Siguendo con la tónica....

- Oye, aún no te he visto en televisión hoy.

- Ni me veras!

Y mi madre muriéndose de la risa.

Fem un te?

Quan aquesta setmana santa vaig estar a Amsterdam, al bar de sota l'hotel vaig descobrir que existia el te de cactus!

A mi m'encanta el te des de la meva primera aventura en solitari per terres britàniques ara farà 5 anys. Però a Amsterdam no vaig tenir el que s'ha de tenir per tastar-lo (em feia por pagar per anar escopint punxes desprès). Així que cada dia triava un te diferent i l'últim dia vaig cometre un delicte: vaig robar una bosseta de te! Vaig agafar la bosseta que em volia prendre i vaig amagar al bolso la de cactus, on es va quedar fins fa un parell de dies.

Com que estic de vacances i tinc temps per fer tonteries he decidit tastar-lo. Primer he olorat un cactus que tinc per casa, per fer-me una idea de quin havia de ser el gust. Però olora mes aviat a res.
M'he preparat l'aigua,he posat la bossa, esperar uns moments i olorar: Ummmmmm té olor a papilla de fruites!!!! L'olor inconfusible de galetes maria amb suc de taronja i plàtan!
No sabia que els cactus fessin aquesta olor, ignorant que és una.

El tasto (i de pas em cremo la llengua) : té regust a papilla (que m'encantava de petita i no tant petita) però alhora .. no m'acaba de fer el pes.
Un altre glop: crec que no em podré acabar tota la tassa... Millor llançar-lo per l'aiguera abans que em faci mal. I abans que tornin els paletes "de almorzar" i em trobin fent el capullo amb el te en una mà i la càmera de fotos a l'altra.Perquè tal com a mi em dona per fer aquests experiments quan estic de vacances, als meus pares els dona per fer obres quan es estiu.

Conclusions: el te de cactus està intragable.

Anem a la platja!

Avui he fet el meu últim examen, i amb més pena que glòria començo les vacances!

Tot plegat comporta varies coses, la primera que aquesta nit me'n vaig d festa encara que s'ensorri el món. Segona, que ara començaré a treure profit de tota la roba nova que m'han regalat pel meu aniversari (tranquils q no us l'ensenyaré tota en fotos!!!!!!!!!! per un moment se que us heu acollonit). Que si vestits per anar a la platja, faldilles eivissenques, vestits per lluir i arrasar (com aquesta nit per exemple XD ).

Però el que no tinc es biquini! (el de l'any passat va sofrir un percance i va acabar a la basura). I ara me donat compte que segons i com et poden fotre de la platja! M'ha semblat una mica exagerat sincerament.
Us informo, hi ha una associació (playasfamiliares.org) que va ajuntament en ajuntament demanant que es crei un espai apte per gaudir de la platja i la piscina amb la família.(si us quedeu en terres catalanes no patiu.. que aquí no s'han atrevit, els fem por). Cito textualment:

"Desde hace años se ha procedido a asignar a colectivos nudistas una serie de espacios públicos adaptados a su forma de vida. Sin embargo, el resto de los ciudadanos carecemos de espacios donde poder disfrutar de nuestras playas y piscinas en un ambiente apto para las familias, especialmente para aquellas que tienen niños pequeños, lo cual supone una clara discriminación para la mayoría de los ciudadanos."

O sigui que al llocs on han acceptat la proposta tenen: platges normals, platges per famílies i platges nudistes. I pobre de tu que t'equivoquis i vagis a la que no et toca!!!!!!!

Jo sóc una indecent i vaig a platges normals, on les dones fan topless, porten biquini i alguna atrevida porta tanga i els homes tan es posen uns pantalons llargs fins als genolls com uns slips petits. Que indecent que soc!!!! i porto des de petitona anant-hi i mira! així de tarada que he sortit! Fins i tot, els meus pares han tingut el descaro de portar-me a platges d'aquella que son meitat i meitat.. i que mai saps on esta la línia q separa!

Que jo em pregunto: Que te de dolent que els nens vegin que les dones tenen pits? Es que no puc fer-hi res en tenim i prou! i si se'ls ensenya a veure-ho com una cosa natural, cap problema. Ara els senyors de les playas familiares, ho veuen com una cosa fosca i bruta, que s'ha d'amagar (i així els surten els nens, que el primer dia q veuen un pit no saben que fer i els pilla un telele). Quan veig aquestes coses, més ganes et venen encara d'anar ensenyant! (ja m'enteneu, a la platja..)


