M'ho van recomanar ahir. Em sonava d'haver-ne vist abans, però he sigut incapaç de trobar ni quan ni com ni on.
Conecteu els auriculars (importantíssim!) , doneu-li al play, tanqueu els ulls....
... i a gaudir de les meravelles de la tecnologia.
Per qui en vulgui saber més : Holofonia
divendres, de desembre 28, 2007
dilluns, de desembre 24, 2007
Això no ho volia veure
Et pica l'orella? tens cera i no tens res a mà apart que el material d'escriptori? Estàs en mig d'una classe i t'entra una picor insuportable dins la orella??
Cap problema! sempre pots fer com el noi que l'altre dia tenia davant la classe!
Es fàcil i còmode!
Anem per passos:
Cap problema! sempre pots fer com el noi que l'altre dia tenia davant la classe!
Es fàcil i còmode!
Anem per passos:
- Treure't les ulleres
- Introduir la patilla dins la orella
- Moure-la repetidament fins que cesi la picor
- Netejar-la en acabar
divendres, de desembre 21, 2007
Tachan!!!! Blogaire invisible
Porto al meu blocaire invisible de cap. Ell va fent les seves teories.. i no l'encerta evidentment! Sóc tan desconeguda i anònima per a ell com ell ho és per a mi!
A més a més, resulta que marejo la perdiu sense donar-me'n compte! Aiiii Anonymous Writer (a partir d'ara AW) quan et vaig dir que no cantava a la dutxa per respecte al veïns... em referia als veïns de debò! no als de les històries veïnals! ja podies buscar ja! ni per casualitat m'haguessis trobat.
Això si, amb el nom casi l'encertes... d'aiguamarina a marina només n'hi sobren unes lletretes de no res.
Doncs com que resulta que l'AW es desperta cada dia amb musica i fa proves de so i vídeo i ens ambienta cada post amb uns minuts musicals que puc regalar-li sinó una mica més de música?
La opció de compondre una cançó per a tu, va quedar completament descartada.. no tinc sang poeta. Cantar-te un tema i penjar-lo al blog és una idea encara més terrorífica. Així que em limitaré a donar-te unes pautes per crear una bona cançó i una guia ràpida i molt divertida per fer uns bons gorgoritos.
Ah! i també desitjar-te un molt bon Nadal! i llarga vida al blog!
A més a més, resulta que marejo la perdiu sense donar-me'n compte! Aiiii Anonymous Writer (a partir d'ara AW) quan et vaig dir que no cantava a la dutxa per respecte al veïns... em referia als veïns de debò! no als de les històries veïnals! ja podies buscar ja! ni per casualitat m'haguessis trobat.
Això si, amb el nom casi l'encertes... d'aiguamarina a marina només n'hi sobren unes lletretes de no res.
Doncs com que resulta que l'AW es desperta cada dia amb musica i fa proves de so i vídeo i ens ambienta cada post amb uns minuts musicals que puc regalar-li sinó una mica més de música?
La opció de compondre una cançó per a tu, va quedar completament descartada.. no tinc sang poeta. Cantar-te un tema i penjar-lo al blog és una idea encara més terrorífica. Així que em limitaré a donar-te unes pautes per crear una bona cançó i una guia ràpida i molt divertida per fer uns bons gorgoritos.
Ah! i també desitjar-te un molt bon Nadal! i llarga vida al blog!
diumenge, de desembre 16, 2007
Música para mis oidos
No m'agraden els resums de l'any, m'explico m'agraden els de la tele, els que fan una cronologia dels últims 12 mesos però si ara em demanessin de resumir el meu any em faria l'orni.
Però aquest any, i gràcies a l'Az (no li penso treure el mèrit) vaig descobrir una eina força potent: Last.fm. I com que vaig crear la compta d'usuària a finals de gener de 2007, podríem dir que recull la meva vida musical de l'últim any.
Però mirar les estadístiques no té cap mena de gràcia, i tampoc penso analitzar-les en profunditat perquè dubto que a ningú li interessi. Prefereixo fer una especie de semàfor. M'explico discs publicats al 2007 : els que m'han sorprès, els que han quedat en “ambar” i els que m'han decebut.
I per acabar amb bon gust de boca; començo amb les decepcions.
VERMELL
White Chalk – PJ Harvey.
A base d'escoltar-lo m'ha acabat agradant, però és un canvi molt radical en l'estil. I personalment... continuo preferint-la en els seus treballs anteriors. Per a mostra un botó!
No sé si es degut a que tanta droga li ha fotut un forat al cervell i les poques neurones que li quedaven ja n'hi es troben entre elles, però aquest disc m'ha decepcionat terriblement. Totes les cançons iguals. I desprès de donar-li vàries oportunitats, sóc incapaç n'hi de dir un títol de memòria perquè cap m'ha impactat.
Carla, torna a cantar amb francès! En anglès perds la màgia...
AMBAR
Yours trully, angry mob – Kaiser Chiefs
Un primer disc difícil de superar! Personalment he acabat odiant “Ruby” gràcies a la tele, radio, centres comercials... he acabat d'aquesta cançó fins al capdamunt. No la vull tornar a sentir.
Bitchin' – The Donnas
En pocs mesos he passat de no conèixer-les a ser l'artista que més cops he escoltat. Tot i així, no pel seu últim disc. No és dolent, no és bo, és una còpia dels anteriors.
VERD
About what you know – Little Man Tate
Han tingut l'honor d'estar molts mesos en aquest blog (dalt a la dreta) i és que d'aquests disc no en trauria ni una sola cançó. Divertits, lletres picants i un toc una mica canalla. Dibuixen un somriure als llavis.
Em vaig descarregar el disc (si perquè sóc així d'il·legal) perquè n'havia llegit crítiques fantàstiques, però no havia sentit altres cançons seves ni tan sols sabia qui era. Un estil molt diferent a la resta de discos que comento, ritmes de folk.
This is forever – She wants revenge
Si la pregunta és: es pot superar “I don't want to fall in love” i “Tear you apart” la resposta és si.
I podria parlar de molts altres, tots ells escoltats N cops... Mala Rodríguez, Terra Naomi, Art Brut, The Pipettes, Sugarplum Fairy, Jet, Jamie T, Kings of Convenience....
dimecres, de desembre 12, 2007
Ahhhhh terratrèmol!!!!
Aquesta nit m'he de llevat d'un bot perquè tot el llit tremolava.Tremolava tant que m'he despertat, i això ja és dir molt.
El meu primer pensament ha sigut: merda! un terratrèmol! (com si fos la cosa més normal del món) i se m'han accelerat les pulsacions. Podia sentir el cor a la boca quasi de ràpid que anava. El meu únic pensament es que visc en un vuitè i que si la casa cedia la patacada podia ser molt forta.
Quan per fi s'ha passat la tremolor, m'he atrevit a treure el braç de sota el nòrdic, agafar el mòbil de sobre la tauleta de nit: 5:16. 2 horetes de son per davant.
I amb la llum blanca del mòbil he vist el Fèlix dormint al meu llit, al costat de les meves cames. I com el molt gamarús es recol·locava per tornar a trobar una posició ben còmode desprès d'haver estat rascant-se darrera la orella (més o menys com aquest).
I és que per un moment m'ha fet una por terrible. No n'hi ha per menys...
El meu primer pensament ha sigut: merda! un terratrèmol! (com si fos la cosa més normal del món) i se m'han accelerat les pulsacions. Podia sentir el cor a la boca quasi de ràpid que anava. El meu únic pensament es que visc en un vuitè i que si la casa cedia la patacada podia ser molt forta.
Quan per fi s'ha passat la tremolor, m'he atrevit a treure el braç de sota el nòrdic, agafar el mòbil de sobre la tauleta de nit: 5:16. 2 horetes de son per davant.
I amb la llum blanca del mòbil he vist el Fèlix dormint al meu llit, al costat de les meves cames. I com el molt gamarús es recol·locava per tornar a trobar una posició ben còmode desprès d'haver estat rascant-se darrera la orella (més o menys com aquest).
I és que per un moment m'ha fet una por terrible. No n'hi ha per menys...
dissabte, de desembre 08, 2007
Desconeguts, gent que tens vista del barri, de la uni, te'ls vas trobar en una festa, amics d'un amic, veïns, coneguts, companys de pràctiques, companys de classe,amienemics, ex-parelles, ligues, amics dit ràpid i amb la boca petita i AMICS.
Moltes vegades la frontera està difusa.
Només les llàgrimes t'ensenyen qui ha traspassat la barrera.
Moltes vegades la frontera està difusa.
Només les llàgrimes t'ensenyen qui ha traspassat la barrera.
dilluns, de desembre 03, 2007
Sempre m'ha fet una por terrible ( III )
Sempre m'ha fet una por terrible la idea d'enganxar-me els dits amb una porta.
Sobretot des que aquest cap de setmana vaig veure el meu pare caure desmaiat desprès d'enganxar-se el dit polze amb la porta de ferro de l'ascensor.
Sobretot des que aquest cap de setmana vaig veure el meu pare caure desmaiat desprès d'enganxar-se el dit polze amb la porta de ferro de l'ascensor.
dijous, de novembre 29, 2007
De tant en tant rento les sabates (quan ma mare m'obliga)
I fa un parell de dies vaig netejar la puntera de les bambes amb cilit bang i van quedar com noves.
P.D. espera trobar-me un forat al cap d'unes hores però per molt que he buscat encara no s'ha menjat el plàstic.
P.D. espera trobar-me un forat al cap d'unes hores però per molt que he buscat encara no s'ha menjat el plàstic.
dimarts, de novembre 27, 2007
Como perder una preciosa mañana de estudio
Servidora por si las moscas quería (porque se lo está replanteando seriamente) hacerse la tarjeta sanitaria europea ya que se va de viaje en febrero.
Me informo, tengo que ir a mi CAP habitual.
Tres cuartos de hora de cola, solo dos señoras atendiendo al personal (una de ellas inepta y encima desagradable) y más de 30 personas hacinadas en la sala de espera. Además aun no han descubierto que si das papelitos con el número de tanda todo es muuuucho más fácil.
Mala suerte! Justo este tramite se hace en el CAP que está a 10 minutos andando de allí, aunque no sea mi habitual y que allí me lo harán al momento. Tiempo perdido.
En el otro CAP afortunadamente ya conocen el método típico de las carnicerías y fruterías de dar número. Aquí solo tengo 10 personas delante ! Tengo la posibilidad de ver cómodamente sentada como las funcionarias van i vuelven de la hora del café (12:15) y como se pasan 10 minutos para escribir una frase en el pc.
Cuando por fin es mi turno, resulta que para hacerme la tarjeta sanitaria europea, no me vale ni el dni, ni mi tarjeta sanitaria, sino que tengo que volver con el libro de familia! Me encanta!
Resumen: ha salido de la uni a las 11 he llegado a casa a la 13 y no tengo tarjeta.
Ilusa de mi! Yo que pensaba que seria fácil y más o menos rápido!
dilluns, de novembre 26, 2007
dijous, de novembre 22, 2007
I la resposta és....
siiiiii sinus al quadrat més cosinus al quadrat igual a 1 !
en el fons és boníssim!
dimarts, de novembre 20, 2007
Ho sento pels de "lletres"...
... tot i que això és nivell bàsic bàsic.
Petita sorpresa que ens esperava dibuixada a la taula de la uni avui:
Capicci?
Petita sorpresa que ens esperava dibuixada a la taula de la uni avui:
Capicci?
dilluns, de novembre 19, 2007
Biblioteca de barri
Avui per primer cop en la meva vida he anat a la biblioteca municipal del meu barri.
Tal com he entrat , he sortit.
Amb prou feines té 40 places.
Òbviament plenes de nens fent els deures del cole.
M'encanta.
Tal com he entrat , he sortit.
Amb prou feines té 40 places.
Òbviament plenes de nens fent els deures del cole.
M'encanta.
divendres, de novembre 16, 2007
Camarero! Una de hongos!
Catalunya som una terra rica en bolets i com a tal, la nostra llengua té infinitat de noms per parlar d'ells i fins i tot per parlar del mateix tipus de bolet. No sóc la millor per parlar-ne, millor que d'això li preguntessim a la lingüista.
Per motius familiars viatjo força sovint cap a la Rioja. Terra molt rica en vins, però segons puc deduir no n'entenen un borrall de bolets. Si una es passeja pels restaurant o bars de tapes, es pot fixar que moltes coses van acompanyades de "setas".
I clar, no és el mateix un xampinyó que un rovelló que un fredolic, oi?
Doncs vas li preguntes al cambrer i et mira amb cara d'interrogant: Pues son setas.
I tu insisteixes sobre quin tipus de setas i ells segueixen entossudits: setas! setas! que más da!
En això ja m'hi tenien acostumada, normalment són gírgoles el que et posen , la sorpresa va ser quan en un restaurant es podia demanar "revuelto de setas" i "revuelto de hongos". La resposta del cambrer era que las setas eren setas i els hongos hongos. Tal qual.
Jo vaig demanar un revuelto, la meva germana va demanar-ne l'altre. Un era de gírgoles l'altre de xampinyó. Poder no tothom coneix les gírgoles... però els xampinyons!
Ben bé, cada casa és un món!
Per motius familiars viatjo força sovint cap a la Rioja. Terra molt rica en vins, però segons puc deduir no n'entenen un borrall de bolets. Si una es passeja pels restaurant o bars de tapes, es pot fixar que moltes coses van acompanyades de "setas".
