Es clar, que també es podrien haver estalviat la bomba.
- instant de silenci. Bon any 2007 a tots!
dissabte, de desembre 30, 2006
He rumiat...
si pensaven posar una bomba, ja posats podrien haver-la posat en un altre lloc. mira que ens ha costat diners (a tots) la terminal 4! i ara tota destrossada!
Es clar, que també es podrien haver estalviat la bomba.
Es clar, que també es podrien haver estalviat la bomba.
divendres, de desembre 29, 2006
Que ve el monstre!
Imagineu-vos un home d'un 30 anys, moreno, cabell llarg, normal al cap a la fi. Ni lleig ni guapo, normal. No s'assembla gens a un mostre ferotge (aquí volia arribar jo).
Aquest home es entrenador de bàsquet. Doncs bé, en trepitjar el parquet es transforma en el monstre ferotge que deia. Té el seu equip acollonit, el crida, mai esta content, tant fa si es un entrenament, un amistós o la copa. Crida, insulta, falta al respecte, diu tantes coses que al públic de l'equip contrari li sap greu i s'apiada de l'equip.
En els temps morts, l'equip s'apropa amb cara de por a la banqueta, allà els espera el Monstre per fotre-lis un rapapolvo que els deixa secs. Que falles un tir, a la banqueta, que s'escapa el teu defensor, a la banqueta i 3 insults de regal, que fas una falta, a la banqueta i 5 insults de regal ( estil ivanovic).
L'equip del monstre té tanta por que ho està guanyant tot. Apallissa els seus rivals, no els dona opció. Però el monstre continua insultant, faltant al respecte, cridant a un pam de la cara del seu equip.
Resposta lògica? Home, si els paguen, ja esta be que guanyin i si tenen que suportar 4 crits no passa res!
L'equip està format per nenes de 15 anys. Nenes que no cobren, sinó que paguen per fer esport. Els pares estan molt contents perquè les seves nenes guanyen. Segurament es proclamaran campiones de Catalunya aquest any i tenen possibilitats de quedar ben classificades a españa.
Els pares sembla que no vegin com el monstre tracta les seves filles; la realitat es que poques d'aquestes nenes duren mes de dues temporades al seu equip. Acaben asquejades,cansades, fartes de que les insultin per no haver ficat la piloteta dins d'una anella.
Em sorprèn, cada any mes ( ja fa anys que se de l'existència dl monstre), que un club com el seu no li faci canviar el comportament. Però es clar, ell guanya, i la salut mental de les nenes és nomes un efecte col·lateral.
-instant de silenci: la Judit li ha dedicat un post al fèlix
dilluns, de desembre 25, 2006
Per Nadal cada ovella al seu corral
La iaia maria es de Calaf. Per tant, per Nadal, tots cap a Calaf.
Calaf és un poble, un poble ... un poble.. no trobo paraules per descriure'l. Només en sabria dir que no m'agrada gaire (amb tot l'amor i respecte pels calafins) i que a l'hivern hi ha tot el dia boira i hi fa un fred espantós. No m'estranyaria gens que la llegenda del mercat pogues passar algun dia.
El cas es que per variar, avui hi havia boira gebradora (pels no ficats en el tema, boia que deixa un dit de gel sobre les plantes especialment a la cara de l'obaga). El canvi de temperatura barcelona-calaf ha estat de 14 graus (no se a quin canvi d'entropia correspon això) i la marina, coneguda per ser bastant fredolica, ha passat fred. Hi això fa augmentar el seu "amor" per aquesta vila.
Això es el que es veia quan em baixat del cotxe:
Com que anava vestida de bonic i amb sabatetes no me ficat pel jardí ha buscar arbres gebrats i fotografiar-los, però aquí una petita mostra.
Cal especificar que Calaf és un micro-clima, el poble d'abans hi feia sol, i a un quilometre d'arribar... boira!
-instant de silenci: no us empatxeu
Calaf és un poble, un poble ... un poble.. no trobo paraules per descriure'l. Només en sabria dir que no m'agrada gaire (amb tot l'amor i respecte pels calafins) i que a l'hivern hi ha tot el dia boira i hi fa un fred espantós. No m'estranyaria gens que la llegenda del mercat pogues passar algun dia.
