig haver d'agafar l'autobus. L'agafo pocs cops pero sempre q lagafo arribo tard.. sera pq mai passen quan toca pero aixo es un altre tema.
Jo estava a l'autobus, mig buit com qualsevol altre un dissabte a quarts de deu, baixant pel carrer Balmes quant em vaig fixar amb la furgoneta q tenia al costat de la finestra.
La furgoneta en si no tenia res d'espectacular, blanca, amb pegatines de propaganda de l'empresa. Això si, sem va dibuixar un mig somriure en començar a llegir la publicitat. Es tractava de la furgoneta repartidora d'una pastisseria eròtica. L'slogan era una cosa axi com: fem dolços els teus desitjos. Em va entrar curiositat per coneixer el pastisser/a. Si algú el coneix q el feliciti, s'ha de tenir visió de negoci si senyor.
Comentant la jugada una mica més tard vam arribar a la conclusió que els pastissos havien de ser ben grossos (a escala real) .. sino poc sentit té q tels portina casa. A no ser que vulguis que els veins s'apuntin a la festa ( o ben al contrari, tot depen dels veins).

• Instant de silenci: per continuar amb la tònica del post, un blog molt sensual.

Ens fem grans..

...i sense donar-nos-en compte.
Porto uns dies plens d'aniversaris (sera q al nadal no hi ha res mes a fer) i just aqest migdia dinant a casa els meus avis me ne donat compte. Q grans q san fet!
Fisicament no sels hi nota, era com parlaven. Jo sabia abans qe ells el q anaven a dir. Sempre les mateixes anecdotes, sempre els mateixos comentaris.
Tants anys convivint junts i cada dia es discuteixen pq el meu avi nomes vol un trosset de carn i ella n'hi fa dos. Cada dia, cada dia. Com si no sapiguessin el q passarà. Ell nomes en menjarà un i demà ella ni farà dos.
Me aixecat de taula aburrida, sabia el q passaria, continuarien parlant del mateix fins q ma mare els talles i canvies a un altre tema igual de gastat. I així cada dia, a fer-lis companyia en la seva discussio diaria i la replica del avi: Jo ja no e de creixer que su mengi la nena si vol. Evidentment la nena ja sa menjat la seva ració (d dos trossos) encara q la seva avia sempre lin fa tres.

• instant de silenci: avui e fet cas al sentit comu i e escrit el post primer en word. ;)

P.D. Encara que ningu ho sapiga i encara q facin alguns partits per la La2 encara q en el telelnoticies no en diguin res s'esta jugant el Mundial femení de basqet a Brasil

Necessito un traje de neoprè

He d'anar a dinar a casa la meva avia ( a 50 metros) i no puc sortir al carrer de la q esta caient.
Potser arribaria abans nedant !

• Instant de silenci: desde les 11 dl mati q intento entrar al supermanager i esta colapsat. Q no treballa la gent o q?? Q qeden molts dies ! neu a treballar i dexeu-me fer-me els equips en pau

Supermanager 2006

Dema comença el Supermanager 2006 !!
Per tercer any em fare uns quants equips.. sense aspirar a gaire ( no mi passo hores mirant les estadístiqes i aixo es nota).

• instant de silenci: concert d'Outlandish al BAM. Tan de temps esperant un concert seu.. i resulta que estic de viatge quan venen. No es pot tenir tot.

Intensiu pre-tornadaalarealitat

Estic fent un intensiu per arribar esgotada al dimarts. Es un intensiu dels forts, mati tarda i nit amb aniversaris i dinars amb familia. M'esta sortint mes barat que els de la Sol. Seran careros.

• instant de silenci: avui el meu germanet petit fa 12 anys. Felicitats!

Esteu avisats

No m'agrada que em canviin els plans a última hora!

i ell sempre ho fa...