I clar, no és el mateix un xampinyó que un rovelló que un fredolic, oi?
Doncs vas li preguntes al cambrer i et mira amb cara d'interrogant: Pues son setas.
I tu insisteixes sobre quin tipus de setas i ells segueixen entossudits: setas! setas! que más da!
En això ja m'hi tenien acostumada, normalment són gírgoles el que et posen , la sorpresa va ser quan en un restaurant es podia demanar "revuelto de setas" i "revuelto de hongos". La resposta del cambrer era que las setas eren setas i els hongos hongos. Tal qual.
Jo vaig demanar un revuelto, la meva germana va demanar-ne l'altre. Un era de gírgoles l'altre de xampinyó. Poder no tothom coneix les gírgoles... però els xampinyons!
Ben bé, cada casa és un món!
dimarts, de novembre 13, 2007
Le ha tocado una maravillosa camara fotográfica!
Avui ha arribat a casa una notificació conforme algú ens havia enviat un paquet i com que no érem a casa, l'havien retornat i ara l'havíem d'anar a buscar. No era de correus sinó d'una empresa privada rollo seur o pickin'pack.
El més bo de tot es que deia que ens havien enviat una càmera de fotos digital i que truquéssim a un número de telefon (902, sospitós) per anar-lo a recollir.
Pam! hem picat com peixos a l'ham, era d'una immobiliaria que si t'empasses una reunió de 90 minuts el dia que et toca (a sobre sense poder escollir!) te la regalen... Doncs ja se la poden quedar!
Si es que ens enreden com a xinos...
El més bo de tot es que deia que ens havien enviat una càmera de fotos digital i que truquéssim a un número de telefon (902, sospitós) per anar-lo a recollir.
Pam! hem picat com peixos a l'ham, era d'una immobiliaria que si t'empasses una reunió de 90 minuts el dia que et toca (a sobre sense poder escollir!) te la regalen... Doncs ja se la poden quedar!
Si es que ens enreden com a xinos...
diumenge, de novembre 11, 2007
Premis DELTA'07
Dijous passat vaig tenir la oportunitat d'assistir als premis DELTA'07 al FAD.
Jo no sóc una especialista en disseny industrial, vam anar de rebot, ens van arribar les invitacions i un parell d'amics i jo ens vam animar a anar-hi a fer el cotilla i passar el vespre del dijous més que res. La veritat es que dels 8 delta de plates i el delta d'or, la majoria em van semblar força merescuts, a excepció del Maria USB, que és la frikada més grossa que he vist mai! I si senyors, ha merescut un delta de plata (moment en que el jurat ve perdre la meva consideració)
El cas és que com a friki-objecte jo ja l'havia vist córrer per Internet (però ara no recordo a quin blog dels meus habituals) i bromejàvem abans de l'entrega de premis sobre la possibilitat que pogués guanyar algun premi...
L'altre moment destacat de la nit va ser el sopar. Un catering de Casanovas a l'altura del disseny de les creacions. Una capsa per cada assistent. Dins la capsa tot de compartiments separats, molt disseny molta òstia però en sortir d'allà vam anar a un kebab perquè la meitat de la caixa era immenjable i l'altre meitat, òbviament, insuficient.
L'experiència si més no positiva. Ara ja sé com és una entrega de premis de disseny, amb els jefazos mudats, els futurs compradors, els modernillos que no s'han tret les bambes , els dissenyadors novatos que en rebre el premi es posen a saltar ...
Jo no sóc una especialista en disseny industrial, vam anar de rebot, ens van arribar les invitacions i un parell d'amics i jo ens vam animar a anar-hi a fer el cotilla i passar el vespre del dijous més que res. La veritat es que dels 8 delta de plates i el delta d'or, la majoria em van semblar força merescuts, a excepció del Maria USB, que és la frikada més grossa que he vist mai! I si senyors, ha merescut un delta de plata (moment en que el jurat ve perdre la meva consideració)
El cas és que com a friki-objecte jo ja l'havia vist córrer per Internet (però ara no recordo a quin blog dels meus habituals) i bromejàvem abans de l'entrega de premis sobre la possibilitat que pogués guanyar algun premi...
L'altre moment destacat de la nit va ser el sopar. Un catering de Casanovas a l'altura del disseny de les creacions. Una capsa per cada assistent. Dins la capsa tot de compartiments separats, molt disseny molta òstia però en sortir d'allà vam anar a un kebab perquè la meitat de la caixa era immenjable i l'altre meitat, òbviament, insuficient.
L'experiència si més no positiva. Ara ja sé com és una entrega de premis de disseny, amb els jefazos mudats, els futurs compradors, els modernillos que no s'han tret les bambes , els dissenyadors novatos que en rebre el premi es posen a saltar ...
dimecres, de novembre 07, 2007
Osti tu el blog!
Mai m'havia passat, poder es que alguna cosa canvia, però en aquests dies ni m'he enrecordat que tenia un blog.
De sobte hi he caigut! osti el blog! i llavors no sabia ben bé que escriure-hi.
De sobte hi he caigut! osti el blog! i llavors no sabia ben bé que escriure-hi.
divendres, de novembre 02, 2007
Me molas, me molo, me immolo!
Encara estic en estat de xoc.
"concert" d'ultraplayback a BeCool
La calitat dels videos no és molt bona, però suficient per fer-se'n una idea! Ara mateix me'n descarrego alguna
Me Molo
Prefiero Dixie Chicks
"concert" d'ultraplayback a BeCool
La calitat dels videos no és molt bona, però suficient per fer-se'n una idea! Ara mateix me'n descarrego alguna
Me Molo
Prefiero Dixie Chicks
dimarts, d’octubre 30, 2007
einggggggggg??
Estic a la biblioteca. Està literalment a petar, a la meva taula hi ha tres iogurines (sisis pq ara ja sóc gran i els de primer són petitons). Estan fent exercicis de mecànica.
N'hi ha un que no aprovarà ni de conya, mitja hora abans de l'examen a descobert que es la densitat, mal vamos.
Reprodueixo la conversa entre el llest(LL) i el tonto (T) de la densitat:
(el noi llest acaba una pregunta)
T: Com la palpem tiu! així aprovem segur
(passen a la següent pregunta)
T: L'has fet aquest abans? És difícil?
LL: Está fresco
I misteriosament el tio tonto que no sap quina variable és la densitat ha pogut entendre aquesta resposta. "Está fresco" , encara estic pensant si es que es molt difícil o és fàcil.
N'hi ha un que no aprovarà ni de conya, mitja hora abans de l'examen a descobert que es la densitat, mal vamos.
Reprodueixo la conversa entre el llest(LL) i el tonto (T) de la densitat:
(el noi llest acaba una pregunta)
T: Com la palpem tiu! així aprovem segur
(passen a la següent pregunta)
T: L'has fet aquest abans? És difícil?
LL: Está fresco
I misteriosament el tio tonto que no sap quina variable és la densitat ha pogut entendre aquesta resposta. "Está fresco" , encara estic pensant si es que es molt difícil o és fàcil.
diumenge, d’octubre 28, 2007
Mossega fort!
Per Nadal als meus pares els fan molts regals (normalment comestibles :P ). Així que casa meva està assortida de torrons de mitja Espanya, dolços de convents de monges de llocs innombrables i pernils salats increïbles.
Aquest Nadal passat també els van regalar això:
S'ha de reconèixer que aquesta capsa no dona gaire bon rollo
En principi prometia, no en teníem ni idea del que deia la capsa, però a dins hi havia una espècie de pastís sec casolà (com una galeta gegant amb pistaxos (festucs!). A mi els postres i els dolços em perden! I el menjar àrab també! així que jo ja m'imaginava tipus pasta fullada dels restaurants libanesos... i se'm feia la boca aigua.
Va resultar ser la cosa més seca i més dura mai vista. Casi mi deixo l'ullal en clavar-li mossegada. I no! no el vaig tastar ahir ni abans d'ahir (clar, des de Nadal ja fa una mica) sinó quan tocava, li vaig fer les fotos i se'm va oblidar per complet. Todo mi gozo en un pozo!
Algún dia els pacients ens enverinaran amb aquestes pastes casolanes. Aquesta que no es podia ni mossegar, però n'hi ha cada una mmmmm per llepar-se els dits!
Aquest Nadal passat també els van regalar això:
S'ha de reconèixer que aquesta capsa no dona gaire bon rolloEn principi prometia, no en teníem ni idea del que deia la capsa, però a dins hi havia una espècie de pastís sec casolà (com una galeta gegant amb pistaxos (festucs!). A mi els postres i els dolços em perden! I el menjar àrab també! així que jo ja m'imaginava tipus pasta fullada dels restaurants libanesos... i se'm feia la boca aigua.
Va resultar ser la cosa més seca i més dura mai vista. Casi mi deixo l'ullal en clavar-li mossegada. I no! no el vaig tastar ahir ni abans d'ahir (clar, des de Nadal ja fa una mica) sinó quan tocava, li vaig fer les fotos i se'm va oblidar per complet. Todo mi gozo en un pozo!
Algún dia els pacients ens enverinaran amb aquestes pastes casolanes. Aquesta que no es podia ni mossegar, però n'hi ha cada una mmmmm per llepar-se els dits!
divendres, d’octubre 26, 2007
Atacada
Anava a casa la iaia maria a dinar, ja només em quedava creuar un carrer quan la "cosa" em va assaltar.
Va ser a la cantonada, d'imprevist, per espantar-me (sóc la valentia en persona jo).
En tombar carrer amunt, es va posar dreta sobre les cames del darrera, va tibar fort de la corretja i se'm va tirar a sobre. No prou ràpid perquè la seva propietària tibes fort i fes un crit molt cruel:
-OFÈLIAAAAAAAAAAAAAA nooooooo!
Si senyors i senyores, una gosseta escanyolida i llargaruda (d'aquests que fan pena , sembla que passin gana) que es deia Ofèlia se'm va "tirar" a sobre en una cantonada. Segurament feia olor a Fèlix.
Quin nom més cruel
Va ser a la cantonada, d'imprevist, per espantar-me (sóc la valentia en persona jo).
En tombar carrer amunt, es va posar dreta sobre les cames del darrera, va tibar fort de la corretja i se'm va tirar a sobre. No prou ràpid perquè la seva propietària tibes fort i fes un crit molt cruel:
-OFÈLIAAAAAAAAAAAAAA nooooooo!
Si senyors i senyores, una gosseta escanyolida i llargaruda (d'aquests que fan pena , sembla que passin gana) que es deia Ofèlia se'm va "tirar" a sobre en una cantonada. Segurament feia olor a Fèlix.
Quin nom més cruel
dimecres, d’octubre 24, 2007
A la parra!
I és que dilluns començo parcials. I tinc el cap que no sé on el tinc.
Perdo el temps sense adonar-me'n.
Dic coses que en condicions normals no diria.
Ahir vaig arribar a una classe 1 hora abans, i jo tota convençuda que anava a temps.
M'oblido els apunts a casa.
M'emparro amb una facilitat meravellosa.
Estic constantment en estat d'eufòria.
Els exàmens no em senten bé. I total, són els parcials.
Perdo el temps sense adonar-me'n.
Dic coses que en condicions normals no diria.
Ahir vaig arribar a una classe 1 hora abans, i jo tota convençuda que anava a temps.
M'oblido els apunts a casa.
M'emparro amb una facilitat meravellosa.
Estic constantment en estat d'eufòria.
Els exàmens no em senten bé. I total, són els parcials.
diumenge, d’octubre 21, 2007
Sobreinformació sorollosa
En aquesta època en que és tan fàcil saber el que passa al món, estem saturats d'informació, s'ha de destriar la que és verídica, de les notícies sensacionalistes, les fonts poc fiables. I no ens enganyem, no m'interessa tot el que passa al món!
Fins fa poc, jo podia triar quan volia informar-me. Puc llegir un diari (en paper o bé per internet), puc escoltar la ràdio, puc mirar la televisió, puc llegir blogs d'opinió, pàqines web de diferents tipus, etc. Tot i el meu dret a triar com i quan, molta informació m'arriba sense voler-la ( i a mi que més em dona el que fan 15 catetos tancats en una casa) i em rebenta.
Fins fa poc el tramvia era un lloc on no et podien insuflar informació en contra la teva voluntat (ara es quan penseu que m'he trastocat). El cas, es que a les parades del tramvia hi ha uns altaveus per anunciar possibles retrassos o incidències ( que gràcies a TMB, és casi mai, no com la RENFE). I que , suposo, degut a la seva poca utilització han decidit utilitzar per sintonitzar la ràdio!
I així, mentre esperes el tramvia has d'escoltar per nassos Catalunya informació, que no es que sigui una mala cadena, simplement es que no tinc per sentir-la al mig del carrer! Ja en tinc prou amb les motos , cotxes i autobusos passant a un pam de la meva esquena com perquè a sobre hagi d'escoltar un brunzit (pq a vegades s'acobla i no s'entén bé). No vull saber a tota hora el que passa al món! Vull tenir moments de silenci i poder pensar en la meva vida!
Un amic meu que és de fora, al principi d'estar a Barcelona, estava molt sorprès pel munt de soroll que hi havia. Deia que mai havia sentit tantes ambulàncies en la seva vida. Si ara encara visqués a la nostra ciutat, podria comprovar in-situu que el soroll només fa que augmentar.