El cas es que per variar, avui hi havia boira gebradora (pels no ficats en el tema, boia que deixa un dit de gel sobre les plantes especialment a la cara de l'obaga). El canvi de temperatura barcelona-calaf ha estat de 14 graus (no se a quin canvi d'entropia correspon això) i la marina, coneguda per ser bastant fredolica, ha passat fred. Hi això fa augmentar el seu "amor" per aquesta vila.
Això es el que es veia quan em baixat del cotxe:
Com que anava vestida de bonic i amb sabatetes no me ficat pel jardí ha buscar arbres gebrats i fotografiar-los, però aquí una petita mostra.
Cal especificar que Calaf és un micro-clima, el poble d'abans hi feia sol, i a un quilometre d'arribar... boira!
-instant de silenci: no us empatxeu
divendres, de desembre 22, 2006
Blogaire invisible
Jo estava disposada a escriure un bon text avui, no només per quedar bé o per la màxima "fes als altres el que vols que et facin a tu", sinó perquè m'havia compromès i al cap i a la fi l'amic invisible és un joc prou divertit (fins que fiques la pota, t'equivoques de botó... però la cosa no va per aquí).
Jo estava disposada a exprimir-me les neurones (les que no estan ocupades amb termodinàmica) per escriure una cosa ben original. M'agrada la gent original. Sens dubte el meu amic invisible ho és, per començar és el primer blog en català llegit per en Ronaldinho ;) i això ja és un punt molt important.
Jo avui estava disposada a escriure un post ben elegant pel meu amic invisible. Perquè jo d'elegant ho sóc i molt. Hi crec que coincidim en la definició (a mi això d'escopir pels carrers no em va). Et podria haver enviat per correu una caixa de Ferrero Rocher que he comprat però com la Preysler no t'agrada me la quedo jo i me la menjo.
Jo avui estava disposada a fer-te un regal ben maco, però els diners són els que són i no et puc comprar un cotxe genial perquè respectis tots els senyals de trànsit. (pobre de tu que te'n saltis un! )
A falta de diners, estava disposada a "crear" un regal molt maco, però les manualitats i jo fa temps que no som amigues i com que informaticament no hi ha secrets per tu, un muntatge tampoc m'ha semblat una bona idea.
Com que jo estava disposada a tot això i no ha sigut possible, t'he aburrit amb la meva presencia. Ja sé que no li volies dir a ningú(tant ningú que no ho sabies ni tu), però si no es pensaran que soc una rància i l'alepsi no em voldrà al pròxim amic invisible. Així que penjaré un document gràfic irrepetible: LA MARINA I EL SEU AMIC INVISIBLE cara a cara ;)
Bon Nadal Tranquimazín!
Reportatge fotogràfic:
Mentjant-me els Ferrero que ell no vol
Per variar sóc mes alta que els meus amics ( és molt tímid i esta sota el llençol)
Ens vam fer un petonet inocent
Aquí es quan me'l menjo sencer, sense mastegar ( no m'agrada fer mal a ningu)
Jo estava disposada a exprimir-me les neurones (les que no estan ocupades amb termodinàmica) per escriure una cosa ben original. M'agrada la gent original. Sens dubte el meu amic invisible ho és, per començar és el primer blog en català llegit per en Ronaldinho ;) i això ja és un punt molt important.
Jo avui estava disposada a escriure un post ben elegant pel meu amic invisible. Perquè jo d'elegant ho sóc i molt. Hi crec que coincidim en la definició (a mi això d'escopir pels carrers no em va). Et podria haver enviat per correu una caixa de Ferrero Rocher que he comprat però com la Preysler no t'agrada me la quedo jo i me la menjo.
Jo avui estava disposada a fer-te un regal ben maco, però els diners són els que són i no et puc comprar un cotxe genial perquè respectis tots els senyals de trànsit. (pobre de tu que te'n saltis un! )
A falta de diners, estava disposada a "crear" un regal molt maco, però les manualitats i jo fa temps que no som amigues i com que informaticament no hi ha secrets per tu, un muntatge tampoc m'ha semblat una bona idea.
Com que jo estava disposada a tot això i no ha sigut possible, t'he aburrit amb la meva presencia. Ja sé que no li volies dir a ningú(tant ningú que no ho sabies ni tu), però si no es pensaran que soc una rància i l'alepsi no em voldrà al pròxim amic invisible. Així que penjaré un document gràfic irrepetible: LA MARINA I EL SEU AMIC INVISIBLE cara a cara ;)
Bon Nadal Tranquimazín!
