La maledicció del meme guarro també m'ha arribat. I jo que no el volia fer.. el faré. Si els meus protagonistes no volien sortir ho sento molt, li havia de passar el mort a algú.
Per tant aquí va una FANTASIA (que quedi clar, eh??? )
Havia sortit de festa amb alguns dels culpables de que el meme hagui arribat a mi, era quasi i el matí, tornava caminant cap a casa per la diagonal, cansada, quan em vaig trobar amb en Alprazolam
Quina casualitat! els dos sabíem que vivíem un prop de l'altre, però trobar-se de matinada és inimaginable (sobretot quan no saps quina cara te XD ). Haviem de xerrar de moltes coses, així que el vaig invitar a casa i vam començar a donar-li a la llengua al sofà (a parlar, malpensats).
Però quan surts de festa ja se sap que t'entra la gana de matinada així que vaig preparar una mica de xocolata desfeta d'aquella negra negra (que nomes menjar-la ja hauria de ser un pecat).
Vam començar-la a menjar com deu mana (o sigui, amb cullera, i sucant-hi trossets de fruita).
Però la nit es llarga i ens vam anar animant, que bona que esta la xocolata, que bona que estàs tu, que bona esta la xocolata amb gust a tu, espera que hi suco un gerd, llengua amunt llengua avall.... total que ens vam veure obligats a anar al llit, que es mes còmode (recordeu que son les 6 del matí, i a aquestes hores no em ve de gust fer peripècies).
I vinga, i som-hi!
però amb les presses de marxar al vespre, jo m'havia deixat la cam oberta, i quan ens en vam donar compte allà teníem la yrun i el blaucel, passant-s'ho be amb nosaltres.
I juntets però separats, aquella matinada la vam passar junts (no direm res mes, que tothom sap com acaba això)
- instant de silenci: tan de bó no hi hagi memes en una temporadeta.