Fins fa poc, jo podia triar quan volia informar-me. Puc llegir un diari (en paper o bé per internet), puc escoltar la ràdio, puc mirar la televisió, puc llegir blogs d'opinió, pàqines web de diferents tipus, etc. Tot i el meu dret a triar com i quan, molta informació m'arriba sense voler-la ( i a mi que més em dona el que fan 15 catetos tancats en una casa) i em rebenta.
Fins fa poc el tramvia era un lloc on no et podien insuflar informació en contra la teva voluntat (ara es quan penseu que m'he trastocat). El cas, es que a les parades del tramvia hi ha uns altaveus per anunciar possibles retrassos o incidències ( que gràcies a TMB, és casi mai, no com la RENFE). I que , suposo, degut a la seva poca utilització han decidit utilitzar per sintonitzar la ràdio!
I així, mentre esperes el tramvia has d'escoltar per nassos Catalunya informació, que no es que sigui una mala cadena, simplement es que no tinc per sentir-la al mig del carrer! Ja en tinc prou amb les motos , cotxes i autobusos passant a un pam de la meva esquena com perquè a sobre hagi d'escoltar un brunzit (pq a vegades s'acobla i no s'entén bé). No vull saber a tota hora el que passa al món! Vull tenir moments de silenci i poder pensar en la meva vida!
Un amic meu que és de fora, al principi d'estar a Barcelona, estava molt sorprès pel munt de soroll que hi havia. Deia que mai havia sentit tantes ambulàncies en la seva vida. Si ara encara visqués a la nostra ciutat, podria comprovar in-situu que el soroll només fa que augmentar.
dijous, d’octubre 18, 2007
I tot per a què?
- 8 minuts d'escalfament amb la bici
- 3 sèries de 15 repeticions de:
- 3 sèries de 20 repeticions d'abdominals i 3 més de cada costat d'abdominals laterals.
- 20 minuts corrents a les el·líptiques
- Estiraments
I si no, me l'hagués fotut igual :P
sense cap mena de remordiment.
dimecres, d’octubre 17, 2007
Star Buz
Avui a la porteria de casa hi havia una carta dirigida a la "Redacción de Star Buz".
(per cert, mira que el trobo una enganyifa grossa grossa això del Starbucks)
- No hi ha cap redacció diari ni revista a la meva escala.
- Hi ha un Starbucks a la cantonada.
(per cert, mira que el trobo una enganyifa grossa grossa això del Starbucks)
divendres, d’octubre 12, 2007
Sense crosta
No hi ha res que em faci més ràbia que haver de donar la raó a un anunci, però el pa de motlle sense crosta està molt més bo que el que en porta.
I això que no suporto l'anunci de la Paz Padilla (9 de cada 10 familias bla bla bla..)
I això que no suporto l'anunci de la Paz Padilla (9 de cada 10 familias bla bla bla..)
dimarts, d’octubre 09, 2007
Dios no juega al baloncesto
Domingo se disputaban la final del campeonato femenino de baloncesto Rusia y España. No lo daban por la 2 como suelen hacer sino por teledeporte con un locutor con una voz irritante y muy poco radiofónica.
Después de perder de 20 hasta el medio tiempo el equipo español remontó y a falta de 40 segundos solo estaban cuatro abajo. Posesión de balón, era posible ganar. Amaya (creo recordar) se la juega y falla. Termina el partido, alegría en las rusas desesperación en las españolas, gritos del comentarista:
- Dios no ha querido que España ganaráaaaaa, Dios no ha queridooooo!
Haber, realmente cree que en caso de existir un Dios estaría para ayudar a España en un deporte? No cree que sería mucho más útil ayudando a niños huérfanos, enfermos, afectados por guerra o gente que sufre? Ademas no cree usted que Dios tendría un conflicto? Si todos somos hijos de Dios, el querría que ganásemos todos, o es que España está por encima de Rusia por alguna razón que desconozco? Si señor, Dios no juega al baloncesto ni al futbol y no debe ponerlo como escusa cuando pierden, el único dios que conoce el deporte se llama arbitro.
Com un conegut meu diu, Deu es català i Jesús va néixer a Pals.
Después de perder de 20 hasta el medio tiempo el equipo español remontó y a falta de 40 segundos solo estaban cuatro abajo. Posesión de balón, era posible ganar. Amaya (creo recordar) se la juega y falla. Termina el partido, alegría en las rusas desesperación en las españolas, gritos del comentarista:
- Dios no ha querido que España ganaráaaaaa, Dios no ha queridooooo!
Haber, realmente cree que en caso de existir un Dios estaría para ayudar a España en un deporte? No cree que sería mucho más útil ayudando a niños huérfanos, enfermos, afectados por guerra o gente que sufre? Ademas no cree usted que Dios tendría un conflicto? Si todos somos hijos de Dios, el querría que ganásemos todos, o es que España está por encima de Rusia por alguna razón que desconozco? Si señor, Dios no juega al baloncesto ni al futbol y no debe ponerlo como escusa cuando pierden, el único dios que conoce el deporte se llama arbitro.
Com un conegut meu diu, Deu es català i Jesús va néixer a Pals.
diumenge, d’octubre 07, 2007
On ets carinyuuuu ?
Avui per tercera vegada en la seva vida el Fèlix (carinyitu del meu cor) s'ha passat tot el matí tancat a l'armari.
Sembla que no n'aprengui.
Li encanta entrar als armaris, però ho fa tan sigilosament que no te n'adones i es queda tancat dins. A vegades es queda sobant i ni s'immuta i d'altres com aquest matí en obrir l'armari a sortit disparat.
Suposo que quan hagi passat N vegades ja no tindrà punyetera gràcia, de moment és un entreteniment anar a buscar el gat.
-No he vist la fera en tot el matí!
- Mira a l'armari
P.D.desprès de la castració està fent panxeta!
Sembla que no n'aprengui.
Li encanta entrar als armaris, però ho fa tan sigilosament que no te n'adones i es queda tancat dins. A vegades es queda sobant i ni s'immuta i d'altres com aquest matí en obrir l'armari a sortit disparat.
Suposo que quan hagi passat N vegades ja no tindrà punyetera gràcia, de moment és un entreteniment anar a buscar el gat.
-No he vist la fera en tot el matí!
- Mira a l'armari
P.D.desprès de la castració està fent panxeta!
dijous, d’octubre 04, 2007
Sana com una mansana
Avui m'han fet la primera revisió de la meva vida. Ja se sap, en casa el herrero cuchara de palo! Des de la meva època pediatra (que va acabar cap als 10 anys) que cap metge m'havia auscultat, medit, pesat, "chequeado" en general.
Com que amb la matricula del gimnàs venia una mini-revisió mèdica (més que res, pq si et pilla un patatús i estires la pota al gimnàs no puguis dir que es culpa seva) i això s'ha d'aprofitar! Així que hiperpuntual he arribat a la meva cita mèdica i la conclusió és que estic més sana que una mansana ( xD m'encanta aquesta expressió).
M'he sentit com un autèntic jugador professional, allà amb els cables de l'electrocardiograma, i desprès fent la prova d'esforç. Buah! Clar, la metge em deia que estava genial, però pobre dona si fa passar la revisió a les iaies de 70 anys que s'apunten al gimnàs doncs clar, jo sóc un bebe al seu costat!
Res, que el cor el tinc saníssim i molt fort i que per fi sé el que medeixo oficialment, ara ningú m'ho podrà discutir.
Com que amb la matricula del gimnàs venia una mini-revisió mèdica (més que res, pq si et pilla un patatús i estires la pota al gimnàs no puguis dir que es culpa seva) i això s'ha d'aprofitar! Així que hiperpuntual he arribat a la meva cita mèdica i la conclusió és que estic més sana que una mansana ( xD m'encanta aquesta expressió).
M'he sentit com un autèntic jugador professional, allà amb els cables de l'electrocardiograma, i desprès fent la prova d'esforç. Buah! Clar, la metge em deia que estava genial, però pobre dona si fa passar la revisió a les iaies de 70 anys que s'apunten al gimnàs doncs clar, jo sóc un bebe al seu costat!
Res, que el cor el tinc saníssim i molt fort i que per fi sé el que medeixo oficialment, ara ningú m'ho podrà discutir.
dimecres, d’octubre 03, 2007
dilluns, d’octubre 01, 2007
Alto! Home, aquí no entres!
El meu gimnàs té dues sales de màquines. Una de molt grossa amb artilugis (que semblen fets pel dimoni) de tot tipus, i una altra amb més o menys les mateixes coses però una mica més petita i (ojo al dato) EXCLUSIVA PER A DONES.
Quan em van passejar per tot el gimnàs vaig pensar que era una xorrada. El noi que m'ho explicava em va dir que la única diferència era que hi havia "aquestes màquines que sol·liciteu més les dones" i que la utilitzaven dones que no es sentien còmodes a dalt" o quan l'altre estava molt plena.
Total, que per fer lo mateix, jo vaig a la mixta que així com a mínim (de tant en tant) m'alegren la vista i em distrec una mica. Fins ara mai m'havia plantejat anar a la "sala femenina". Avui però se m'ha passat pel cap, i és que hi ha una màquina infernal per treballar els abductors i adductors (o sigui els de fora i els de dins, que mira que és complicat) que , diguessim, produeix sensacions d'incomoditat perquè és la màquina més porno de totes (si es que hi pot haver màquines porno) !
N'hi quatre, encarades dos a dos. Si t'asseus en unes tens de cara les màquines de tren superior i els que estan allà no tenen res més a fer que veure't obrir i tancar les cames, i si t'asseus en direcció oposada tens les màquines d'abdominals. I apa! festival! Avui hi hagut un avi que s'ha passat 3/4 d'hora taladrant qualsevol dona que oses utilitzar les màquines abductores.
Personalment sóc massa vaga per anar a l'altra sala per fer només dos exercicis i perdrem així un , a vegades, bonic panorama.
Quan em van passejar per tot el gimnàs vaig pensar que era una xorrada. El noi que m'ho explicava em va dir que la única diferència era que hi havia "aquestes màquines que sol·liciteu més les dones" i que la utilitzaven dones que no es sentien còmodes a dalt" o quan l'altre estava molt plena.
Total, que per fer lo mateix, jo vaig a la mixta que així com a mínim (de tant en tant) m'alegren la vista i em distrec una mica. Fins ara mai m'havia plantejat anar a la "sala femenina". Avui però se m'ha passat pel cap, i és que hi ha una màquina infernal per treballar els abductors i adductors (o sigui els de fora i els de dins, que mira que és complicat) que , diguessim, produeix sensacions d'incomoditat perquè és la màquina més porno de totes (si es que hi pot haver màquines porno) !
N'hi quatre, encarades dos a dos. Si t'asseus en unes tens de cara les màquines de tren superior i els que estan allà no tenen res més a fer que veure't obrir i tancar les cames, i si t'asseus en direcció oposada tens les màquines d'abdominals. I apa! festival! Avui hi hagut un avi que s'ha passat 3/4 d'hora taladrant qualsevol dona que oses utilitzar les màquines abductores.
Personalment sóc massa vaga per anar a l'altra sala per fer només dos exercicis i perdrem així un , a vegades, bonic panorama.
dissabte, de setembre 29, 2007
Piropos? III
Divendres 12:15 davant del princesa Sofia. El semàfor es posa vermell als meus morros. Faig tard. Tot de guiris surten d'una conferència.
A l'altra banda del semàfor la que va ser profe meva de l'acadèmia ara farà un parell d'anys em saluda.
Merda faig tard a l'acadèmia, em tocarà la cadira xunga segur.
Al meu costat tres homes, guiris, rondant la seixantena. A partir d'ara anomenats, els iaios verdes per fer-ho més curt.
(els iaios verdes parlen entre ells en angles i es pensen que no els entenc)
Iaio verde nº1 (el lider) - She looks like Penelope Cruz. Don't you think so?
I.V nº2 - Absolutely
MaRiNa (que li rebenta que parlin d'ella a esquenes seves) - That I look like who?
I.V nº1 -Like Penelope cruz! Noone said this before to you?
MaRiNa - No. (visca la cara the mala ostia!) And she is like that (senyalo una alçada de metre i mig)
I.V nº1 - Of course! You are the tall version of Pe. I know her and I can assure you that you look like her.
I.V nº3 - But I like tall woman. They are the best (ell tota l'estona callat però deixa'l anar quan vol!)
Aquí tenim a la Pe:
I jo només m'assemblo a la Pe en el blanc dels ulls.
Continuant amb la col·lecció de rarezes del carrer, crec que ampliaré aquesta secció.
A l'altra banda del semàfor la que va ser profe meva de l'acadèmia ara farà un parell d'anys em saluda.
Merda faig tard a l'acadèmia, em tocarà la cadira xunga segur.
Al meu costat tres homes, guiris, rondant la seixantena. A partir d'ara anomenats, els iaios verdes per fer-ho més curt.
(els iaios verdes parlen entre ells en angles i es pensen que no els entenc)
Iaio verde nº1 (el lider) - She looks like Penelope Cruz. Don't you think so?
I.V nº2 - Absolutely
MaRiNa (que li rebenta que parlin d'ella a esquenes seves) - That I look like who?
I.V nº1 -Like Penelope cruz! Noone said this before to you?
