dijous, d’abril 12, 2007

James Nachtwey

El viatge a Amsterdam té molta corda encara. Però només n'explicaré una cosa més. I es que vam anar al Foam, on hi havia una exposició de'n James Nachtwey . Que per ser sincera, no sabia ni qui era, tot i que alguna de les seves fotos ja les havia vist. Podríem definir-lo com un testimoni de guerres, de fet l'exposició s'anomena "Testimony" i compren fotografies desde 1990 al 2006 agrupades per àrees: Iraq, Nova York, els Balcans,Txetxènia,Europa de l'est, Romania,Hongria, Sud Àfrica, Ruanda, Indonèsia i Afganistan .

Probablement, no us semblarà molt destacable, però vaig plorar. Vaig plorar mirant les fotografies d'aquest home. Especialment amb les de la fam (famine a la pagina web) preses entre el 1993-1992. Estava sola a la sala ( diguéssim que la meitat del grup va desertar i no van trobar destacable el museu) i de mirar les fotos, em van caure les llàgrimes (que no vol dir plorar com una magdalena).

No m'havia passat mai. Els quadres no em fan plorar, ni em posen contenta , no m'emocionen, l'art modern ja ni parlar-ne, no em diu absolutament res. Ara aquelles fotos, em van tocar. I es que, cada cop em dono més compte que ploro molt. Ploro amb els telenotícies, els anuncis dels morts del trànsit.Em fan mal, em fa mal el mal dels altres. Ara no us penseu que miro el TN amb un paquet de kleenex al costat! son unes llagrimetes, que si vull poden arribar a ser imperceptibles. L'Anna (que era l'altra atenta a l'exposició) ho va notar, i sé que a ella també la van impactar aquelles fotos.

Aquesta d'entre totes, es la que més em va agradar

10 comentaris:

Anònim ha dit...

um... no se'm veu la foto... :(

doncs jo també estic amb la llàgrima de companya, sempre l'he tingut a prop, però mira, amb l'edat m'hi estic aficionant... :P

està bé plorar, quan toca, clar, et recorda que ets viu... ara... si em poses a plorar per qualsevol tonteria em preocuparia...

en breu, un molt bon amic farà una exposició de dibuixos i pintures, ja el promocionaré i t'aviso :)

Alepsi ha dit...

Jo tinc temporades d'aquestes, també.... hi va haver una, l'any passat en què vaig decidir no mirar les notícies, perquè era un drama, allò (és el que tu dius, un parell de llàgrimes imperceptibles, però... buffff... emocionalment molt dures).

La veritat és que la foto és per plorar... bufffff.....

carmncitta ha dit...

les fotos són molt dures, però tan reals que si no es toquessin la fibra no seriem d'aquest món...

estic indignada, avui llegeixo a la premsa que el beckham l'ha comprat a la seva dona un consolador de 2 millons de dólars, i després veus les noticies,aquestes fotos...la gent no te consciència? ufffff...

un petó!

MaRiNa ha dit...

esteve no no ploro per qualsevol tonteria.. ploro pel que m'emociona :)
fent spam d'amics, eh?? XD

alepsi de fet fa molt que no miro un TN sencer.. serà per alguna cosa

carmncita trist, molt trist, pero encara més trist que sigui noticia. 2 millions de dolars??? dic jo que tots els consoladors son per al mateix. que té aquest doncs?

Anònim ha dit...

L'enllaç a la foto no em funciona, així que he fet un passeig per la web. Són unes fotos magnífiques, algunes molt colpidores.
Per cert, aquest estiu marxem uns dies a Amsterdam... em passaràs info? T'envio un correu.

existència rudimentària ha dit...

quina enveja nena! amstedam!
d'altres hem aixekat un país
(val, és mentida, xo i lo bé que queda?) xD

grass-shopper

Anònim ha dit...

mas malentés! no deia que ploresis per qualsevol tonteria! parlava per mi! que és quelcom que esquivo! :)

MaRiNa ha dit...

pd40 ja sta!

grass shopper aixi eres tu el que ha aixecat el pais mentre jo no hi era???

esteve ara ja te ben entes :)

Mikel ha dit...

ostres , no se si ets de plorera facil , pero de totes formes l´exposició deu ser força impactant com per produir efectes aixi.

Mauro S.G. ha dit...

millor no miris el Gente o les notícies del Matías, doncs...

clar que, en realitat, les noticies del Matías tenen un punt còmic fins i tot, segons com te les miris :-D