mmmm com m'agrada dormir II

Continuant amb la tònica dormilega...
Totes les coses bones les trobes a faltar, justament, quan ja no les tens i el dormir no és una excepció quan t'adones de lo bé que estaves és justament quan t'estas despertant, quan comences a sentir els sorolls de la casa i penses: en un quart d'hora sonara el despertador. És empipador però d'altra banda dóna encara més plaer, pensant: jo aquí ben tapada, els altres ja llevats i encara em queda un quart d'hora: dorm! dorm! ràpid!
Però es clar, tot depèn de la manera amb la que et despertis. Una llista d'exemples dolents (m'encanten les llistes): que entri la mama i t'encengui el llum i marxi (ho va fer molts anys fins que em vaig revelar), el so del despertador que imita un gall o encara més horrible, el so de despertador clàssic (com el de l'anunci de la Loto) és un insult a l'oïda, també llevar-se tard i haver d'anar corrents, llevar-se amb ressaca (es preferible quedar-se dormint tot el dia), llevar-se d'hora a l'hivern quan encara es de nit (es de nit! hauria d'estar dormint)...
Per no deixar mal de gust de boca faré la llista de despertars positius: llevar-se espontaneament amb la claror del sol, despertar-se amb un bon dia i petonet de la mama o encara millor, despertar-se amb un bon petó i un "achuchón" (evidentment no de la mama), en comptes del soroll estrident del despertador amb musica ...

• instant de silenci dormilega: diumenge em vaig despertar amb un bon susto. Els veïns d'abaix havien posat la missa de La2 i estaven cantant les cançons! No m'ho esperava la veritat, els veïns d'abaix son tots uns personatges dignes de molts posts sencers, però la música celestial espanta a qualsevol de bon matí. Estic morta??? ah no! son els de l'opus...
  

mmmmm com m'agrada dormir!

M'encanta estar-me al llit, sota les mantes ben calentona. Fer mandres i passar-mi l'estona dormitant (per la meva mare, perdre el temps). S'hi esta re-bé! Sobretot ara que a les nits comença a refrescar i l'habitació queda freda (es el problema de tenir una paret que es tot vidre) i jo allà sota el nòrdic, nomes sem veu el nas i els ulls, tota arraulida (paraula de la iaia maria, per a la gent normal "feta una boleta").
A mi m'agrada dormir. Me'n vaig d'hora al llit (que jo no crec q sigui excessivament d'hora però molts posen el crit al cel) perquè m'agrada dormir. Hi disfruto. I us anuncio perquè m'he adonat que per a molta gent dormir es una pèrdua de temps, com més tard van a dormir millor, encara que al dia següent no s'aguantin drets i s'hagin d'insuflar cafè en vena.
Si la gent dormis més el món seria més maco, menys irritabilitat, cares d'alegria i no de cansanci, moltes respostes seques i en mal to desapareixerien i el més important si vas a dormir d'hora et lleves d'hora i el dia dona més de si, i no fa falta quedar-se tard a la nit, .. , ..., és un cercle viciós.
Per suposat m'estic referint als dies laborables. Com alguns saben no em costa res sortir de festa i anar-me'n a dormir d'hora ... pel matí.

• instant de silenci: l'Emma ha parlat amb ells hi ha confirmat les meves sospites: són clònics.
  

Jo de gran vull ser...?

Redacció imaginaria d'un nen petit mínimament informat:

Jo de gran vull ser intermediari de la fruita. D'aquests que ens estafen a tots comprant la fruita a 10 cèntims el quilo i venent-la a 2 euros. Jo vull ser d'aquests que es fan rics fent una cosa ben fàcil, poques preocupacions, escanyant els pagesos.
Jo vull ser un d'aquests i anar-me'n a viure fora de Catalunya, on es veu que no existeixen els inspectors d'hisenda, i viure tranquil malgastant com un marajá.

• instant de silenci: ahir vaig anar a veure scoop i em va encantar.