MaRiNa - No. (visca la cara the mala ostia!) And she is like that (senyalo una alçada de metre i mig)
I.V nº1 - Of course! You are the tall version of Pe. I know her and I can assure you that you look like her.
I.V nº3 - But I like tall woman. They are the best (ell tota l'estona callat però deixa'l anar quan vol!)
Aquí tenim a la Pe:
I jo només m'assemblo a la Pe en el blanc dels ulls.
Continuant amb la col·lecció de rarezes del carrer, crec que ampliaré aquesta secció.
dijous, de setembre 27, 2007
Mans d'or i pedres de foc
Dimarts vaig gaudir del millor massatge de la meva vida. Una cosa espectacular! Em van fer un massatge amb pedres calentes! Doncs resulta que amb la matrícula del gimnàs podia triar entre un massatge d'uns 50 minuts o 2 sessions de 30 minuts d'entrenador personal, i la imatge del repòs absolut va guanyar sobre la del tio bo veient-me suar la cansalada.
De fet ja fa un parell de setmanes que hi vaig al gimnàs però m'havia reservat el massatge per desprès del pont de la Mercè ja que aquests últims 10 dies han estat especialment esgotadors. I només començar el massatge vaig començar a plorar, no sé si la dona que me'l feia esta acostumada a això, però sens dubte quin millor el·logi que l'altre persona plori de plaer i rel·laxació?
I és que cada cop que em posava un còdol sobre el cos em donava la sensació que pesava tones, però a mida que es refredava s'alleugeria i quan al cap d'uns 20 minuts me'l treia sentia un alleujament increïble! I mentre tenia les pedres sobre el cos em masatjeava (?¿ com s'escriu aquest verb) les cames i braços, amb pedres ben untades amb oli i amb uns dits meravellosos. I mentre la tenia al front, era el torn del tors i el cap. Increïble! em tocava una cama i notava esgarrifances darrere les orelles, em tocava la panxa i sentia alleugeriment als braços. Vaig sortir nova! Tan nova que em va costar treballs arribar al sopar sense dormir-me.
Aquella noia, Bibiana es deia, té les millors mans que mai m'han tocat.
dimarts, de setembre 25, 2007
dissabte, de setembre 22, 2007
Reflexions ... de la abuela Pilar!
Si tuvieras que escoger, tu marido o tus hijos¿?
- Al fin y al cabo a mi marido me lo encontré por la calle, a mis hijos los parí.
....
Aunque tal y como están las cosas con la gente mayor, mejor me quedo con mi marido que esta igual de jodido que yo.
I així queda presentada l'altre iaia.
- Al fin y al cabo a mi marido me lo encontré por la calle, a mis hijos los parí.
....
Aunque tal y como están las cosas con la gente mayor, mejor me quedo con mi marido que esta igual de jodido que yo.
I així queda presentada l'altre iaia.
divendres, de setembre 21, 2007
Al Gimnàs!
He començat una nova etapa en la meva vida. L'etapa gimnàs.
Jo que no havia trepitjat mai un gimnàs dels de debò, la sala buida del cole no compta, ara m'he fet sòcia i tinc previst anar-hi un parell de cops per setmana.
Tot s'ha de dir, de moment estic encantada, clar que només fa una semaneta que hi vaig, això sí de moment no tinc plans de convertir-me en una gimnàs-adicte com l'adagio!
La meva única intenció és només posar-me una mica en forma perquè des que vaig deixar l'equip de bàsquet ara fa dos anys, l'esport i jo no em tornat a tenir una cita, i sincerament ja anava sent hora.
Així que vaig buscar-me un modelet, i al decathlon vaig descobrir que hi ha moltes coses per posar-se! El meu nou descobriment és la samarreta amb sostens incorporat! Escolta tu, una meravella! Ho deixes tot a la taquilla i apa! fins d'aquí a dos dies.
Només en una semaneta ja m'han passat força coses, un dia vaig fer una amiga al vestidor, una iaia moderna moderna que anava a fer màquines! res d'acquagym ni mariconades, ella a fer peses! Segur que pot amb mi. El típic xulillo del gimnàs fent peses i mirant-se al mirall i els pots llegir el pensament :
Que bo que estic! una , dos, tres, sóc irresistible. Quin múscul! bufffff
i mentre els cau la suor a raig i fan cara de patir i pa que engañarnos, no m'agraden els homes michelín
Jo que no havia trepitjat mai un gimnàs dels de debò, la sala buida del cole no compta, ara m'he fet sòcia i tinc previst anar-hi un parell de cops per setmana.
Tot s'ha de dir, de moment estic encantada, clar que només fa una semaneta que hi vaig, això sí de moment no tinc plans de convertir-me en una gimnàs-adicte com l'adagio!
La meva única intenció és només posar-me una mica en forma perquè des que vaig deixar l'equip de bàsquet ara fa dos anys, l'esport i jo no em tornat a tenir una cita, i sincerament ja anava sent hora.
Així que vaig buscar-me un modelet, i al decathlon vaig descobrir que hi ha moltes coses per posar-se! El meu nou descobriment és la samarreta amb sostens incorporat! Escolta tu, una meravella! Ho deixes tot a la taquilla i apa! fins d'aquí a dos dies.
Només en una semaneta ja m'han passat força coses, un dia vaig fer una amiga al vestidor, una iaia moderna moderna que anava a fer màquines! res d'acquagym ni mariconades, ella a fer peses! Segur que pot amb mi. El típic xulillo del gimnàs fent peses i mirant-se al mirall i els pots llegir el pensament :
Que bo que estic! una , dos, tres, sóc irresistible. Quin múscul! bufffff
i mentre els cau la suor a raig i fan cara de patir i pa que engañarnos, no m'agraden els homes michelín
dimarts, de setembre 18, 2007
Digui?
Fa una mica més d'una setmana, em va entrar molta por. Vaig cometre l'error fatal d'agafar una trucada d'un número privado i si, ja no vaig dormir la resta de la nit.
M'explico, vora les 6 i mitja del matí d'un dilluns (si recordo be) em va començar a sonar el mòbil i per no despertar tota la casa, vaig aixecar-me i agafar la trucada.
Al més pur estil de les pel·lícules de por, una veu masculina que es va identificar com a David i que no era de Barcelona (l'accent el delatava) volia parlar amb mi, simplement xerrar. Deia que em trobava a faltar, que no el conec però ell sempre em veu passar.
Parlava molt seriosament, no era cap broma, segons ell havia aconseguit el meu número de mòbil a través d'uns contactes. Em va fer força por, i desprès de penjar-lo deixant-li molt clar que aquelles no eren hores de trucar el vaig penjar. Però no vaig poder dormir en molta estona ja.
M'ha tornat a trucar, les circumstàncies han fet que no el pogués agafar perquè era a classe, però crec que tampoc li agafaria. La veritat es que la situació no fa gens de gràcia, i que si pretenia coneixem millor, la cagat tant o més que el tio de fa dos posts.
M'explico, vora les 6 i mitja del matí d'un dilluns (si recordo be) em va començar a sonar el mòbil i per no despertar tota la casa, vaig aixecar-me i agafar la trucada.
Al més pur estil de les pel·lícules de por, una veu masculina que es va identificar com a David i que no era de Barcelona (l'accent el delatava) volia parlar amb mi, simplement xerrar. Deia que em trobava a faltar, que no el conec però ell sempre em veu passar.
Parlava molt seriosament, no era cap broma, segons ell havia aconseguit el meu número de mòbil a través d'uns contactes. Em va fer força por, i desprès de penjar-lo deixant-li molt clar que aquelles no eren hores de trucar el vaig penjar. Però no vaig poder dormir en molta estona ja.
M'ha tornat a trucar, les circumstàncies han fet que no el pogués agafar perquè era a classe, però crec que tampoc li agafaria. La veritat es que la situació no fa gens de gràcia, i que si pretenia coneixem millor, la cagat tant o més que el tio de fa dos posts.
divendres, de setembre 14, 2007
Llegeixes?
Avui vaig d'intelectual.
Durant aquest estiu m'he anotat tots els llibres que m'he llegit a la meva llibreteta, amb l'objectiu (clar està) d'enrecordar-me i de poder fardar que en un sol estiu supero (i d'un bon tros) la mitja de llibres llegits en aquest país.
Aquí arriba el moment on fardo una miqueta i de pas recomano.
Kafka en la orilla, Haruki Murakami
Agradar és poc, em va encantar! No he llegit el seu anterior llibre, però aquest em va fascinar. El contrast de cultures i la manera tant diferent d'entendre i viure les coses. No en diré res més per no desvetllar-ne les sorpreses de la trama.
Wilt, Tom Sharpe.
Si no rius és que no tens sentit del humor. Un conte llarg o un llibre curt (i que se'ns dubte es fa curt) on un professor mediocre amb una vida mediocre que sense voler enreda la troca fins a límits impensables, perquè si pot sortir malament, sortirà malament.
Un crim imperfecte, Teresa Solana.
Personalment hem va decebre força el final, saps la sensació de que no saben com acabar la història i s'inventen un final feliç en un pim pam? Doncs aquesta es la que vaig tenir, però la resta del llibre em va enganxar.
El nombre de la rosa, Umberto Eco.
Ma mare deia que m'hauria de fer vergonya no haver-lo llegit encara, i la veritat es que les vaig passar putes per acabar-lo. No em va acabar d'agradar, se'm va fer feixuc, interminable amb parrafades en llatí (i jo que sóc de números.. el llatí ni pa tras) i capítols sencers on els protagonistes nomes discutien sobre si Crist era pobre o no van acabar amb la meva paciència, de tal manera que a la que sortia una discussió sobre la pobresa de Crist jo em saltava el capítol sencer.
Mejillones para cenar, Birgit Vanderbeke
Sens dubte un títol curiós, seguit d'una obra diferent. De com un petit detall et pot canviar la vida per sempre, i mai tornar a ser igual.
Que se mueran los feos, Boris Vian
Conte llarg de ficció on un noi escultural (qualsevol prota de teleserie americana, ros, cachas, esportista, bla bla bla) es veu embolicat en un experiment delirant d'un científic boig que pretén crear la raça perfecta. Per passar una bona estona, es llegeix en una tarda.
Las ovejas de Glennkill, Leonie Swann
Novel·la policíaca on els protagonistes son un ramat d'ovelles. Una novel·la diferent, desconcertant i molt ben escrita, on tot, absolutament tot està vist des del punt de vista d'una ovella, un punt de vista bastant peculiar. La recomano a crits!!!!!
1984, George Orwell.
Em picava la curiositat i com que la Cerdanya és molt aburrida va caure. Afortunadament, les visions del futur de l'autor no s'han complert. Que seria de les meves històries de farra si visquéssim en aquell món??? Uffffffff
El niño del pijama a rayas, John Boyne
Llibre infantil, però ja conec més adults que se l'hagin llegit que no pas nens. La portada del llibre no conté cap informació sobre l'interior per no "fastidiar" la lectura, així que jo tampoc en n'explicaré la trama. No es una altra història sobre l'extermini nazi, és diferent.
La quinta mujer, Henning Mankell
Aquesta si que es de polis de debò i no ovejunos. Un totxo amb una història d'assassinats cruents,a Suècia. Si heu llegit altres llibres d'en Mankell ja sabeu com serà aquesta novel·la.
Suite Francesa, Irene Nemirovsky
Dos llibres en un, però tot i així mancat de final. La seva autora va morir en un camp de la segona guerra mundial i no va poder acabar el seu projecte. El llibre plasma la fugida de París al principi de la guerra i la segona part l'ocupació, tot des de un toc molt personal i íntim, mostrant les febleses, els amors i les conseqüències de la guerra en aquells que no manen sinó que són víctimes del moment.
Durant aquest estiu m'he anotat tots els llibres que m'he llegit a la meva llibreteta, amb l'objectiu (clar està) d'enrecordar-me i de poder fardar que en un sol estiu supero (i d'un bon tros) la mitja de llibres llegits en aquest país.
Aquí arriba el moment on fardo una miqueta i de pas recomano.
Kafka en la orilla, Haruki Murakami
Agradar és poc, em va encantar! No he llegit el seu anterior llibre, però aquest em va fascinar. El contrast de cultures i la manera tant diferent d'entendre i viure les coses. No en diré res més per no desvetllar-ne les sorpreses de la trama.
Wilt, Tom Sharpe.
Si no rius és que no tens sentit del humor. Un conte llarg o un llibre curt (i que se'ns dubte es fa curt) on un professor mediocre amb una vida mediocre que sense voler enreda la troca fins a límits impensables, perquè si pot sortir malament, sortirà malament.
Un crim imperfecte, Teresa Solana.
Personalment hem va decebre força el final, saps la sensació de que no saben com acabar la història i s'inventen un final feliç en un pim pam? Doncs aquesta es la que vaig tenir, però la resta del llibre em va enganxar.
El nombre de la rosa, Umberto Eco.
Ma mare deia que m'hauria de fer vergonya no haver-lo llegit encara, i la veritat es que les vaig passar putes per acabar-lo. No em va acabar d'agradar, se'm va fer feixuc, interminable amb parrafades en llatí (i jo que sóc de números.. el llatí ni pa tras) i capítols sencers on els protagonistes nomes discutien sobre si Crist era pobre o no van acabar amb la meva paciència, de tal manera que a la que sortia una discussió sobre la pobresa de Crist jo em saltava el capítol sencer.