Foto: l'estiu passat durant la "Semana Grande" de Donosti

Drogues i rock&roll (i el sexe? )

Ara farà uns tres mesos vaig llegir aquest post d'un amic. No negaré que em va cridar molt molt l'atenció, però ja passa sovint que les coses que més et criden l'atenció se t'obliden (mira.. a mi si q em passa).

I se'm va oblidar completament de baixar-me l'i-doser, però parlant amb el xupa fa pocs dies, em va venir com la llumeta: ostia! encara no has provat les drogues digitals!
Com que la mula es nega a funcionar al meu pc, i al soulseek no ho vaig trobar, vaig recórrer al meu estimat amigat google per trobar una pàgina on s'oferís el programa amb dosis "for free" perquè una tonta no és...

I doncs MaRiNa, ets una yonki com el doherty que tens posat a la dreta i q tant desagrada a l'escursó???
Doncs me xutat tres dosis.. i res de res. Com si m'hagués begut un trina naranja!

Primer de tot vaig tenir certs petits problemes tècnics. i es que si et llegeixes les instruccions (instruccions de la droga, sona raro eh?) doncs diu que has d'estar relaxat i a poder ser estirat, amb els ulls tancats (però no et pots adormir!) i a sobre l'has d'escoltar amb pinganillos!

• Problema numero 1: el cable dels pinganillos es curt, oblida't d'estirar-te al llit.

• Problema numero 2: el taulell es dur com una mala cosa, així que li vaig posar un coixinet per repenjar-hi el cap i estar una mica mes còmoda.

• Problema numero 3: hi han dosis de 40 minuts!!! va ser completament impossible estar-me 30 o 35 minuts que durava el "peyote" que em vaig xutar amb els ulls tancats i sense mourem gaire. Em feia mal tot! m'aburria! i va arribar ma mare i es pensava q estava xalada dormint asseguda davant de la pantalla del pc!

Evidentment el peyote tot i estar qualificat com a droga dura i t'advertia q no conduïssis desprès d'escoltar-lo.. no em va fer res. Així q vaig decidir provar amb una dosi mes curta, per veure si soc capaç d'estar-me una estoneta quieta. Vaig agafar una que nomes dura 5 minuts (French rost) que pretenia ser un estimulant, més o menus com si et prenguessis 3 redbulls seguits (per cert conec un sonat q se'n va fotre 9). però res.. ni una coca cola es el q vaig notar.

I que es el q es sent? doncs em vaig sentir gilipolles escoltant durant 35 minuts sons estranys a estones com guturals a estones simplement vibracions ara per una orella ara per una altre que en teoria han d'enganyar al teu cervell per que es pensi q t'has drogat. Serà que el meu cervell es molt llest!

Res, res, que per molt que hi hagi gent en foros que asseguri que s'ha sentit "com si" a mi no m'ha fet ni pessigolles als peus, i no serà per que a mi no em fes ilu! Sort que no he pagat per això (es q a sobre pretenen fer-ne negoci, el teu camell virtual! XD). Consti que ho vaig provar com un simple experiment que no sóc una yonki ni res d'això que i les drogues digitalitzades (o sigui, escoltades) no causen addicció.

EXPERIÈNCIES D'ALGÚ

PÀGINA OFICIAL

UN DELS MILS LLOCS ON OFEREIXEN DESCARGA GRATUÏTA

Dinant amb la iaia maria

Portem uns dies q la iaia maria em comenta cada dia la samarreta que porto. Que si quins colors més virolats que si et queda molt bé, aquesta et va massa curta, aquesta es massa escotada que vols posar nerviosos als nois eh pillina?
I últimament l'escot que porto o deixo de portar sembla atraure tota l'atenció de la iaia maria. Fa un parell de dies mentre dinavem va i deixa anar:

- (imaginar-se la iaia maria fent diferents veus)Això va un i li diu a la seva amiga, no creus que portes un escot massa pronunciat?
Jo?? no, no ho crec?
Tens pèl al pit, doncs?
Noooooo per deu quines bestieses que dius!
Doncs llavors si que portes massa escot.