PD. estic "intentant millorar" la imatge, de moment he posat una foto a la capçalera, pro no esta ni centrada. Sóc un desastre informàtic. Agrairia que em diguéssiu si la veieu, ja que hi ha gent que sembla que no la veu (azriel, continuo pensant que el teu pc em fa el boicot, no li va agradar com vaig tocar la guitarra en aquell joc i em té clitxada)

12 mesos

Novembre.

1. anuncis de joguines
2. anuncis de perfums
3. llums de Nadal col·locades i en marxa
4. tothom preguntant-se com es possible que ja estiguin les llums de nadal posades
5. Les botigues plenes de joguines i amb "adornos" nadalencs
6. turro al super
7. surten els calendaris de l'any que ve (el veritable tema del post)

Als més que típics calendaris: el pirelli (amb noies jovenetes i altres no tan jovenetes) i el dels bombers ( que dic jo.. tots els bombers estan així de bons?? ) s'ha unit el calendari del Papa.
Nova iniciativa papal per reunir diners pels nens ruandesos i poderlos vacunar. Com sempre i com tot el que tingui a veure amb l'esglesia té els seus detractors i els seus fans. Jo no trobo pas malament que el Papa faci el seu calendari amb imatges de la seva vida a Castelgandolfo.
Jo en faig molta propaganda pero no men penso comprar cap (ni els dels bombers, per bons que estiguin). Crec que encara queda força per canviar d'any i sembla que els publicistes vulguin fer correr més ràpid el rellotge. I es que el temps, és relatiu. I sino, que algu li pregunti al senyor Corte Ingles, que sempe porta el rellotge adelantat un mes i mig.

• instant de silenci: ara mateix corro a veure el barça-Madrid. resultat importantissim pel meu supermanger.
  

L'art del silenci

Aquest país ja no és el que era, si la presidenta de la comunitat de Madrid no arriba a fi de mes com esperen que les famílies no s'endeutin?

Trobo que la "espe" s'està enfotent de nosaltres a la cara, cobra un sou de 8000 euros al mes i no arriba a fi de mes?? si tenim en compte que els dinars, sopars, esmorzars, els vestits per activitats polítiques (inauguracions, recepcions i coses de polítics), els viatges a altres comunicats ja els paga la comunitat. On fot els diners aquesta dona??

La iaia maria té la teoria que cada dos dies va a la perruqueria i es compra molt perfum. Però has de gastar el perfum a quantitats industrials per pulirte un sou així. Deu ser molt capritxosa, però estimada espe, hi ha coses que millor no explicar-les, com per exemple que gasta molt en llum perquè té calefacció elèctrica; no senyora presidenta, no ho volem saber, no ens fa pena, i encara la justifica menys que em digui que al senat cobrava més però que fa de presidenta de la comunitat per amor a la política i al país.

Apart dels comentaris de caire personal, es veu (i dic es veu perquè no le llegit ni el penso llegir) que deixa a parir al Garzon. Això esperit d'equip i lo demès tonteries.Ja s'han sentit veus dintre el partit demanant-li una rectificació i no es per a menys. Esperanza! aquí ve una missatge per tu (que segur que llegeixes) : quan tens una responsabilitat política t'has de callar certes coses i no voler-te fer tant el viu. Tothom gasta en calefacció a l'hivern, no ets la única!

Act. el meu d'aqui poc odiat amic ja ma rectificat, avui l'aguirre s'ha fet enrere. Més val tard que mai , esperanza, pero millor i tot es no cagarla.

• instant de silenci: ahir festa sol al sol.
  

Ensucrat

per recuperar el bon rollo i pq avui em donava la gana de penjar-ho (nomes faltaria haver-me de justificar). Se que serà criticat, però tant me fa.