Mejillones para cenar, Birgit Vanderbeke
Sens dubte un títol curiós, seguit d'una obra diferent. De com un petit detall et pot canviar la vida per sempre, i mai tornar a ser igual.
Que se mueran los feos, Boris Vian
Conte llarg de ficció on un noi escultural (qualsevol prota de teleserie americana, ros, cachas, esportista, bla bla bla) es veu embolicat en un experiment delirant d'un científic boig que pretén crear la raça perfecta. Per passar una bona estona, es llegeix en una tarda.
Las ovejas de Glennkill, Leonie Swann
Novel·la policíaca on els protagonistes son un ramat d'ovelles. Una novel·la diferent, desconcertant i molt ben escrita, on tot, absolutament tot està vist des del punt de vista d'una ovella, un punt de vista bastant peculiar. La recomano a crits!!!!!
1984, George Orwell.
Em picava la curiositat i com que la Cerdanya és molt aburrida va caure. Afortunadament, les visions del futur de l'autor no s'han complert. Que seria de les meves històries de farra si visquéssim en aquell món??? Uffffffff
El niño del pijama a rayas, John Boyne
Llibre infantil, però ja conec més adults que se l'hagin llegit que no pas nens. La portada del llibre no conté cap informació sobre l'interior per no "fastidiar" la lectura, així que jo tampoc en n'explicaré la trama. No es una altra història sobre l'extermini nazi, és diferent.
La quinta mujer, Henning Mankell
Aquesta si que es de polis de debò i no ovejunos. Un totxo amb una història d'assassinats cruents,a Suècia. Si heu llegit altres llibres d'en Mankell ja sabeu com serà aquesta novel·la.
Suite Francesa, Irene Nemirovsky
Dos llibres en un, però tot i així mancat de final. La seva autora va morir en un camp de la segona guerra mundial i no va poder acabar el seu projecte. El llibre plasma la fugida de París al principi de la guerra i la segona part l'ocupació, tot des de un toc molt personal i íntim, mostrant les febleses, els amors i les conseqüències de la guerra en aquells que no manen sinó que són víctimes del moment.
dimecres, de setembre 12, 2007
Musiqueta
Això ve de casa l'eva.
*Obre el teu Reproductor de Música i posa "Shuffle" (aleatori).
*Llegix les preguntes mentre poses Play.
*Respon les següents preguntes amb els títols de la música que està sonant.
1. Com em veu el món?
Radio Song - Jet
2. Tindré una vida feliç?
We are all on drugs - Weezer
ni caso, l'aleatori es això aleatori... i ara em deixa malament
3. En realitat, què creu la gent de la mi?
La Banlieu - Beirut
4. Les persones pensen "fer-me algo" en secret?
Oh my God- Kaiser Chiefs
Oh my God! m'he de preocupar?
5. Com puc ser feliç per mi mateix?
Dirty Denim - the Donnas
6. Què hauria de fer amb la meva vida?
It takes one to know one - the Donnas
7. Tindré fills alguna vegada?
Cold Hard Bitch- Jet
Vengaaaaaa
8. Un bon consell:
Sleeping lessons- The Shins
Jo ja ho vaig deixar clar fa temps, res com dormir..
9. Quin és el meu "main theme" actualment?
Revolvió- Bebe
10. I l'altra gent quina cançó creu que és la meva "main theme"?
Sad Girls por vida - Pretty girls make graves
11. Quina cançó es tocarà en el meu funeral?
Siempre estoy soñando- Fito&Fitipaldis
12. Com serà el meu dia avui?
My mathematical mind - spoon
certament, avui tornada a la uni.. que dur!
13. Per què estic aqui?
Caramelo - Pereza
Jo sempre tant desinteressada..
14. Per quina raó la gent em recordarà?
The ground - Mendetz
15. Quina cançó se'm enganxarà demà?
If you were there, beware - Arctic Monkeys
16. Hi ha gent allà fora que em vol segrestar?
Little Big Man - Little Man Tate
que quedem? es gran o petit?
17. De què tractarà aquest any?
Pull the lever- Test Icicles
18. Si arribessis al cim del Everest, cridaries:
No hay igual - Nelly furtado
19. La pròxima vegada que estiguis amb gent, cridaràs:
The mountain - PJ Harvey
Poder hagues sigut mes apropiada a la pregunta de dalt..
20. El teu missatge al món:
Perfect- Alanis Morissette
21. El teu secret més top secret:
Hot Night Crash - Sahara Hotnights
Ahhh pero es un secret, aquest no us l'explicaré. "Com lligar" XDD
22. El teu desig més profund:
summer samba - Eumir Deodato
23. La teva memòria més antiga et fa pensar
Los Angeles Waltz- Razorlight
24. Algun dia en el teu casament, inclouràs...
Confussion - Cycle
25. Quan et despertis demà, murmuràs:
No no no - Yeah yeah yeahs
no no no em vull llevar
26. Ara mateix, els teus sentiments són:
Your kisses are wasted on me - The Pipettes
I no en parlem més
27. El dia que m'enamori serà...
Bombs- Faithless
Apa! serà la guerraaaaa
28. Durant el sexe, cridaré:
Those Dancing days are gone - Carla Bruni
29. El teu missatge per a la gent que llegix això:
Here comes your man - Pixies
or your woman, millor dit
*Obre el teu Reproductor de Música i posa "Shuffle" (aleatori).
*Llegix les preguntes mentre poses Play.
*Respon les següents preguntes amb els títols de la música que està sonant.
1. Com em veu el món?
Radio Song - Jet
2. Tindré una vida feliç?
We are all on drugs - Weezer
ni caso, l'aleatori es això aleatori... i ara em deixa malament
3. En realitat, què creu la gent de la mi?
La Banlieu - Beirut
4. Les persones pensen "fer-me algo" en secret?
Oh my God- Kaiser Chiefs
Oh my God! m'he de preocupar?
5. Com puc ser feliç per mi mateix?
Dirty Denim - the Donnas
6. Què hauria de fer amb la meva vida?
It takes one to know one - the Donnas
7. Tindré fills alguna vegada?
Cold Hard Bitch- Jet
Vengaaaaaa
8. Un bon consell:
Sleeping lessons- The Shins
Jo ja ho vaig deixar clar fa temps, res com dormir..
9. Quin és el meu "main theme" actualment?
Revolvió- Bebe
10. I l'altra gent quina cançó creu que és la meva "main theme"?
Sad Girls por vida - Pretty girls make graves
11. Quina cançó es tocarà en el meu funeral?
Siempre estoy soñando- Fito&Fitipaldis
12. Com serà el meu dia avui?
My mathematical mind - spoon
certament, avui tornada a la uni.. que dur!
13. Per què estic aqui?
Caramelo - Pereza
Jo sempre tant desinteressada..
14. Per quina raó la gent em recordarà?
The ground - Mendetz
15. Quina cançó se'm enganxarà demà?
If you were there, beware - Arctic Monkeys
16. Hi ha gent allà fora que em vol segrestar?
Little Big Man - Little Man Tate
que quedem? es gran o petit?
17. De què tractarà aquest any?
Pull the lever- Test Icicles
18. Si arribessis al cim del Everest, cridaries:
No hay igual - Nelly furtado
19. La pròxima vegada que estiguis amb gent, cridaràs:
The mountain - PJ Harvey
Poder hagues sigut mes apropiada a la pregunta de dalt..
20. El teu missatge al món:
Perfect- Alanis Morissette
21. El teu secret més top secret:
Hot Night Crash - Sahara Hotnights
Ahhh pero es un secret, aquest no us l'explicaré. "Com lligar" XDD
22. El teu desig més profund:
summer samba - Eumir Deodato
23. La teva memòria més antiga et fa pensar
Los Angeles Waltz- Razorlight
24. Algun dia en el teu casament, inclouràs...
Confussion - Cycle
25. Quan et despertis demà, murmuràs:
No no no - Yeah yeah yeahs
no no no em vull llevar
26. Ara mateix, els teus sentiments són:
Your kisses are wasted on me - The Pipettes
I no en parlem més
27. El dia que m'enamori serà...
Bombs- Faithless
Apa! serà la guerraaaaa
28. Durant el sexe, cridaré:
Those Dancing days are gone - Carla Bruni
29. El teu missatge per a la gent que llegix això:
Here comes your man - Pixies
or your woman, millor dit
dilluns, de setembre 10, 2007
Fes-me cas si no vols lligar
Lligar no es tan difícil si un s'ho proposa. Però sobretot hi ha unes normes, unes regles.La primera i més important (i que jo creia sobreentesa, però visto lo visto...) MAI (i dic MAI) agafis a una noia que passa, li aixequis el braç, li oloris l'aixella, posis cara de fàstic, desprès "es broooooma dona" , "et poses molt desodorant, no? quina marca es?"
Se que es dur aguantar-se, que et mors de ganes d'olorar la meva suor, que les teves hormones masculines t'empenyen a fer-ho , però per favor no ho fagiiiiiiis! Es lleig! (els anuncis de Dove, axilas bonitas han fet molt de mal en aquest país). A continuació per "arreglar" el tema, li fots un parell de cachetes al cul. La noia es troba en estat de xoc, no sap si corre, fotre't una hòstia o escopir-te, el que està clar es que no et farà un petonet.
Arribats a aquest punt, es difícil arreglar-ho, però si no has pogut resistir els teus impulsos masculins i has fet tot el que te dit que no fessis, per favor, retirat, ni que fossis el mismisimo Brad Pitt et faria cas.
No siguis pesat, no insisteixis, no intentis quedar be amb "ets model? deu meu! clar que ho has de ser!" o un "ets preciosa, quins ulls" em dona igual ja! Hauria d'estar el tema molt malament perquè tu i jo acabéssim junts.
Si la cara de la noia ha passat del "ai mira, quin noi mes maco" al "que cony esta fent?" i al de "vas borracho, ets idiota , oblida'm" no insisteixis mes, guarda una mica de dignitat, no la segrestis, la portis amb els teus amics li sobis el cul, intentis endevinar quin tipus de calces porta i li diguis a la orella " portes un tanga de fil impressionant, et deu quedar de perles sota el vestit" nooooooo, no ho facis creu-me, vas massa passat per donar-te compte que ella en realitat porta un culotte! si vale, dels que porta el Nadal i també se li fica per dins, però un culotte al cap i a la fi!
Encara pots empitjorar més, però això nomes ho pot fer el noi (guapo, si molt guapo, però idiota rematat) que em vaig trobar a enfants l'altra nit, per favor, no segueixis el seu camí, des de aquí t'ho prego.
Alguna altra norma que mai de la vida cal incomplir?
Se que es dur aguantar-se, que et mors de ganes d'olorar la meva suor, que les teves hormones masculines t'empenyen a fer-ho , però per favor no ho fagiiiiiiis! Es lleig! (els anuncis de Dove, axilas bonitas han fet molt de mal en aquest país). A continuació per "arreglar" el tema, li fots un parell de cachetes al cul. La noia es troba en estat de xoc, no sap si corre, fotre't una hòstia o escopir-te, el que està clar es que no et farà un petonet.
Arribats a aquest punt, es difícil arreglar-ho, però si no has pogut resistir els teus impulsos masculins i has fet tot el que te dit que no fessis, per favor, retirat, ni que fossis el mismisimo Brad Pitt et faria cas.
No siguis pesat, no insisteixis, no intentis quedar be amb "ets model? deu meu! clar que ho has de ser!" o un "ets preciosa, quins ulls" em dona igual ja! Hauria d'estar el tema molt malament perquè tu i jo acabéssim junts.
Si la cara de la noia ha passat del "ai mira, quin noi mes maco" al "que cony esta fent?" i al de "vas borracho, ets idiota , oblida'm" no insisteixis mes, guarda una mica de dignitat, no la segrestis, la portis amb els teus amics li sobis el cul, intentis endevinar quin tipus de calces porta i li diguis a la orella " portes un tanga de fil impressionant, et deu quedar de perles sota el vestit" nooooooo, no ho facis creu-me, vas massa passat per donar-te compte que ella en realitat porta un culotte! si vale, dels que porta el Nadal i també se li fica per dins, però un culotte al cap i a la fi!
Encara pots empitjorar més, però això nomes ho pot fer el noi (guapo, si molt guapo, però idiota rematat) que em vaig trobar a enfants l'altra nit, per favor, no segueixis el seu camí, des de aquí t'ho prego.
Alguna altra norma que mai de la vida cal incomplir?
dissabte, de setembre 08, 2007
Cotinuem amb les vacances....
Aquest agost he fet la meva famosa ruta per l'Espanya profunda, que inclou Salamanca, Avila i Zamora.
Una descobreix moltes coses quan surt fora de casa, coses diferents a cada lloc, coses maques i coses lletges. Per exemple, descobreix que per allà no poden plantar res perquè els camps son uns pedregals, també descobreix que l'agost implica que a les 11 del matí hi hagi 14 graus, que els arribes del Duero són magnífics, etc.
Però tinc aquesta gran costum de mirar els noms dels carrers pels quals em passejo. Doncs (agarrate fuerte que viene!) per Ledesma (el poble més proper a on estàvem allotjats) vaig passar pel carrer General Franco i pel General Mola. Horror! Se'm van posar els pels de punta i vaig fer alguna que altra foto.