I la iaia maria vinga a riure. Jo amb cara de (?!) quin acudit més dolent i la mama menjant com si no sentís res. I això que l'avi avelinu salta:
- L'altre dia ens van explicar un xiste que diu, no portes un escot...
-Però avelinuuuuu que els hi acabo d'explicar!!!!!
- Ah! jo es que estava menjant el préssec.

I ara jo si que reia. El préssec el tenia completament absort, i tal com va acabar el seu intent d'acudit fallit, va agafar un altre préssec i se'l va fotre.

Un altre meme

La yrun s'avorria i va decidir fer el meme dels bolsos, i per evitar que la MaRiNa s'autonomines m'ha nominat. I la MariNa no el volia fer.. pro els diumenges per la tarda són molt aburrits fins i tot quan se suposa que has d'estar estudiant, així que càmera en mà he exposat els meus bolsos sobre el llit.



A primera vista d'aquest meme se'n poden deduir tres coses:
- Tots els bolsos que tinc son grans ( i això que implica? doncs que sóc una persona cargolet i que a vegades em fa mal l'esquena)
- Que em tira el verd
- Que tinc més bolsos que sabates ( ehh q en tinc més d'unes.. però no vaig expandir gaire el meme de les sabates).

Analitzem més però:


1.Bossa Beach Baby. Venia de regal amb una crema solar. Va genial per anar a passar el dia a la platja i per quan has de portar mil coses, però fa por que es trenqui perque es molt de nyigui-nyogui, però clar a caballo regalado no le mires el dentado.








2. Bolso d'hivern daurat (encara que no ho sembli gaire a la foto es daurat). Bé doncs, que m'agradava molt, me'l compro i al cap d'un més tota Barcelona el tenia. Visca Marina que n'ets d'original!!








3. Tot terreny verd. El més vell de tots i aguanta com un machote. Casi cada dia se'n va d'excursió a la uni amb agenda, calculadora, estoig, etc i no hi ha manera que es trenqui.



4. Bossa Bioderm. La iaia maria es va comprar noseque antiarrugues (ja em diras.. amb casi 80 anys i es posa antiarrugues) i jo em vaig qedar la bossa de regal i la mar de bé que va! 2 inconvenients: no té tanca i les nanses són massa curtes amb lo qual has d'anar qual heidi pel camp amb el bolso a la maneta.




5. Mega bossa per estrenar. Me la van regalar els meus amics pel meu anniversari, es tan gran que només té sentit portar-la per anar a la platja. Eivissa ens espera a la meva bossa i a mi!!!!




6. Un altre bolso verd (fosforito).Quest tipus de bossa van ser supercool fa un parell d'anys i ara ja esta una mica feta pols perque en ser tan fineta tot s'hi enganxa (i es transparentava TOT el que portava a dins, s'ha d'anar en especial cuidado si portes bitllets de 500 i coses d'aquestes que una acostuma a portar sueltes pel bolso).




7. Sac discret. Aquest sac passarà a l'història com el sac discret. i es que jo vaig demanar pe anniversari un sac de colors discrets i va i la meva tieta em porta un sac groc i vermell!!!! colors discrets per excelencia. Es llarguissim, a mi em va per sota el cul.. suposo q als baixets els deu arribar pels turmells (sensel meu ofendre, eh???)



Un cop analitzat el meme se'n dedueix: arreplego tot el que trobo i no se pq els vullt an grossos si nomes serveix per carregar porqueria.

P.D. QUE VOLIEU QUE FES EH?? QUE PARLES DEL BARÇA??? doncs no! el futbol va ser desastros.. pero el basquet no va ser millor, encara que queden possibilitats

si si por ti

2:20 MaRiNa vuelve hacia casa sola después de una fiesta de cumpleaños. Recibe el piropo más friki de su vida y no puede resistir la tentación de colgar-lo en el bloc.

" Por ti mataría a son goku! "

el mundo ha evolucionado mucho desde "esto es un cuerpo y no el de la guardia civil" de hace una semana.

MaRiNa se pregunta si alguien más a recibido un piropo del mismo nivel de frikismo que el de son goku o de si alguien a tenido el valor de pronunciarlo.

No em toquis nena!!!