Reportatge fotogràfic:
Mentjant-me els Ferrero que ell no vol
Per variar sóc mes alta que els meus amics ( és molt tímid i esta sota el llençol)
Ens vam fer un petonet inocent
Aquí es quan me'l menjo sencer, sense mastegar ( no m'agrada fer mal a ningu)
dimecres, de desembre 20, 2006
Batejant el gat
Tal com vaig preveure m'he enamorat del bitxo. Es tan maco! (una es cura les penes com pot).
No he tardat ni dos segons a fer-li fotos, que no es gens fàcil ja que el soroll de la càmera li fa por i a quasi totes surt mogut.
De moment els gremlins encara no l'han batejat, no es posen d'acord, m'han demanat l'opinió, però com que en teoria és el seu regal no m'hi fico gaire.Només he comentat que no m'agradaria que tingues un nom "tipic de gat cursi" vease blanquet/a, negret/a, boleta, perla, kitty, etc.
Els noms que han sortit han sigut: Sòcrates, Nietzsche (la teoria del supergat XD ), turró, màgic (coses de ma mare), Jordan (el meu pare..), pi (3,1416 pels amics), Félix, crispin, fiera...
Ja ho se, frikies a més no poder, però al cap i a la fi el gat no s'entera. i una cosa serà com el bategin i una altra com li acabi dient jo.
-instant de silenci: he ficat la pota amb el meu amic invisible i he descobert el meu. ara la pregunta es... i que li escric jo divendres???
dimarts, de desembre 19, 2006
UN GAT!
No se si us havia parlat algun cop de la rata que tenien els meus gremlins (gremlins=germans petits).
Doncs això els gremlins tenien un hàmster, un hàmster esquerp i malcarat que es va morir abans de l'estiu.
Si no ho heu deduït a mi els animals m'agraden lluny de mi. Doncs el cas es que els meus pares els hi regalaran un gat. Ells encara no ho saben, l'aniran a buscar aquesta tarda al veterinari. Un gat! que es pujarà al sofà, que deixarà pèls a tot arreu... que et mirarà amb cara de mala hòstia des de l'altra banda del sofà...
i el mes important.. que esgarraparà!
No dubteu que en un principi a mi també em farà gràcia i potser en penjo alguna foto i tot, però en el fons del meu petit cor de pedra.. jo no el vull aquest gat.
-instant de silenci: jo quan era petita vaig tenir dues tortugues d'aigua, que van morir les dues, una era cega i no veia el menjar, i l'altra un dels gremlins la va precipitar des de el marbre de la cuina. poff!
PD. Blocaire invisible.. CuCu!!! estic aqi!!! (sapigues que no puc veure.. axi q tres ampolles alcoholiques res de res!)
Doncs això els gremlins tenien un hàmster, un hàmster esquerp i malcarat que es va morir abans de l'estiu.
Si no ho heu deduït a mi els animals m'agraden lluny de mi. Doncs el cas es que els meus pares els hi regalaran un gat. Ells encara no ho saben, l'aniran a buscar aquesta tarda al veterinari. Un gat! que es pujarà al sofà, que deixarà pèls a tot arreu... que et mirarà amb cara de mala hòstia des de l'altra banda del sofà...
i el mes important.. que esgarraparà!
No dubteu que en un principi a mi també em farà gràcia i potser en penjo alguna foto i tot, però en el fons del meu petit cor de pedra.. jo no el vull aquest gat.
-instant de silenci: jo quan era petita vaig tenir dues tortugues d'aigua, que van morir les dues, una era cega i no veia el menjar, i l'altra un dels gremlins la va precipitar des de el marbre de la cuina. poff!
PD. Blocaire invisible.. CuCu!!! estic aqi!!! (sapigues que no puc veure.. axi q tres ampolles alcoholiques res de res!)
dilluns, de desembre 18, 2006
L'únic defecte que tenen les persones que saps que marxaran és que tard o d'hora agafen l'avió.
-instant de silenci: Felicitats azriel!!!!!!!!
divendres, de desembre 15, 2006
Quiero un vegetal sin lechuga
Es pot comprar un entrepà vegetal sense vegetals (sense verd s'entén)??