• instant de silenci: busco voluntaris/es que m'alegrin el dia i la nit. Estic molt negativa

Nelly

qin canvi! no sembla la noia de "i'm like a bird". No me la imaginava com la tipica noia de videoclib que fa pujar la temperatura movent-se i insinuant. (tema del q podria discutir hores... m'indigna... pero q i farem)

• instant de silenci: ma passat molts cops. en aqets moments odio blogger! xq sa d esborrar el post quan ja el tens tot escrit!!! no n'aprenc... em fa mandra escriure-ho primer al word. Havia escrit sobre un llibre que ma fet plorar com una magdalena... pero ara ja no te sentit. PERQUE MU FAS AXO SENYOR BLOGGER??¿¿ nomes de pensar q al apretar "publish post" es pot esborrar tot ja tremolo

A mi no men donaven dos... pero he crescut igual

A mi em fa molta gràcia quan la gent es posa recte i s'estira quan passen vora meu al carrer, també que les señores grans em mirin amb cara rara i que els nens em preguntin quan medeixo. Ja no em fan tanta gràcia alguns comentaris i actituds d'aqells que es creuen graciosos o q es pensen que m'afalaguen però deixarem aquest tema perquè en podria omplir posts sencers sobre coses que m'han passat. I despres penso ... encara hi ha noies molt mes altes que jo!.. el que hauran de sentir...
El tema no es aqest però, el tema es que he crescut!!
Ja m'ho deien molts coneguts : no pot ser, això es el que medeixo jo i tu em passes una mica! (n'hi ha alguns que s'han ficat cm de mes a la força .. sino no em quadren els calculs. la majoria homes... sera que fa por ser mes petitet??)
Doncs si: desde l'ultim cop que em vaig medir (uns dos anys) he crescut quasi 2 cm.

El món no el veig diferent nomes hauré de canviar la resposta a la pregunta típica que em fa la gent quan em coneixen:
-i tu quan medeixes?¿
- doncs molt! ajaj mes o menys 1,85
M'agradaria tenir una llista de tots aqells que quan tenia 12-13 anyets em miraven i deien: ara ja no creixeras molt mes.
La teoria diu que fins als 21 es pot creixer, doncs tinc dos anys per confirmar la teoria!!!!
Queda clar a la foto que no sóc una excepció en la familia... ayyy la genètica!! (Alcazar de Segovia)

• instant de silenci: s'ha mort el boig dels cocodrils. Encara m'extranya que no morís abans... mira que n'ha fet de bestieses ! Suposo que cap aventurer d'aqets mor de vell. A mi em posa nerviosa el seu programa... jo d'aqells bitxos ben lluny! i resulta que el bitxo més "inofensiu" l'apunyala al cor amb la cua! Si hagues fet cas als del cole de monges pregaria per ell o una cosa així... com que no els vaig fer cas dire que em sap greu i li dedico el post (si, ho se es una mica hipòcrita tanta gent que mor cada dia i jo li dedico en aqest sonat... pero mira.. ) .

PD. Avui ma qedat un post molt llarg.

Com sona l'OCCITÀ?

Aquest estiu (x variar) me mogut molt i en un dels viatges familiars vam nar a Carcassonne a fer la ruta dels Catars. que per cert, vist un castell vistos tots excepte un parell que estan bastant ben conservats la resta son 3 parets.
Doncs va resultar que jo ja ni men recordava que en aqesta area se suposa que qeda algu que parla català i uns quilometres mes amunt occità. I no men recordava perquè no ni havia ni rastre!! no el senties, ni el llegies, nomes els panells informatius dels castells i abadies et recordaven que aqell territori havia sigut català. Això si, tots els fulletons explicatius eren en català no en tenien en castellà ( i això no passa en la majoria de llocs d'aqi).
El curios es que ens van fer l'explicació d'una abadia en occità!! el noi no sabia castellà i ens va proposar fer-la en occità, va dir q niria a poc a poc i que segur que l'enteniem... i si!!!
L'occità sona com una barreja de català i italià . L'arrel de la paraula es catalana pero acabades practicament totes en "o" en canvi l'entonació i algunes terminacions recordaven força a l'italià. Res a veure amb el frances!
Total, que l'abadia de Caunes-Minervois es preciosa i el noi q et venen les entrades un privilegiat q parla occità.

• instant de silenci: tornant a la normalitat

Porque la vida puede ser maravillosa

un patir contra Argentina i un passeig davant Grècia

• instant de silenci: acabo darribar !!!! (enveja als q ja fa dies q sou a bcn??)