Més tard a Salamanca, vaig descobrir que l'arxiu general de la guerra civil espanyola es troba al carrer "el expolio". Deu meu! que apropiats! Al menys tenien clar de que es tracta! Consti que em vaig fer una foto davant de la porta de l'arxiu, però que per una absurda discussió amb mi mateixa no posaré.
Vaig voler pensar que guardaven aquests noms perquè no els havia donat temps a canviar-ho, però a Fermoselle em vaig tornar a trobar al generalísimo i al carrer del general Sanjurjo, afortunadament, nomes unes passes més enllà vaig trobar el carrer Guapo, que evidentment em va semblar molt més apropiat, tot i que de bellesa no en vaig veure cap en aquell poblet.
Una descobreix moltes coses quan surt fora de casa, coses diferents a cada lloc, coses maques i coses lletges. Per exemple, descobreix que per allà no poden plantar res perquè els camps son uns pedregals, també descobreix que l'agost implica que a les 11 del matí hi hagi 14 graus, que els arribes del Duero són magnífics, etc.
Però tinc aquesta gran costum de mirar els noms dels carrers pels quals em passejo. Doncs (agarrate fuerte que viene!) per Ledesma (el poble més proper a on estàvem allotjats) vaig passar pel carrer General Franco i pel General Mola. Horror! Se'm van posar els pels de punta i vaig fer alguna que altra foto.
Més tard a Salamanca, vaig descobrir que l'arxiu general de la guerra civil espanyola es troba al carrer "el expolio". Deu meu! que apropiats! Al menys tenien clar de que es tracta! Consti que em vaig fer una foto davant de la porta de l'arxiu, però que per una absurda discussió amb mi mateixa no posaré.
Vaig voler pensar que guardaven aquests noms perquè no els havia donat temps a canviar-ho, però a Fermoselle em vaig tornar a trobar al generalísimo i al carrer del general Sanjurjo, afortunadament, nomes unes passes més enllà vaig trobar el carrer Guapo, que evidentment em va semblar molt més apropiat, tot i que de bellesa no en vaig veure cap en aquell poblet.
dimecres, de setembre 05, 2007
Lo confieso todo
Lo voy a confesar porque no quiero que se sepa a través de otros, no tengo nada de que excusarme, no me da vergüenza reconocer-lo. Fui al concierto de Alejandro Sanz en Barcelona, en el Palau Sant Jordi.
Me sorprendes, te gusta Alejandro Sanz?
Me gustaba cuando tenia 15 años, la verdad es que del nuevo disco no sabia ni una. Pero A. Sanz es gato viejo, y sabe que triunfa con las canciones antiguas, así que fue mas bien un paseo por su discografia con apenas 3 canciones del disco nuevo.
Me sigues sorprendiendo, pagaste para ir a verlo?
No, Desde aquí doy gracias a Caja Duero por pagar mi entrada y a la amiga de mi hermana por invitarnos.
Consiguió llenar el Sant Jordi? Porque ya no es lo que fue...
La verdad es que hasta media hora antes del concierto el Sant Jordi daba pena de vacío que estaba, pero misteriosamente se casi llenó. Las gradas llenas y la pista (donde estábamos nosotras) solo a medias.
Hiciste de adolescente histérica gritando y llorando?
No, aunque canté las canciones que conocía. La verdad es que de adolescentes histéricas había bien poquitas, la media de edad era de unos 30 años y hasta más. Así que mi hermana era un bebe en comparación. He comprobado que hay muchos maridos sacrificados que fueron al concierto con cara de asco acompañando a la parienta, y también que gente a la que nunca dirías que le gusta A.Sanz que fue al concierto. Eso sí, delante mío se desmayo una chica.
Y como le va el supuesto estrés al chico?
Pues yo lo vi gordito, como últimamente, con canas en la barba, pero el pelo teñido. Pero sigue teniendo un no-se-qué que le da morbillo. Su cara de "os comería a todas" cuando el público cantó solito el estribillo de "corazón partío" no tiene precio.
Una frase
Cuando te pones brava, te gusto.
Le tiraste las bragas al escenario?
No, me las guardo para otro que sea más accesible. Además, llevaba tanga.
Me sorprendes, te gusta Alejandro Sanz?
Me gustaba cuando tenia 15 años, la verdad es que del nuevo disco no sabia ni una. Pero A. Sanz es gato viejo, y sabe que triunfa con las canciones antiguas, así que fue mas bien un paseo por su discografia con apenas 3 canciones del disco nuevo.
Me sigues sorprendiendo, pagaste para ir a verlo?
No, Desde aquí doy gracias a Caja Duero por pagar mi entrada y a la amiga de mi hermana por invitarnos.
Consiguió llenar el Sant Jordi? Porque ya no es lo que fue...
La verdad es que hasta media hora antes del concierto el Sant Jordi daba pena de vacío que estaba, pero misteriosamente se casi llenó. Las gradas llenas y la pista (donde estábamos nosotras) solo a medias.
Hiciste de adolescente histérica gritando y llorando?
No, aunque canté las canciones que conocía. La verdad es que de adolescentes histéricas había bien poquitas, la media de edad era de unos 30 años y hasta más. Así que mi hermana era un bebe en comparación. He comprobado que hay muchos maridos sacrificados que fueron al concierto con cara de asco acompañando a la parienta, y también que gente a la que nunca dirías que le gusta A.Sanz que fue al concierto. Eso sí, delante mío se desmayo una chica.
Y como le va el supuesto estrés al chico?
Pues yo lo vi gordito, como últimamente, con canas en la barba, pero el pelo teñido. Pero sigue teniendo un no-se-qué que le da morbillo. Su cara de "os comería a todas" cuando el público cantó solito el estribillo de "corazón partío" no tiene precio.
Una frase
Cuando te pones brava, te gusto.
Le tiraste las bragas al escenario?
No, me las guardo para otro que sea más accesible. Además, llevaba tanga.
dimarts, de setembre 04, 2007
Crisis de fe
Fora fa sol, travesses la porta i la foscor i la frescor t'abrasen. T'asseus a un banc del fons per contemplar-la amb perspectiva, desprès ja t'aixecaràs a observar els detalls. Avui ja n'has vist unes quantes d'esglésies i els teus peus t'agraeixen seure. Mires a tot arreu des de el teu banc, la pedra nua i freda, relleus increïbles, cúpules immenses, alabastres que no deixen passar la llum... Per un moment t'oblides de tot, venen ganes d'agafar el capellà per banda i confessar-li tots el pecats, prometre una vida nova, sense farres, sense homes, una vida de reflexió i "exemplar". Se't cau la llagrimeta, es tan maco el retaule romànic del teu davant.
Fa anys que no prens l'hòstia, pràcticament des de que vas fer la primera comunió. T'adones que només recordes el Parenostre, ni l'avemaria ni el Credo que tant en van costar aprendre!
T'aixeques i et trobes una santa de nom curiós momificada, l'encant va desapareixent, una mica més enllà en Santiago Matamoros amb tot de caps tallats, l'encant de fa uns instants ja no saps si era un somni, un somni que s'acaba d'esborrar recordant totes les barbaritats que s'han fet i que es faran en el Seu nom.
Decideixes oblidar-te de la confessió, no vols fer passar un mal moment al capellà, des que et van donar la indulgència plena a Santo Toribio de Liebana han passat uns anys i ha donat temps a molt des de llavors. Sens dubte l'escola religiosa i la catequesi han deixat més empremta en tu de la que t'esperaves, encara que segurament menys de la que ells volien.
I tot això no t'ha passat pel cap a les catedrals de Salamanca o Ávila, majestuoses allà on les hi hagi,sinó en una de les 22 esglésies romàniques de Zamora (que pel bé de la teva salut mental no has visitat totes) o a la catedral de Ciudad Rodrigo, més petites, més humils, més properes .... això es el que t'ha fet emocionar.
Cartell de l'església de "San Pedro y San Isidoro" de Ciudad Rodrigo
D'altra banda i tenint poc a veure, creiem fermament que el braç incorrupte de Santa Teresa és una llegenda urbana. Desprès de buscar-lo per tota Àvila i preguntar-li a tots els vigilants de la catedral (que ni un en tenia ni idea menys l'últim) i només havent trobat un dit índex en un convent, va i ens diuen que es troba a Alba de Tormes. Som així de morbosos que volíem veure el braç i ens hem quedat amb les ganes.
Fa anys que no prens l'hòstia, pràcticament des de que vas fer la primera comunió. T'adones que només recordes el Parenostre, ni l'avemaria ni el Credo que tant en van costar aprendre!
T'aixeques i et trobes una santa de nom curiós momificada, l'encant va desapareixent, una mica més enllà en Santiago Matamoros amb tot de caps tallats, l'encant de fa uns instants ja no saps si era un somni, un somni que s'acaba d'esborrar recordant totes les barbaritats que s'han fet i que es faran en el Seu nom.
Decideixes oblidar-te de la confessió, no vols fer passar un mal moment al capellà, des que et van donar la indulgència plena a Santo Toribio de Liebana han passat uns anys i ha donat temps a molt des de llavors. Sens dubte l'escola religiosa i la catequesi han deixat més empremta en tu de la que t'esperaves, encara que segurament menys de la que ells volien.
I tot això no t'ha passat pel cap a les catedrals de Salamanca o Ávila, majestuoses allà on les hi hagi,sinó en una de les 22 esglésies romàniques de Zamora (que pel bé de la teva salut mental no has visitat totes) o a la catedral de Ciudad Rodrigo, més petites, més humils, més properes .... això es el que t'ha fet emocionar.
Cartell de l'església de "San Pedro y San Isidoro" de Ciudad RodrigoD'altra banda i tenint poc a veure, creiem fermament que el braç incorrupte de Santa Teresa és una llegenda urbana. Desprès de buscar-lo per tota Àvila i preguntar-li a tots els vigilants de la catedral (que ni un en tenia ni idea menys l'últim) i només havent trobat un dit índex en un convent, va i ens diuen que es troba a Alba de Tormes. Som així de morbosos que volíem veure el braç i ens hem quedat amb les ganes.
dimecres, d’agost 22, 2007
Parada i fonda
Porto 10 dies aïllada del món a la Cerdanya, amb la única distracció de devorar llibres i passejar per la muntanya. Així que m'ha donat temps de llegir molt (ja us explicaré al final de l'estiu tot el que he llegit) i de caminar poc, perquè el temps sense dubte no ha acompanyat gaire!
Demà torno a marxar (si es que a casa no parem), marxo a veure els avis i després aprofitant que serem lluny anem a Salamanca a passar uns dies. I que es el que més trobo a faltar quan no sóc a casa??? doncs, el coixí del llit. Si, es que no hi ha cap coixí com el meu. Aquests deu dies han sigut horribles dormilegament parlant, mai havia tingut un coixí tant alt i tan dur, un desastre pel meu descans, en canvi avui he dormit com un soc, fins que la tempesta ha fet espantar al gat i aquest a decidit saltar sobre la meva panxa, coses que passen....
Per variar porto masses coses que explicar, per exemple que el Fèlix pobret ho ha passat molt malament amb el viatge i en adaptat-se a la casa d'allà (i ja si pot anar acostumant que l'any que ve li toca el mateix), però al final gaudia com el que més corrents escales avall i sortint al porxo.
També he notat l'aparició d'una nova raça cerdana, les chaches sud-americanes. M'explico, fa uns anys nomes portaven minyona els rics del cagar (que fina sóc), ara porta minyona tot deu! Em sentia marginada, xiuxiejos a la plaça del poble (mira, aquells son els que no en tenen!)...
Bromes apart, si la població del meu poble( digali meu, digali hi vaig un cop a l'any) a l'hivern es de 8 persones i a l'estiu de 40, on dels quaranta 20 son gremlins de menys de 10 anys, conta que per cada 3 gremlins hi ha una minyona.
També hi ha diferents maneres de tractar-la, hi ha el que no la deixa sortir més enllà del porxo, hi ha el que li fa portar uniforme amb còfia, hi ha el que la té tot el dia darrere el bebe, hi ha el que no se on la fot perque a casa te tres nens, la iaia, la tieta, el gos i el hamster i no ens enganyen, en una caseta adosada no hi cap tanta fauna! És més, em vaig enterar l'últim dia que la veïna havia tingut una criatura, es que en els 10 dies no l'hi havia vist el bebe en braços en cap moment, n'hi tan sols portar el cotxet, només havia vist el bebe amb la minyona donant voltes pel poblet. Amor de mare!
dimarts, d’agost 07, 2007
Eivissa
JA SÓC AQUÍ! I VIVA!
Tinc una diarrea mental que no se per on començar a explicar aquest humil viatget de 5 dies (encara que gràcies a vueling casi s'allargui a 6).
Comencem pel vueling. I es que aquesta meravellosa companyia (apart d'enrederir el vol 2 hores la setmana abans, això implica que el nostre avió sortia a les 2.45 de la matinada) va enrederir-lo una hora mes! I gràcies a ells, he vist complert el meu somni: PODER DORMIR EN UN AEROPORT espatarrada a les cadires. I he descobert 2 coses, que les cadires de l'aeroport son molt dures i fan mal a l'esquena, segona, que els garrulos que tornen d'Eivissa amb un bongo no es cansen mai! sort que el azafato li va prendre!
Judit a la platja que teníem prop dels apartaments.
