Goran Bregovic

Un dels meus descobriments d'aquest estiu a Grècia. Tothom ( de qualsevol país balcànic) dels que estavem a Patras saltaven com bojos amb Kalashnikov.



Se que no és el video original, però és el que millor qualitat de so que he trobat.

Si us ha agradat, aquí teniu més info de l'autor.

Punts de vista

La majoria d'amics de fora (s'entén de fora del país) es sorprenen de que tinguem palmeres al carrer.

Fins i tot si han arribat a fer fotos. I hem arribat a canviar de vorera per tocar-ne una.

Com canvien els punts de vista, mai hagues pensat que les palmeres fossin especials.

No a les caixes automàtiques al super!

Pels mateixos motius que ara aprenc estonià últimament vaig força a comprar a un super diferent. De fet, fins fa 3 mesos no sabia ni que existia aquesta cadena : SIMPLY del grup SABECO (aquest si que el coneixia).

El super en si no es res de l'altre món, una mica brut, caòtic però si en una cosa tenen raó es que és força barat. Fins aquí cap queixa.... tot va començar fa cosa d'un mes quan les caixeres van desapareixer!

Un supermercat que tenia 4 caixes ha passat a tenir-ne dues. S'enten per caixa: senyora que t'aten + caixa física amb els diners i tal.

A canvi de treure dues de les caixes han afegit 5 o 6 (no recordo exactament) caixes "automàtiques". I poso expressament "automàtiques" amb cometes.

Com és una caixa "automàtica"??

Primer de tot és una caixa que només pots utilitzar si la noia que ronda per allà et dona permís, si la noia et deixa pots triar la llengua (la pots posar en català) i vas passant els productes per la màquina que llegeix els codis de barres (allò que tots hem volgut fer alguna vegada) i els vas posant a la bossa. I que passa... problema al canto!

Desconfien molt dels clients ( segurament per causes justificades, tot i que jo mai he robat res... crec) aixi que mentre vas passant els productes per la màquina que fa piiiip tens la noia a 10 cm del teu clatell mirant que no te'n deixis cap i si no introdueixes al cap de 10 milisegons el producte a la bossa et cau la bronca del mil! Cal dir que tenen un dispositiu chachi piruli que aguanta la bossa oberta i que quan treus una s'omple automàticament la següent amb lo qual no et deixen portar boses de casa (per allò de reutilitzar i tal) i si portes carret primer ho poses a la bossa i despres al carret. Targeta vermella per Simply!

I aquí no s'acaba tot, despres de sentir l'alè de la dependenta i tenir els seus ulls clavats a l'estona.. si se t'acudeix apretar el botó per pagar amb targeta.... apareix ella tal veloç per demanar-te el DNI i la màquina no funciona si ella no passa una altra targeta per "aprovar" l'operació.

Resumint... que si hi ha més de dues persones utilitzant caixes, la noia davant de la impossibilitat de desdoblar-se i incomodar més de dos clients al mateix temps simplement et barra l'entrada ( o la sortida d'aquest infern de super) i has de fer cua (com sempre) mentres hi ha 4 caixes més buides...

Destacar que se suposa que el principal avantatge del sistema es no fer esperar el client.

Si es que... quin sistema més TONTO! Abans d'innovar tant i tant... caldria posar una mica de seny.

Les llengües del món...

De totes les llengües d'aquest món que encara no parlo, N-4 , les circumstàncies han fet que em decideixi per incorporar l'estonià a la meva biblioteca.

Estic en fase nivell bàsic, aprenent a comptar, saludar, presentar-me, els colors etc.

L'estonià és una llengua molt propera al finlandès i a l'hongarès i en contra del que es pugui pensar no té res res a veure amb el rus. Musicalment es molt maca, amb sons molt semblants als nostres i paraules que podríem qualificar de divertides!

Si mai aneu a Estònia... us heu de presentar així:

Tere, minu nimi on Marina.

Hola, em dic Marina

Que me caigo que me caigo

ja esta, ja m'he caigut.

Ahir em vaig sentir indefensa, decideixo ser solidaria i donar sang per primer cop en la meva vida...

... i al cap de ben bé una hora "del moment" caic rodona a l'andana del metro i només un guiri es digna a parar-se i ajudar-me a arribar als bancs de l'andana.

Durant els 20 minuts que vaig estar sola esperant al meu salvador estirada amb les potes amunt al mig de la estació d'Urquinaona , només a una parella de mitjana edat li va semblar que necessitava ajuda.

Per algun estrany motiu la resta de la gent va pensar que era normal tenir una noia (que ni tan sols portava pantalons .. qui em manava a mi anar tan chachi piruli ahir amb el meu jersei llarg) allà estirada amb les cames amunt més blanca que el paper, intentant que la sang reguès les seves neurones un altre cop.

Avui en dia qui no té un salvador que en quan el truques surt corrents i et ve a buscar siguis on siguis està perdut.

Cansei de ser sexy a Barcelona

Ahir al vespre l'Azriel, la seva xicota i jo vam anar al concert de Cansei de ser sexy a razz2.

Feia molt de temps que no anava de concert i aquest grup en especial em feia molt ilu, els altres cops que han vingut a Barcelona jo no hi era o no me n'havia enterat (visc així de feliç) així que ahir la oportunitat no es podia desaprofitar!

Els teloners, Aspet Weekend, en excepció de la primera cançó (Grandma) eren "más raros que un gato verde" (citant a la xicota de l'Az) i el muntatge del so era horrible.

Pero quan lovefoxxx va pujar a l'escenari..... màgia! Aquesta dona té una energia que no se l'acaba! Els seus modelets són priceless, ahir ens va deleitar amb un body de cos sencer estil zebra amb una espècie de poncho semitransparent de floretes per sobre i només durant la primera cançó una xarxa fosforescent fent de jaqueta.

El ritme increible, les cançons ben triades , l'ambient immillorable, entrega total (va trencar un micro a la 2a cançó) l'única pega es que va ser molt curt (amb prou feines una mica més d'una hora).

Quan ja erem als bisos, una noia em va agafar pel braç i em va dir que la seguís i em va assenyalar l'entrada al backstage. No m'ho vaig pensar ni dos segons i em vaig ficar dins. Al cap de pocs minuts m'apareix l'Az i quan erem uns quinze allà dins.... run run run! A dalt l'escenari a ballar ALALA! L'última cançó del concert.




La visió des d'allà dalt... acollonia! Jo perquè només ballava perquè si fos jo la que ha de començar a cantar ja us dic que nanai del paraguai! Es veia la sala pràcticament plena, flaixos i més flaixos i els focus apuntant a la cara.

Els nostres minutets de glòria a un pam de Cansei de ser sexy. Ja ens buscarem pel youtube aviam si sortim.