La resposta ( trivial ) és SI. Jo avui he comprat un entrepà vegetal no-vegetal.
Ja sé que aquesta revelació és difícil de pair, però jo avui ho he aconseguit. Al molí són uns cracks de l'esferificació i són capaços de grans obres d'art en matèria d'entrepans.
La cosa ha anat així ( ho explicaré en tercera persona que m'agrada més ):
La Marina entra al molí vell abans de la seva classe de geometria a buscar el dinar. Veu uns entrepans de pernil i formatge que l'estaven cridant. En demana un a la dependenta i aquesta li diu: "es vegetal, però se nos ha acabado la lechuga". Me quedat pensativa, m'ha costat imaginar-me, jo nomes veia entrepans de pernil i formatge.
Llavors li dic " entonces es como de jamon con queso". La dona: " No, bueno sé, es vegetal sin lechuga, o se jamon, queso con tomate".
Meravelles de la gastronomia
-instant de silenci: més tard l'Emma i jo hem sigut ignorades al caixer del banc. On mentre buscant la targeta una dona sa ficat davant (davant es als 70 cm que ens separaven del caixer) i sa ficat a treure els diners, com si fóssim invisibles. Potser ho som.
dimecres, de desembre 13, 2006
dilluns, de desembre 11, 2006
Mymy, fotomaton i blogger Beta
Jo volia fer un post, el vaig estar pensant ahir a la nit mentre m'adormia. però m'han nominat per un mymy i em sento obligada a respondre.
PRIMER el mymy:
"Marina me dijo una vez que sólo recordamos lo que nunca sucedió" del llibre "Marina" d'en Carlos Ruiz Zafón (si, el de l'ombra del vent). Aquest llibre me'l va regalar la iaia Maria farà un 6 anys (quan en Zafon nomes el coneixia la seva família) i em va encantar. El criteri que va fer servir la iaia Maria per regalar-me'l és que es diu com jo (però la va encertar).
SEGON les meves reflexions nocturnes:
Perquè se li'n diu FOTOMATÓN? quin nom més ridícul, ben pensat. Hi ha un maton dins que fa fotos? Nomes te'n pots fer si hi ets? l'inventor es va fumar un peta abans de batejar l'invent? si algú te la resposta siusplau que m'ho digui.
Jo li anava a explicar a l' americà on m'havia fet aquella foto (aquelles fotos típiques de gent traient la llengua i fent l'idiota) i em vaig callar per no haver de traduir aquesta parauleta.
- instant de silenci: ahir en obrir blogger em proposaven passar la compta a blogger beta i poder posar labels i cosetes i que funciones mes be, etc. Però no tenia temps perquè havia de marxar així que vaig pensar: ja ho faràs demà. Sorpresa! ja no esta aquell link, ni les instruccions ni res, i jo ho he intentat i res. Que no en sé. Que m'he quedat sense tot això fins que trobi la manera.
Blocaire invisible animat i deixam algu! :P
diumenge, de desembre 10, 2006
Adaptar-se o desapareixer
sembla mentida que fàcil s'adapta el cos humà. Per qui no ho sàpiga la meva germana es va trencar el canell ara farà un mes. El canell dret. Ella es dretana. Doncs be als dos dies ja escrivia amb l'esquerra amb una lletra més maca que molts que escriuen amb la seva ma natural, en una setmana ja feia comentaris de text (d'aquells que ens feien fer al cole, llargs i aburrits) i ara que nomes li queden dos setmanes ho sap fer pràcticament tot.
Excepte rentar-se el cap. El dissabte em vaig sentir força surrealista rentantli el cap a la meva germana. Petites que som les dues, ella asseguda a la dutxa amb les cames que li sortien per tot arreu i jo ajupida amb l'esquena feta pols al final. I la ma xunga de la nena dintre d'una bossa d'escombraries de les taronges, perquè es matèria orgànica. L'ultim cop que havia ajudat a dutxar-se a algú era a les cosinetes petites, típic que es banyen amb l'aneguet de goma i la pistola d'aigua i ho deixen tot xop.
Excepte rentar-se el cap. El dissabte em vaig sentir força surrealista rentantli el cap a la meva germana. Petites que som les dues, ella asseguda a la dutxa amb les cames que li sortien per tot arreu i jo ajupida amb l'esquena feta pols al final. I la ma xunga de la nena dintre d'una bossa d'escombraries de les taronges, perquè es matèria orgànica. L'ultim cop que havia ajudat a dutxar-se a algú era a les cosinetes petites, típic que es banyen amb l'aneguet de goma i la pistola d'aigua i ho deixen tot xop.
