dimecres, de juny 11, 2008

Això ho arregla la iaia....

Aquest caos vergonyós que estem vivint aquests dies, treu la iaia maria de polleguera.
La iaia maria odia les vagues en general i les que la putegen en particular.

Per ficar un exemple, sempre parla d'un dia que tornant del poble els pagesos de la avellana van tallar la carretera i es van quedar hores i hores atrapats allà. Quan per fi van deixar passar els cotxes d'un en un, tot xula ella, baixa la finestra i li xiscla als pagesos q havien tallat la carretera amb els tractors " Mai més compraré avellanes!"

El meu avi va haver d'esquivar el tractor d'un energumen que en sentir allò casi els atropella.

Però la iaia maria mai més ha tornat a comprar avellanes d'aquí, i si pot, ja n'hi en menja.

Si la iaia maria pogués... ens arreglava aquesta vaga en un plis plas! Que tremolin els camioners!

dilluns, de juny 09, 2008

La recompensa

La recompensa a aquest més d'exàmens (m'he estrenat avui) val la pena.
Una setmaneta a la ciutat de la foto!




Si l'encerto l'endevino, sabeu on és ? :P

diumenge, de juny 01, 2008

Vull un cafe... ??!!!

Com tots sabem la cultura xinesa és una font inesgotables de saber i coneixement.

No només són capaços de copiar la gastronomia dels seus veïns nipons per fer negoci, sinó que no tenen cap problema en crear nous països ....

dijous, de maig 29, 2008

Japi beirdai


A partir d'avui ja sóc major d'edat a la majoria del planeta i si estigués als estats units ja podria beure celebrar-ho anant de copes.

dilluns, de maig 26, 2008

Consol pel meu amic Gunnar

Pels que no sapigueu que és BEST (això vol dir que no parleu prou amb mi) clickeu aquí.

Hi ha tres tipus d'estudiants de la UPC, el que no saben el que és BEST (ells s'ho perden... todo pa mi! ), els que l'odien, creuen que només és festa i gresca, i els fanàtics !

Aquest setembre farà un any de la meva adhesió. A sigut un any molt intens, amb responsabilitats i molt bons moments. Però tot just aquest vespre, he descobert un altre motiu per argumentar perquè BEST SI que val la pena i per adonar-me'n que vaig fer bé triant unir-me.

Pot semblar que un curs de 8 dies (14 si l'allargues com jo donant voltes pel país) a Àustria no pot donar per grans amistats. Fals. No només hi he trobat una gran persona que espero que doni més posts en aquest blog en breu, sinó també altres amistats molt importants per mi.

En especial un noi suec, d'aquelles persones amb qui és impossible estar al seu costat i no esbossar un somriure, amb una ironia tremenda i se que quan em passi per Suècia sempre tindré un sostre de la mateixa manera que sempre ell en tindrà un a Barcelona. Que passa quan en una de les nostres converses habituals per skype, em diu que la seva mare s'està morint? quan fa dies que noto que ha perdut el somriure?

Doncs que un mecanisme dins meu s'engega i no puc evitar voler abraçar-lo i consolar-lo. Només una setmana! Només una setmana! I quins llaços que es creen, em fa tan de mal com si fos el meu millor amic de tota la vida! I tant de bo jo fos a Uppsala ara mateix i pogués donar-li alguna cosa més que un petó cibernètic i unes paraules de consol que sonen fredes en la pantalla.

diumenge, de maig 25, 2008

American Holland Cruises?

Good Morning! American Holland cruises? Did you buy the transfer? Perfect then! Please follow me! Thank you

Can I check your name? Your flight number please? If you don't mind, we are going to wait here for a little bit because there are some people missing, then we are going to the bus which willt ake you to the port... bla bla bla

És el segon dia que em paguen per fer de noia guapa que aguanta un cartell, parla amb els iaios i alegra la vista.

Aquest cop però, tot més relaxat. Tenir de superiors a una brasilenya, un cubà i un italià ajuda sense dubte.

dilluns, de maig 19, 2008

Part de mi

Quan em tallo les ungles, em fa una peneta, un no se què llençar els retalls.... fa tan poc que eren part de mi!
En canvi, se'm cauen cabells contínuament, i no ni tan sols em fa pena sino que ni em preocupa anar deixant rínxols per allà on passo.

M'autodiscrimino?

diumenge, de maig 11, 2008

La elegancia del erizo

Quizás estar vivo sea eso: perseguir instantes que mueren.

La elegancia del erizo. Muriel Barbery

I es que ahir, en una trobada amb els amics de sempre, que sé que tard o d'hora algun llegirà això, jo ho vaig sentir.
La meva vida s'escapa per la seva tangent. Ja tenim poc a veure, i jo continuava allà intentant agafar els seus instants i entendre'ls, però ja no eren com els meus. Jo ara sóc diferent, i no sé quan ens hem separat.

divendres, de maig 09, 2008

Quan es tracta de pagar...

El tramvia és un univers estrany.
L'última de les seves peculiaritats que he detectat és a l'hora de pagar ( ficar la targeteta i que faci piiiip).

Al trambaix si ajunten gent molt diferent. Des de les minyones que van a fregar les cases, amb estudiants que van a la universitat, executius que surten de les oficines, treballadors que venen de la zona de Cornellà amb les pijes pijes més rematadament pijes que hagis vist mai.

Doncs a que no endevineu quin d'aquests col·lectius acostuma ( l'experiència em diu en un 75% dels casos) a no pagar?

Doncs les pijes pijes pijes super pijes. Que entren totes estirades, passen de llarg de la màquina de picar la targeta com si no anés amb elles i s'asseuen.

dimecres, d’abril 30, 2008

El meu primer dia

Avui era el primer dia que treballava per una companyia de creuers en fer "transfers" de passatgers. Bàsicament i parlant en plata, agafar els iaios que tornen del creuer i deixar-los al check in i viceversa.

Això ha implicat llevar-me a les 5 del matí per ser a l'aeroport a les 6:30 puntual com un rellotge. Com totes les feines del món té els seus més i els seus menys, ara, complicada no ho es gens, si tothom fa el que li toca es una operació més aviat tonta. Bàsicament cobraré per haver aguantat un paper amb el nom de l'empresa durant 8 hores.

El que m'ha sorprès és l'actitud d'alguns iaios ianquis. Sobretot els que tornaven cap a casa, resulta que només baixar de l'autocar, tots es quedaven paralitzats, de cop els entraven tots el mals i molts sol·licitaven una cadira de rodes. La companyia no té cadira de rodes i per tant han d'anar fins al check in i sol·licitar la de la seva companyia aerea, el que passa es que ni Bristish airways té 40 cadires!

I et miraven amb careta de pena "excuse, but you see, we're old people, we can't walk..." algunes dones se'ls saltaven quasi les llàgrimes. Doncs aquests iaios que tanta pena ens volien donar, han estat un més de creuer per tota Europa parant a cada parada i carregant una mitjana de 6 maletes per parella desde casa seva a l'aeroport. Com es possible? Doncs perquè la gran majoria feien cuento!!!!!!!! (i cuidao, que dic la majoria no tots)

Quan ja portaven rallant molta estona i o marxaven o perdien l'avió els i deixaves anar un : "Excuse me M'dam, unless you go immediatly to your check in point you'll loose your flight" i pum! màgia! agafa i xino xano anaven com si res al check in! Desprès de veure'n una fer-ho se m'han passat totes les penes i llàstimes i he estat insensible a tot tipus de precs.