Em barrufen...
El vent a la cara, fer la migdiada al sofa, els jerseis de coll alt, veure el mar, l'olor de la crema hidratant, els petons al coll, els granizats,les festes d'aniversari,la gent amb personalitat, secrets entre amics, llegir el diari q et regalen xl carrer, jugar amb les meves cosines petites, el menjar arab, la fundue de xocolata, viatjar, llevarme tard, les trucades sorpresa, els croissants salats, els jocs de taula, veure partits de basqet en directe, l'olor a llibre nou, les parets de colors, caminar descalça per casa, les postes de sol a la platja, q em cuidin, el silenci, les mirades q u diuen tot, les arracades,les abraçades del meu germa, els rellotges d'home, els dejà vues, tenir l'escriptori ple de bolis que no funcionen, veure cares d'il·lusió,el tacte dels cabells molls, q em facin massatges, els nervis de les primeres cites, escoltar musica pel carrer, escriure el q penso x enrecordar-me'n mes tard, els numeros parells, les muntanyes russes,els sudokus , les pelicules q em fan plorar, dormir arrepenjada a la finestreta del cotxe, els gummies, les samarretes de colors,riure fins q et fa mal la cara, les dents blanqes, el soroll qe fa la grapadora, les nits q mai sacaben, les coincidencies, el cruixir del parqet, els nois alts, somiar desperta, la suavitat amb la qe avança el tramvia, l'originalitat, l'olor a macarrons gratinats, mossegar els bolis , el blau del cel, els sucs de pressec granini,els trucs de magia, l'olor a net, el risc segur, la comoditat dels texans.. fer llistes inútils

• instant de silenci: m'estic començant a preocupar, massa gent compra roba interior per internet,massa gent que arriba aqui posant "abanderado" al google. A mi mai se m'acudiria comprar-me un sostens per internet!
  

La broma de Racc1

Actualització: ha quedat de sobres demostrat que es tot una broma. Però una broma que com tots imaginem esta basada en una realitat. No cal que ningu s'exalti. Es una broma de la radio. Més clar l'aigua.

(entrevista al señor Moral en Racc1)

Que relación hay entre un tren parado en medio de un tunel i l'Estatut? que relación hay entre las averias continuas de renfe i las elecciones catalanas? Que relación hay entre la desinformacion de los usuarios i la nueva financiación de Catalunya (que aún esta por ver) ?
Que somos catalanes! i eso segun un responsable de la Renfe entrevistado en Racc1 ya es suficiente para que seamos culpables de todo.

• instant de silenci: l'instant de silenci d'ahir val per dos, així que baixeu una miqueta i el torneu a llegir.
  

kamikaze en el autobus

Fernando Alonso le ha echo mucho daño a este pais. Ahora cualquiera se cree que esta capacitado para llevar un cotxe de esos, o lo que es peor, cualquiera puede conducir como si lo llevara.
Yo ya tenia mis lógicos y serios motivos para que no me gustara: me gusta mas el rojo que el azul, no tiene cuello y le sobra soberbia. A todo esto se le une el ser la musa de como mínimo un conductor de autobus.
Aceleración, adelanto, frenada, gas, pitar al cotxe de delante(sera idiota), esquivar peaton, freno, acelerada... Circuit de Montmeló? no, circuit de la calle calabria en autobus. Casi lo mismo.
Diferencias con un monoplaza?? vehiculo largo con 20 pasajeros mareados i algun abuelo que casi se va al suelo de un frenazo. Estuve a punto de bajar i seguir andando. Nunca antes me habia mareado en un autobus y menos en un trayecto de un quarto de hora ( en realidad 25 minutos que él convirtio en un quarto).
Cuando bajé me acordé de una notícia que salió hace unas semanas: TMB ha contractado nuevas autobuseras. Las mujeres conducen con mas suavidad y los pasajeros lo agradecen, y si el Clos en su momento lo decidió sera por algo.
Porquè en castellano, en la tele siempre hablan de Alonso en castellano y diciendo muchas veces que es español, como si fuera lo único que es.

PD.Esto no tiene nada que ver, però alguien ha escrito "borderline personality" en el google y ha llegado a mi blog. Es para plantearselo.
PD2. Blogger se ha muerto y no me deja postear, dice que han ido a buscar un ingeniero..

• instant de silenci: Frase de la iaia maria: saps on esta el gran poder de les dones? (jo cara de pòquer, la inteligencia?). Sota la panxa entre les cames (i ho assenyala). Els faràs fer el que tu vulguis. Això és una iaia i lo demés tonteries..
  