- instant de silenci: Frase de la iaia maria en saber que anava al centre a donar una volta amb unes amigues: " al centre??? amb tota aquella gent baixeta i lletja?? tot gent de fora, estrangers. Quines poques ganes d'anar-hi. Perquè no us quedeu per aquí que la gent son mes macos i mes alts. Hi ha mes espai i sestà mes tranquil"
ja ho sabeu, si viviu/treballeu/aneu sovint pel centre, es probable que entreu dins d'aquesta classificació. No es penseu pas que la iaia maria es molt alta, perquè els meus gens privilegiats no venen d'aquesta branca de la família.
dijous, de desembre 07, 2006
Felicitats
Ja sé que no és avui, però el pont és molt llarg i no tinc intenció de renovar cada dia, així que us anuncio una cosa:
Dissabte és l'anniversari de la iaia Maria!!
Tindrem dinar familiar dels bons, celebrarem que en fa 76, i jo estaré atenta per veure si diu alguna cosa graciosa!
Dissabte és l'anniversari de la iaia Maria!!
Tindrem dinar familiar dels bons, celebrarem que en fa 76, i jo estaré atenta per veure si diu alguna cosa graciosa!
- instant de silenci: 5 dies de festa! ... festa relativa
dilluns, de desembre 04, 2006
Velocitat
Ahir vaig veure un nou anunci de la campanya de la delegació del transit 8o com se digui). A mi aquests anuncis m'impacten molt, més d'un m'ha fet plorar i tot i no em fa vergonya reconèixer-ho. Però no crec que siguin una solució.
Quin sentit té dir-li al conductor: "no corri! vostè no pot passar dels 120" ; quan el seu cotxe pot arribar als 180 sense immutar-se?
Si els cotxes a 150 anessin "patint" ningú i aniria, ara si a 180 tiren perfectament, si ningú ens veu i tenim pressa.. doncs fote-li!
Jo així de dràstica soc: abaixaria la velocitat màxima dels cotxes ja des de la fàbrica.
Aquí no corre ningú! Perquè la Marina s'ha cansat de veure anuncis que la facin plorar i de sentir dades que la fan esgarrifar i de que li expliquin histories que li trenquin el cor.
Ja sé que no suposarà una abaixada del 100%de morts, però les lleis de la física són les que són, i no és el mateix topar a 200 que topar a 100 km/h.
I no vull comentaris apel·lant a la llibertat de decidir, està clar que la manada es tonta i no sap decidir, o al menys, no sap el que es bó per continuar viu. ( Ha sonat molt dur això)
Quin sentit té dir-li al conductor: "no corri! vostè no pot passar dels 120" ; quan el seu cotxe pot arribar als 180 sense immutar-se?
Si els cotxes a 150 anessin "patint" ningú i aniria, ara si a 180 tiren perfectament, si ningú ens veu i tenim pressa.. doncs fote-li!
Jo així de dràstica soc: abaixaria la velocitat màxima dels cotxes ja des de la fàbrica.
Aquí no corre ningú! Perquè la Marina s'ha cansat de veure anuncis que la facin plorar i de sentir dades que la fan esgarrifar i de que li expliquin histories que li trenquin el cor.
Ja sé que no suposarà una abaixada del 100%de morts, però les lleis de la física són les que són, i no és el mateix topar a 200 que topar a 100 km/h.
I no vull comentaris apel·lant a la llibertat de decidir, està clar que la manada es tonta i no sap decidir, o al menys, no sap el que es bó per continuar viu. ( Ha sonat molt dur això)
- instant de silenci: en Ricard: "alto, alto" (mateixa cara, aquest home no tindra mai arrugues d'expressió).
divendres, de desembre 01, 2006
mmmm com m'agrada dormir II
Continuant amb la tònica dormilega...
Totes les coses bones les trobes a faltar, justament, quan ja no les tens i el dormir no és una excepció quan t'adones de lo bé que estaves és justament quan t'estas despertant, quan comences a sentir els sorolls de la casa i penses: en un quart d'hora sonara el despertador. És empipador però d'altra banda dóna encara més plaer, pensant: jo aquí ben tapada, els altres ja llevats i encara em queda un quart d'hora: dorm! dorm! ràpid!