Obviant el tema vueling. Anem a la chicha interessant. Que s'hi va a fer a Eivissa? Prendre el sol, conèixer italians i sortir de festa. Aquí podria acabar l'explicació, però sóc així de retorçada que l'allargaré.
Em va cridar molt moltíssim l'atenció que 1 de cada 2 homes de l'illa estaven caches caches. D'on ha sortit tan múscul?? Els esquifidets no hi van a Eivissa?? Jo, personalment, no es que em queixi de que estigues ple de tiarros, però hi havia estones que semblava un videoclip. Ara no entrarem en els meus gustos masculins, però puntualitzarem que si estan tan musculats que no poden tancar els braços es lleig lleig!
Però la proporció encara més escandalosa és la de tatuatges. 3 de cada 2 persones portaven tatuatges. ( i no , no m'he equivocat, es que en portaven molts i compensen per jo i les dues amigues que van venir amb mi). Però senyors que es per tota la vida!!!!!
Imagineu: Un noi fort (molt fort), fashion, super fashion( pq clar evidentment es italià) i a l'espatlla hi porta tatuades tot d'estrelletes de diferents mides i colorets, que si rosa que si verd... se't cau l'ànima als peus!
Posta de sol al Cafè del Mar, Sant Antoni
M'estic allargant com mai, però es que torno a marxar i el que no escrigui avui ja no ho escric! (Reclamacions i queixes al final)
Vam estar 4 nits, però només en vam sortir tres perquè estàvem fartes de tan lligar i treure'ns els homes de sobre o el que es el mateix, vam llevar-nos a les 4 del matí per agafar l'avió i estàvem mortes. La primera nit vam anar a "El Divino" a la festa Fashion Tv no se que. Escolta tu! una festa molt pro, amb gent guapa i models passejant-se per allà. Van ser uns eurets molt ben gastats.
La segona nit a Amnesia. Des de aquí prometo que: MAI DE LA VIDA TORNARÉ A AMNESIA. Jo no sabia si la gent s'empastilla per culpa del lloc o van al lloc perquè van cecs de pastilles. No cal dir més.
I diumenge vam anar a la festa Flower Power de Pacha, on dono fe que no té res a veure amb el Pacha merdós de Barcelona. Van ser forces eurets gastats però molt ben amortitzats. La veritat es que em va encantar, ben decorat, repartien margarites perquè te les posessis al cap, gent disfressada, música antiga i famosos que no vaig veure ...
Formentera
I no escric més o ningú tornarà a entrar aquí . Sapigueu que em queden moltes coses per dir, com el dia que vam passar a Formentera, els autobusos del TIB, Cafe del mar, guirilandia (lease sant antoni), problemes amb el gas i coses que me les guardo per mi... i per l'Anna i la Judit.
Tinc una diarrea mental que no se per on començar a explicar aquest humil viatget de 5 dies (encara que gràcies a vueling casi s'allargui a 6).
Comencem pel vueling. I es que aquesta meravellosa companyia (apart d'enrederir el vol 2 hores la setmana abans, això implica que el nostre avió sortia a les 2.45 de la matinada) va enrederir-lo una hora mes! I gràcies a ells, he vist complert el meu somni: PODER DORMIR EN UN AEROPORT espatarrada a les cadires. I he descobert 2 coses, que les cadires de l'aeroport son molt dures i fan mal a l'esquena, segona, que els garrulos que tornen d'Eivissa amb un bongo no es cansen mai! sort que el azafato li va prendre!
Judit a la platja que teníem prop dels apartaments.Obviant el tema vueling. Anem a la chicha interessant. Que s'hi va a fer a Eivissa? Prendre el sol, conèixer italians i sortir de festa. Aquí podria acabar l'explicació, però sóc així de retorçada que l'allargaré.
Em va cridar molt moltíssim l'atenció que 1 de cada 2 homes de l'illa estaven caches caches. D'on ha sortit tan múscul?? Els esquifidets no hi van a Eivissa?? Jo, personalment, no es que em queixi de que estigues ple de tiarros, però hi havia estones que semblava un videoclip. Ara no entrarem en els meus gustos masculins, però puntualitzarem que si estan tan musculats que no poden tancar els braços es lleig lleig!
Però la proporció encara més escandalosa és la de tatuatges. 3 de cada 2 persones portaven tatuatges. ( i no , no m'he equivocat, es que en portaven molts i compensen per jo i les dues amigues que van venir amb mi). Però senyors que es per tota la vida!!!!!
Imagineu: Un noi fort (molt fort), fashion, super fashion( pq clar evidentment es italià) i a l'espatlla hi porta tatuades tot d'estrelletes de diferents mides i colorets, que si rosa que si verd... se't cau l'ànima als peus!
Posta de sol al Cafè del Mar, Sant AntoniVam estar 4 nits, però només en vam sortir tres perquè estàvem fartes de tan lligar i treure'ns els homes de sobre o el que es el mateix, vam llevar-nos a les 4 del matí per agafar l'avió i estàvem mortes. La primera nit vam anar a "El Divino" a la festa Fashion Tv no se que. Escolta tu! una festa molt pro, amb gent guapa i models passejant-se per allà. Van ser uns eurets molt ben gastats.
La segona nit a Amnesia. Des de aquí prometo que: MAI DE LA VIDA TORNARÉ A AMNESIA. Jo no sabia si la gent s'empastilla per culpa del lloc o van al lloc perquè van cecs de pastilles. No cal dir més.
I diumenge vam anar a la festa Flower Power de Pacha, on dono fe que no té res a veure amb el Pacha merdós de Barcelona. Van ser forces eurets gastats però molt ben amortitzats. La veritat es que em va encantar, ben decorat, repartien margarites perquè te les posessis al cap, gent disfressada, música antiga i famosos que no vaig veure ...
FormenteraI no escric més o ningú tornarà a entrar aquí . Sapigueu que em queden moltes coses per dir, com el dia que vam passar a Formentera, els autobusos del TIB, Cafe del mar, guirilandia (lease sant antoni), problemes amb el gas i coses que me les guardo per mi... i per l'Anna i la Judit.
dilluns, de juliol 30, 2007
Au revoir!
Y lo abrazó tal como él le había pedido. Se sintió terriblemente estúpida por desear que esas manos la tocaran más y al mismo tiempo aceptar su adiós sin rechistar. Dos besos en las mejillas.
Y marchó de aquel bar, se sentó en un banco y dejó pasar el tiempo. Despertó de sus pensamientos cuando al levantarse un loco casi la atropella con la moto mientras le gritaba obscenidades. Era un gran momento para gritar "A la mierda!" sin embargó, para variar, no dijo nada.
Y si, la tristeza se escribe en castellano.
_____________________________________________________________________
El dijous de matinada marxo a Eivissa. No prometo post fins al menys a la tornada. Seran 5 dies de festa i platja en la millor companyia
Y marchó de aquel bar, se sentó en un banco y dejó pasar el tiempo. Despertó de sus pensamientos cuando al levantarse un loco casi la atropella con la moto mientras le gritaba obscenidades. Era un gran momento para gritar "A la mierda!" sin embargó, para variar, no dijo nada.
Y si, la tristeza se escribe en castellano.
_____________________________________________________________________
El dijous de matinada marxo a Eivissa. No prometo post fins al menys a la tornada. Seran 5 dies de festa i platja en la millor companyia
dissabte, de juliol 28, 2007
Años mozos
No se vosaltres, però quan els meus pares m'expliquen la seva història hi ha dos zones clarament diferenciades i separades per al menys 5 o 6 anyets, uns anys que sembla que se'ls hagi endut el temps.
M'explico, m'expliquen records de la seva infància, que si els amics del poble, els estius, els viatges amb els pares, l'escola... I tot plegat passen a la facultat vaig conèixer el teu pare, vam començar a sortir, ens vam casar, vas néixer tu, més tard els gremlins, etc etc
La veritat es que el període de temps entre els 16 i el 22 tampoc es que m'importes gaire, de fet, no me n'havia ni adonat. Però la iaia maria és una hacha. Fa un parell de dies érem al poble, al balcó mirant el mar mentre ma mare m'intentava arrencar informació ( entenguem-nos li encanta saber amb qui vaig a tot arreu, i com que li encanta, jo odio explicar-li-ho, a demés implica remuntar-me dos generacions enrere en l'arbre genealògic dels meus amics, cosa que ni de broma faré). Doncs en aquesta situació i en un moment de desesperació li vaig preguntar si ella no feia pas el mateix, vamos que no em creia que li expliques a sa mare amb qui anava a cada moment.
I tachan! la iaia maria ràpida com la que més, va començar a enumerar tot de nois, que si un italià, que si el melenes aquell, que si el del poble, etc etc. I ma mare amb cara de pal al costat. "No cal que els expliquis això a les nenes". I les nenes "si si explica". "Ui doncs ta mare sempre va tenir nòvio i quan tots volíem pujar al poble els caps de setmana ella sempre es quedava a Barcelona (digue-li tonta). Ai! i aquell italià tan maco que vas conèixer al creuer , n'has tornat a saber res més??" " Perquè la teva mare de joveneta era molt maca" (aquí la iaia va ser cruel, i ara que, eh??)
En un pim pam la iaia maria va resumir tant bé aquells anys que la gremlin i jo tenim material de sobres per fer-ne una biografia.
dimarts, de juliol 24, 2007
¡ Sin lus !
Inici del comunicat:
Si, se puede vivir sin luz, pero es una mierda.
Fi del comunicat.
I ara, aprofundim. Si, he estat 13 hores sense llum a casa! Jo era un dels 110.000 abonats de Barcelona que encara no tenien llum a les 9 del vespre i que amb resignació vam sopar a la llum de les espelmes, molt romàntic però molt poc pràctic.
Durant el dia no va ser tant dur, mentre entres llum per les finestres la vida encara va ser mes o menys normal (em vaig escaquejar de planxar) però per tornar del carrer vaig haver de pujar 8 pisos a peu ( i això es diu ràpid, eh?). Però, un pic es va començar a fer fosc, ens vam adonar de lo indefensos que estem en unes cases pensades per viure amb llum. Per començar no podíem pujar les persianes del menjador per aprofitar les escorrialles de llum que entrava, no es pot encendre la tele, la radio, la play, l'ordinador( oh my god!), el microondes, la torradora, per no poder no es pot ni llegir sense deixar-se les pestanyes al paper!
Però això dintre de tot no és el pitjor, perquè penses "total, només serà avui" però aiiiii quan mires per la finestra i veus que el veí de l'edifici del davant té llum! Llavors l'enveja et corrou, i a través de les cortines endevines les formes canviants de la tele i maleïxes l'enginyer que va connectar la teva casa a la subestació elèctrica d'Urgell. Però el tema encara pot empitjorar, només has de mirar per una altra finestra i veure un anunci lluminós de la coca-cola que s'està rient clarament de tu, t'està assenyalant i tot! llavors et desfàs, agafés l'mp3, sintonitzes Catalunya informació i no et donen esperances i és més diuen que has d'estalviar energia! que li expliquin al senyor de la coca-cola això! Tu ja estàs fent el gasto d'espelmes de l'any.
I doncs, quan la única distracció es enrecordar-se de tots els parents del senyor fecsa-endesa i quan ja has cotillejat tot el possible son exactament les 22:10 i apa! al llit. I evidentment no tens son. I t'aventures a dir que dintre de 9 mesos hi haurà molts naixements, perquè que més es pot fer a les fosques en una nit així? No pas jo clar! que amb els pares a l'habitació del costat i amb el mòbil mort (qui m'anava a dir que no podria recarregar el mòbil) no vaig aconseguir posar-me amb contacte amb la persona adequada.
Evidentment la llum va tornar quan ja no em feia falta, doncs ja havia aconseguit dormir-me i llavors em vaig haver de llevar a apagar les llums enceses.
Ara, si no us fa res, vaig a gaudir dels privilegis d'un pis amb llum.
Si, se puede vivir sin luz, pero es una mierda.
Fi del comunicat.
I ara, aprofundim. Si, he estat 13 hores sense llum a casa! Jo era un dels 110.000 abonats de Barcelona que encara no tenien llum a les 9 del vespre i que amb resignació vam sopar a la llum de les espelmes, molt romàntic però molt poc pràctic.
Durant el dia no va ser tant dur, mentre entres llum per les finestres la vida encara va ser mes o menys normal (em vaig escaquejar de planxar) però per tornar del carrer vaig haver de pujar 8 pisos a peu ( i això es diu ràpid, eh?). Però, un pic es va començar a fer fosc, ens vam adonar de lo indefensos que estem en unes cases pensades per viure amb llum. Per començar no podíem pujar les persianes del menjador per aprofitar les escorrialles de llum que entrava, no es pot encendre la tele, la radio, la play, l'ordinador( oh my god!), el microondes, la torradora, per no poder no es pot ni llegir sense deixar-se les pestanyes al paper!
Però això dintre de tot no és el pitjor, perquè penses "total, només serà avui" però aiiiii quan mires per la finestra i veus que el veí de l'edifici del davant té llum! Llavors l'enveja et corrou, i a través de les cortines endevines les formes canviants de la tele i maleïxes l'enginyer que va connectar la teva casa a la subestació elèctrica d'Urgell. Però el tema encara pot empitjorar, només has de mirar per una altra finestra i veure un anunci lluminós de la coca-cola que s'està rient clarament de tu, t'està assenyalant i tot! llavors et desfàs, agafés l'mp3, sintonitzes Catalunya informació i no et donen esperances i és més diuen que has d'estalviar energia! que li expliquin al senyor de la coca-cola això! Tu ja estàs fent el gasto d'espelmes de l'any.