Espècies i subespècies

Jo no sé que faria sense Messenger. Bé si que se que faria però tot seria diferent ( i la factura de telefon augmentaria moltissim).
Hi ha diferents tipus de persones que es tenen agregades al Msn:

1. els amics que veus cada dia. Les converses amb ells solen ser curtes i per passar informació important. No te sentit parlar pel Msn si els vuras l'endemà.
2. els amics que veus de tant en tant. Sempre fa il·lusió parlar amb ells. Abans els veies cada dia al cole i formaven part de la categoria d'abans, o bé els vas conèixer en un viatge a l'estiu o són del poble on estiueges.
3. La gent que no saps perquè les tens agregades. Et cauen malament i mai parles amb ells. Com han arribat fins aquí?
4. La gent amb qui no voldries parlar però t'obren cada dia (incluim en aquest grup els "ex" que diuen coses desafortunades). Crec que no fa falta extendres en el tema. Si ho faig m'exalto i deixaria verd algun.(Si algú vol sentir les meves divagacions completes en privat em desfogo)
5. Contactes amb nicks estranyissims amb mil punts ,signes de dolar, bombolletes, fins i tot en altres idiomes que no saps d'on han sortit. Mai has parlat amb ells i fa una mandra monstruosa esborrar-los.
6. Desprès tinc la categoria familiars. Amb cosins, tiets i germans. No és gaire interessant aquest grup.

Però desafiant la meva classificació hi ha contactes de diferents grups que s'atreveixen a tenir comportaments similars.

Per exemple la conversa "holaquetalcomestasjobe". Espantós. per dir-me això no em digui res. Fa molt ràbia però encara es pitjor el : "que te cuentas?". Jo que se! em passen mil coses cada dia. Si estàs aburrit no em vinguis amb aquestes. Fem una conversació com deu mana.No m'agrada vomitar tot el q ma passat en la ultima setmana davant una pantalla de pc.
També estan els nicks cursis. Que Azriel, m'uneixo a la teva campanya (una que vas començar fa temps i em va impactar). Que fan tants cors, petonets, t'estimos, eres maravilloso? En primer lloc hi ha aquests que van destinats a algú de debò i després hi ha la poesia barata que va destinada al futur príncep blau que ha de venir a salvar el seu cor. Un exemple( i prometo que tinc algú agregat amb aquest nick): no hay solución, los sabios me han dicho que lo único que me va salvar és un beso de tu boca (?¿ ni tan sols rima).
I després estan els nicks quilomètrics, que com tinguis la finestra en un tamany petites nomes el nom ja son 4 línies. Amb lo fàcil i elegant que és ser escuet, senzill i sincer.
I perquè tot això? doncs perquè algú de la categoria 4 m'ha fet enfadar.

• instant de silenci:una mica de bon rollo amb el superguai

Actualització: post relacionat de l'Azriel

El retorn

Mama (M) : - No se si ho sabíeu però s'ha mort el senyor Martínez.
Iaia Maria(IM) : - Ell?? no pot ser!
M: - Ja ho crec que pot ser. Perquè no pot ser que s'hagi mort?
IM: - Perquè la malalta era ella i no ell.
M: -si mama.. però ell s'ha mort de vell.
IM: - si clar, tots estem vius fins el dia que ens morim.

Quina gran veritat. iaia maria returns.
Al cap d'una estona:

Avi (A): -quants anys deuria tenir el senyor Martínez??
IM: -com nosaltres.
A: -no pot ser! ell va ser militar per la guerra, així que com a mínim en tenia 20 i jo per aquella època en tenia 15.
(un silenci i com si ella no l'hagués sentit)
IM:- noooo que dius tu ara?? ell era militar. Tu quans anys tenies per la guerra? Pobra senyora Martínez.
A: -Tampoc s'entera de res...
IM: -La portaran a una institució.
A: -tampoc s'entera de res...
IM: -clar que no s'entera de res té Alzheimer! quines coses de dir tu també! a ella tan la fa on la portin.
Crec que no s'escolten quan parlen.

• instant de silenci: (tinc una crisi d'instants de silenci)