Hi ha gent tocona i gent no tant tocona.
No es que sigui una maniàtica que no vol que la toquin, però per mi, quan t'abraces amb un amic, quan l'agafes per l'esquena, quan el toques mentre parles es que hi ha una confiança, una amistat. Per entendre'ns no abraço als "coneguts".

Ara no em sigueu malpensats , en aquest post nomes parlo d'amistat, res més pujat de to.

Doncs el cas es que fa uns dies que estic fent un curs intensiu on hi ha una noia que conec des de fa dos anys quan vam entrar a la uni. Però nomes la conec, no es una amiga amiga, no quedo amb ella desprès de classe, no surto de festa amb ella, no tinc el seu numero de mòbil, nomes la veig i parlo amb ella a classe. Li direm Z ( lletra escollida a l'atzar).
Doncs la Z no coneix ningú mes de la classe i s'asseu sempre al meu costat (fins aquí tot be). El moment en que em vaig quedar de pedra va ser ahir a mitja classe va i arrepenja el cap a la meva espatlla! i al cap d'una estona m'acaricia el braç, desprès va i em treu un cabell que se m'havia caigut. I jo ja farta de que em toques (casualment ara escolto una cançó que canta: don't touch meee don't touch meee). A sobre em deia coses, tan fluixet que no m'enterava de res i jo anant-li dient que si que si, que es concentres en la classe i que no em guixes la mà amb el seu boli. Alguns dels comportaments de la Z trobo que no son ni adequats per la classe (que fas arrepenjante sobre mi!! que et penses que soc un sofà o que???)

Jo a la Z no li tinc tanta confiança, ni li tindré. Vaig acabar farta desprès de 3 hores de classe d'ella. Sort que al descans vaig poder "esbargir-me" (m'encanta aquesta paraula) amb altres coneguts, que com ella no coneixia, no es va ni apropar a parlar amb nosaltres.

I clar, penses, si a tu no t'agrada que et toqui. I ella sembla que li agrada anar tocant (sinó a sant de que ho faria). qui es la rara? ella o jo?? creieu que es normal anar acariciant (al braç) a companys de classe? Acostumeu a arrepenjar el cap sobre l'altre gent? (es que aquesta se'n duu la palma, jo vull saber que va pensar el profe, la tia de darrera sé que va flipar)

llibreteta afruitada

Us presento el meu petit secret:


la vaig escollir perque es petitona i cap facilment a la bossa, té les pàgines de colorets i fa olor a fruites! (això no ho vaig descobrir fins que no la vaig tenir a casa)

Ara bé quan més d'un es planteja dues coses:

A. no és un secret
B. Estudiar tant m'ha trastocat
C. Jo també tinc una llibreta secreta
D. Cap de les anteriors. (per la gent sense criteri)

Doncs , ben bé no es que sigui un secret, però fins al moment ningú a part de mi sabia q existia. Que hi escric? doncs el que ficaré al blog (quan tinc una idea alucinant que no pot esperar), rampells escriptors que m'agafen, discursos per cantar-li les quaranta a algú però que mai m'atreviré a dir ( i ara no diré a qui anaven dirigits tampoc), les coses que em treuen el son...

On esta? doncs a la tauleta de nit, per això i escric mes aviat de nit, i quan me'n vaig de viatge també ve amb mi. Per exemple, i tinc apuntada les meves experiències als meus dos sopars formals de Cambridge (una cosa més aviat curiosa, que em vaig prometre explicar i que encara no he fet i que probablement l'escursó coneix).


P.D. es molt important que els llibres i les llibretes facin bona olor. No hi ha res millor que un llibre que fa bona olor a llibre. Tinc una tieta que si no li agrada la olor que fa ja no el compra.

Un acudit

Estan un francès, un angles i un espanyol asseguts a la terrassa d'un bar petant la xerrada.
De repen l'anglès diu:
- Oh my God! Look look! Es Jesús!!!! isn't it??
- Mais... ça n'és pas possible! Però si que ho sembla si!
Això que l'anglès s'aixeca que apropar-se a Jesús.
- Excuse me. Are you Jesus, right?
- Sssshttttt. Calla! que si s'entera la gent tindré problemes, pensa que tothom voldrà tocar-me i ens acorralaran i pot ser perillós.
- Ok ok... but, Jesus, es que jo soc borni i...
I Jesús el toca i ja te dos ulls.
L'anglès torna a la taula,i els ho ensenya als seus amics. I el francès s'aixeca per parlar amb Jesús.
- Excuse moi. Tu est Jesus?
- Sssshhhhtt. Fermez la bouche!
- d'acord d'acord. Mais Jesus es que jo soc coix i clar...
I Jesús el toca i de repen té dues cames que funcionen perfectament.
Quan el francès torna a la taula, l'espanyol no s'aixeca. I jesús sospita. i ara aquell perquè no ve? que raro, el més normal es que em vingues a demanar un favor (no d'aquests)també. I això que Jesús s'apropa a la taula i mira a l'espanyol.
- Hijo mio, que te pasa?
- EHhhhhh ni tocar ni tocar!!!! que estoy de baja!