I doncs, quan la única distracció es enrecordar-se de tots els parents del senyor fecsa-endesa i quan ja has cotillejat tot el possible son exactament les 22:10 i apa! al llit. I evidentment no tens son. I t'aventures a dir que dintre de 9 mesos hi haurà molts naixements, perquè que més es pot fer a les fosques en una nit així? No pas jo clar! que amb els pares a l'habitació del costat i amb el mòbil mort (qui m'anava a dir que no podria recarregar el mòbil) no vaig aconseguir posar-me amb contacte amb la persona adequada.
Evidentment la llum va tornar quan ja no em feia falta, doncs ja havia aconseguit dormir-me i llavors em vaig haver de llevar a apagar les llums enceses.
Ara, si no us fa res, vaig a gaudir dels privilegis d'un pis amb llum.
divendres, de juliol 20, 2007
Morritos!
Fa un parell de dies que el meu tiet i la seva dona han vingut desde terres relativament llunyanes per fer una visiteta i rostir-se al sol, però jo no els vaig veure fins ahir que van venir a sopar a casa.
Doncs resulta, que des que va entrar per la porta (li direm B a la dona del meu tiet, que no es la meva tieta, entenguem-nos) li veia la cara estranya. Com si s'hagués caigut i s'hagués fotut una morrada de campionat.
Doncs res, comença el sopar i la B. s'asseu davant meu. I jo tota l'estona sense poder treure-li els ulls dels llavis i "bigotis" inflats com si portes un tros de salsitxa sobre la geniva. I a força de mirar-la ho vaig veure clar ( això i un petit aclariment de ma mare "que porta aquesta dona als llavis??").Que s'ha fet¿¿??no cal dir que li queda malament! De fet, jo em pensava que s'havia fet mal... no cal dir més.
I es que és molt lleig!!!!no semblen llavis naturals! s'entussodeixen a fer el llavi de dalt igual de molsut que el de baix i queda horrible! els hi queda com fofo i semblen petites salsitxes enganxades, a més no només els inflen el llavi sinó tota la zona i semblen un mico (sabeu lo típic de posar-se mig coco a la boca per imitar la cara de mico? doncs igual!)
Es pensen que estan divines de la muerte!!! Però anem més enllà: Tenen la mateixa sensibilitat? Poden parlar bé amb aquella massa allà enganxada? Allò rebota? Que sens quan els fas un petó?
Aclariment.. els meus són naturals. Els que la mare natura m'ha donat.
La web que enllaço no té desperdici. Montruositats diverses.
Doncs resulta, que des que va entrar per la porta (li direm B a la dona del meu tiet, que no es la meva tieta, entenguem-nos) li veia la cara estranya. Com si s'hagués caigut i s'hagués fotut una morrada de campionat.
Doncs res, comença el sopar i la B. s'asseu davant meu. I jo tota l'estona sense poder treure-li els ulls dels llavis i "bigotis" inflats com si portes un tros de salsitxa sobre la geniva. I a força de mirar-la ho vaig veure clar ( això i un petit aclariment de ma mare "que porta aquesta dona als llavis??").Que s'ha fet¿¿??no cal dir que li queda malament! De fet, jo em pensava que s'havia fet mal... no cal dir més.
I es que és molt lleig!!!!no semblen llavis naturals! s'entussodeixen a fer el llavi de dalt igual de molsut que el de baix i queda horrible! els hi queda com fofo i semblen petites salsitxes enganxades, a més no només els inflen el llavi sinó tota la zona i semblen un mico (sabeu lo típic de posar-se mig coco a la boca per imitar la cara de mico? doncs igual!)
Es pensen que estan divines de la muerte!!! Però anem més enllà: Tenen la mateixa sensibilitat? Poden parlar bé amb aquella massa allà enganxada? Allò rebota? Que sens quan els fas un petó?Aclariment.. els meus són naturals. Els que la mare natura m'ha donat.
La web que enllaço no té desperdici. Montruositats diverses.
dimarts, de juliol 17, 2007
Disculpi si no li dic adéu
Si en comptes de dir-vos adéu un dia us dic hola no m'ho tingueu en compte.
Últimament estic detectant que tinc un problema amb això de despedir-se i es que poder ja porto uns 4 o 5 cops, que jo vull dir adéu i espontàniament dic "Hola". I clar, fa lleig.
La majoria de cops, el meu "interlocutor" no s'ha adonat, poder pq esperava un "adéu" i ja no m'escoltava, perquè va dissimular i perquè jo en adonar-me de la meva ficada de pota he dissimulat afegint un " ala ala que marxem". Però un cop si que em van enxampar i es van desternillar de riure a costa meva, sort que tot va quedar entre família.
No ho faig expressament, simplement m'ha sortit així. Un parell de cops va ser perquè estava totalment empanada (bàsicament perquè jo en aquella gent no els coneixia de res i me'ls acabaven de presentar). L'altre parell de cops, era ben conscient de que ens despediem, i a l'hora de fer els dos petons, va i dic Hola! Cagun tot!
Vale que jo de petita tenia una petita dislèxia (be, no es dislèxia exactament) que sempre se m'oblidava l'esquerra i la dreta i llavors quan volia fer una E majúscula feia un 3 i viceversa, igual am la P i la Q , etc. I ara que fa temps que esta superadíssim (encara que de vegades m'hagi de pensar dos cops si la dreta de la persona del davant es la mateixa q la meva o no), ara resulta que em presento i despedeixo quan no toca. Realment si això va a més serà preocupant. Això per no parlar de la cara que se'm queda, perquè evidentment m'adono a l'instant que l'he cagada.
Es greu, doctor?
P.D. Escurçó, estigues tranquil, he canviat el video.
Últimament estic detectant que tinc un problema amb això de despedir-se i es que poder ja porto uns 4 o 5 cops, que jo vull dir adéu i espontàniament dic "Hola". I clar, fa lleig.
La majoria de cops, el meu "interlocutor" no s'ha adonat, poder pq esperava un "adéu" i ja no m'escoltava, perquè va dissimular i perquè jo en adonar-me de la meva ficada de pota he dissimulat afegint un " ala ala que marxem". Però un cop si que em van enxampar i es van desternillar de riure a costa meva, sort que tot va quedar entre família.
No ho faig expressament, simplement m'ha sortit així. Un parell de cops va ser perquè estava totalment empanada (bàsicament perquè jo en aquella gent no els coneixia de res i me'ls acabaven de presentar). L'altre parell de cops, era ben conscient de que ens despediem, i a l'hora de fer els dos petons, va i dic Hola! Cagun tot!
Vale que jo de petita tenia una petita dislèxia (be, no es dislèxia exactament) que sempre se m'oblidava l'esquerra i la dreta i llavors quan volia fer una E majúscula feia un 3 i viceversa, igual am la P i la Q , etc. I ara que fa temps que esta superadíssim (encara que de vegades m'hagi de pensar dos cops si la dreta de la persona del davant es la mateixa q la meva o no), ara resulta que em presento i despedeixo quan no toca. Realment si això va a més serà preocupant. Això per no parlar de la cara que se'm queda, perquè evidentment m'adono a l'instant que l'he cagada.
Es greu, doctor?
P.D. Escurçó, estigues tranquil, he canviat el video.
dilluns, de juliol 16, 2007
Ràpid i econòmic!
Amb la nova super-instal·lació elèctrica de casa meva, segur que salta abans d'electrocutar-me, però de totes maneres millor no probar-ho.
Com diu un contacte que tinc al msn: "el suicidio siempre serà la última opción".
L'article sencer aquí.
dijous, de juliol 12, 2007
Fenòmens de contacte
Això es un post lingüístic. El que s'hagi emocionat, instigat per el temps estival i el títol , pensant que avui jo apujaria la temperatura amb aquest text, més val que pari de llegir q s'endurà un disgust!
Aquest any he agafat força la línia lila ( q es lila no violeta) i sempre quan tocava la parada del Mercat de Sant Antoni m'havia d'aguantar el riure.
El cas es quan estàvem a primer o segon de batxillerat (ara no me'n recordo) el professor de català li tenia un amor especial als "fenòmens de contacte" i ens passàvem mig curs analitzant-los. El cas, es que jo la meitat d'aquests fenòmens (recordo pels q fa temps q no trepitgen una classe de català, que són fenòmens q suposadament els parlants creem, modificant les paraules en ajuntar-les unes amb altres) no els he fet mai, o al menys no en sóc conscient.
N'hi havia un en especial: la sensibilització. I el nostres profe sempre posava el mateix exemple:
" Sant Antoni"
i es que segons aquests fenòmens s'hauria de pronunciar: "santantoni" així tal com raja. El problema es que no hi havia ni una sola persona en tota la classe que ho digues, tots dèiem "San antoni". I així ens anava la part de fonètica a l'examen...
Però... la veueta del metro que anuncia les parades... fa la sensibilització! i la fa tant i tant que sembla q t'hagin canviat la parada!! I mira.. quan paro allà m'enrecordo del professor calb de català ( i remarco el "calb" perquè es un fenomen d'ensordiment, o això crec)
Sí, he hagut de mirar els apunts.
Però... la veueta del metro que anuncia les parades... fa la sensibilització! i la fa tant i tant que sembla q t'hagin canviat la parada!! I mira.. quan paro allà m'enrecordo del professor calb de català ( i remarco el "calb" perquè es un fenomen d'ensordiment, o això crec)
Sí, he hagut de mirar els apunts.
dilluns, de juliol 09, 2007
Silenci
M'agraden els moments de silenci. Són uns moments especials per mi.
Sempre he sigut una persona callada, però aquets moments van més enllà de tot això. Són instants ens els que, diguis el que diguis, era innecessari. El silenci no es fa incomode i el millor que pots fer es quedar-te mirant als ulls la persona amb la que et trobes.
No cal dir que són silencis molt diferents al silenci inòmode que es fa en un ascensor, o en la sala d'espera d'un metge. Però ultimament me'n duc sorpreses, perquè jo aquests silencis només els havia experimentat amb els "amics de tota la vida", aquells que conec desde els tres anyets, i que ho saben tot de mi, i jo tot d'ells. Ens hem dit tantes coses! que els silencis també formen part de les converses.
A vegades no fa falta parlar massa per comunicar.
Sempre he sigut una persona callada, però aquets moments van més enllà de tot això. Són instants ens els que, diguis el que diguis, era innecessari. El silenci no es fa incomode i el millor que pots fer es quedar-te mirant als ulls la persona amb la que et trobes.
No cal dir que són silencis molt diferents al silenci inòmode que es fa en un ascensor, o en la sala d'espera d'un metge. Però ultimament me'n duc sorpreses, perquè jo aquests silencis només els havia experimentat amb els "amics de tota la vida", aquells que conec desde els tres anyets, i que ho saben tot de mi, i jo tot d'ells. Ens hem dit tantes coses! que els silencis també formen part de les converses.
A vegades no fa falta parlar massa per comunicar.
dissabte, de juliol 07, 2007
somriu
Tenia moltes coses a dir, però despres de molt pensar, crec que totes es resumeixen amb un somriure
dimecres, de juliol 04, 2007
Futur del bàsquet
Ahir em vaig indignar moltíssim! molt molt moltissim! prepareu-vos pq aquí surt la MaRiNa en defensa dels esports minoritaris!
Després de la febre basquetbolista en guanyar el mundial, el basquet femení continua sent un gran desconegut (nomes n'he vist de tant en tant alguna retransmissió al canal 33, que realment sempre em feien molta il·lusió)
L'última notícia es que el UB Barça, corre perill de desaparèixer. Així tal qual. La federació catalana té dos places per a la lliga a nivell estatal, però sembla q en perdrem una ja que el equip universitari de Barcelona no troba patrocinador. L'altre plaça l'ocuparà el CB Olesa patrocinat per l'Espanyol!!!!! si senyors, l'espanyol tindrà equip de basquet femení pro el barça no. perquè es molt car! l'any passat els va costar 500.000 euros! i clar, el FC Barcelona creu que aquesta es una quantitat desorbitada! per favor!!! Ves quin patrocinador!
No importa que el UB Barça tingui una gran cantera (que s'està diluint pq les cadets no li veuen cap sentit jugar en un equip que no té futur, i que mai podran arribar a la primera categoria ), no importa que l'any passat fossin semifinalistes de la lliga, no importa que es classifiquin cada any en competicions europees (tot i que desprès no hi puguin anar per manca de diners), no importa que tinguem jugadores increïbles ( com la Marta Fernàndez que se'n va a la WNBA (germana d'en Rudy) o l'Ingrid Pons).No importa que sigui dels millors equips femenins!! Es veu que es poden gastar 24 milions per un tiarro que es fa dir Titi, però no mig en elles.
Doncs jo dic: cop de mall a en Laporta! i des de aquí t'aviso, si passo per davant del pippers i et veig allà sentadet esmorzant, vindré a parlar amb tu! (per qui no ho sàpiga, el Laporta esmorza sovint en aquest bar, jo al menys l'he vist varis cops).
els de l'espanyol em cauen més simpàtics a partir d'ara
Per cert, avui hem capat al Fèlix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)