LA Final

Trencar la rutina d'aquests dies, saltar-te una classe de l'academia per anar a veure el teu gremlin en el partit més important que ha tingut en la seva vida. Llevar-te a les 7 del matí per anar al pavelló.

Enfadar-te perquè estan massa nerviosos i no juguen com ells saben. Juguen dinàmic, son remolins a la pista. Avui juguen estàtic i no en saben, i el contrincant se n'aprofita i tu et desesperes. I fallen els tirs més cantats i això els enfonsa. I és la final escolar de Barcelona.

I jo ja la vaig perdre fa uns anys. I vols que el teu germà la guanyi perquè tu no la vas poder guanyar. I són subcampions. Però són bons. I podran fer més l'any que ve. Encara que... podria pensar en un club federat, es bó, es àgil, es alt, serà molt alt. Es nota que li agrada, és un JUGÓN.

Post amb moltes similuts al tren xiu xiu de la petite dejà. Però es que al germans grans sens cau la baba amb els més petits.

Ets gilipolles?

Sé que és una tonteria.. però mira m'ha fet gràcia. (segurament pq porto massa hores estudiant edos)

Test de gilipollez

Motius inexplicables

Per motius inexplicables al Fèlix (el meu estimat, adorat gatet) nomes se li cauen els pèls blancs quan vaig de fosc.

En canvi, se li cauen els pèls atigrats (o sigui foscos) quan vaig de blanc.

Si es que n'és d'espavilat aquest gat!

No es que no volgues es que no podia

jo volia estudiar aquesta tarda però no he pogut. Només entrar a la biblioteca he començat a esternudar, moquejar i se m'han inflat els ulls.

Tinc al·lèrgia a la biblioteca, o més ben dit, tinc al·lèrgia a la persona que decideix que a l'estiu a la biblioteca hi hauràs d'anar amb bufanda i a l'hivern en biquini. Només demano un ús racional dels aires condicionats.

Em sona aquesta cara!

L'I. és un amic dels de la colla del cole. El divendres vam quedar per sopar i celebrar l'aniversari d'una servidora i tenia una petita curiositat per explicar-nos.
Doncs resulta que s'està traient el carnet de moto (ara no em pregunteu com va, però per les motos "grosses") i ha d'anar a fer unes pràctiques en un circuit i bla bla bla.

Doncs resulta que un dia va arribar tard i va haver d'esperar-se una estona per fer la pràctica. Mentre s'esperava un noi que també estava per allà li va començar a parlar, que si tb s'estava traient el carnet, que era una pràctica extra que el professor li havia deixat fer pq no li tocava, etc etc

I l'I. pensant que perquè aquell tio li estava tota l'estona parlant com esperant alguna cosa.
El professor va arribar, el noi va marxar i l'I. va començar la seva pràctica. I això que el professor li diu:
P.- no t'agrada el futbol a tu no???
I.- no gaire, com ho sap?
P.- Home, era en Víctor Valdès
I.- qui?
P.- si home, el porter del Barça, que no el coneixes?
I.- ostia!!! doncs si.. però no hi he caigut

L'I. es va trobar un sex símbol futbolístic i no el va reconèixer!!!!!! no cal dir que li va caure la bronca de la part femenina del grup!
d'acord, serà xulo, serà prepotent, serà un mica quillo... però no hi ha color on comparar!!!!
Es el déu del barça!!! ell se'l troba i no el reconeix!!!

personalment crec que en Valdès no s'esperava que sudessin d'ell completament.

Nota: continua sense agradar-me el futbol, però continuen agradant-me els homes, aquest és l'únic motiu d'aquest post.