Però es clar, tot depèn de la manera amb la que et despertis. Una llista d'exemples dolents (m'encanten les llistes): que entri la mama i t'encengui el llum i marxi (ho va fer molts anys fins que em vaig revelar), el so del despertador que imita un gall o encara més horrible, el so de despertador clàssic (com el de l'anunci de la Loto) és un insult a l'oïda, també llevar-se tard i haver d'anar corrents, llevar-se amb ressaca (es preferible quedar-se dormint tot el dia), llevar-se d'hora a l'hivern quan encara es de nit (es de nit! hauria d'estar dormint)...
Per no deixar mal de gust de boca faré la llista de despertars positius: llevar-se espontaneament amb la claror del sol, despertar-se amb un bon dia i petonet de la mama o encara millor, despertar-se amb un bon petó i un "achuchón" (evidentment no de la mama), en comptes del soroll estrident del despertador amb musica ...
- instant de silenci dormilega: diumenge em vaig despertar amb un bon susto. Els veïns d'abaix havien posat la missa de La2 i estaven cantant les cançons! No m'ho esperava la veritat, els veïns d'abaix son tots uns personatges dignes de molts posts sencers, però la música celestial espanta a qualsevol de bon matí. Estic morta??? ah no! son els de l'opus...
dimecres, de novembre 29, 2006
mmmmm com m'agrada dormir!
M'encanta estar-me al llit, sota les mantes ben calentona. Fer mandres i passar-mi l'estona dormitant (per la meva mare, perdre el temps). S'hi esta re-bé! Sobretot ara que a les nits comença a refrescar i l'habitació queda freda (es el problema de tenir una paret que es tot vidre) i jo allà sota el nòrdic, nomes sem veu el nas i els ulls, tota arraulida (paraula de la iaia maria, per a la gent normal "feta una boleta").
A mi m'agrada dormir. Me'n vaig d'hora al llit (que jo no crec q sigui excessivament d'hora però molts posen el crit al cel) perquè m'agrada dormir. Hi disfruto. I us anuncio perquè m'he adonat que per a molta gent dormir es una pèrdua de temps, com més tard van a dormir millor, encara que al dia següent no s'aguantin drets i s'hagin d'insuflar cafè en vena.
Si la gent dormis més el món seria més maco, menys irritabilitat, cares d'alegria i no de cansanci, moltes respostes seques i en mal to desapareixerien i el més important si vas a dormir d'hora et lleves d'hora i el dia dona més de si, i no fa falta quedar-se tard a la nit, .. , ..., és un cercle viciós.
Per suposat m'estic referint als dies laborables. Com alguns saben no em costa res sortir de festa i anar-me'n a dormir d'hora ... pel matí.
A mi m'agrada dormir. Me'n vaig d'hora al llit (que jo no crec q sigui excessivament d'hora però molts posen el crit al cel) perquè m'agrada dormir. Hi disfruto. I us anuncio perquè m'he adonat que per a molta gent dormir es una pèrdua de temps, com més tard van a dormir millor, encara que al dia següent no s'aguantin drets i s'hagin d'insuflar cafè en vena.
Si la gent dormis més el món seria més maco, menys irritabilitat, cares d'alegria i no de cansanci, moltes respostes seques i en mal to desapareixerien i el més important si vas a dormir d'hora et lleves d'hora i el dia dona més de si, i no fa falta quedar-se tard a la nit, .. , ..., és un cercle viciós.
Per suposat m'estic referint als dies laborables. Com alguns saben no em costa res sortir de festa i anar-me'n a dormir d'hora ... pel matí.
- instant de silenci: l'Emma ha parlat amb ells hi ha confirmat les meves sospites: són clònics.
dilluns, de novembre 27, 2006
Jo de gran vull ser...?
Redacció imaginaria d'un nen petit mínimament informat:
Jo de gran vull ser intermediari de la fruita. D'aquests que ens estafen a tots comprant la fruita a 10 cèntims el quilo i venent-la a 2 euros. Jo vull ser d'aquests que es fan rics fent una cosa ben fàcil, poques preocupacions, escanyant els pagesos.
Jo vull ser un d'aquests i anar-me'n a viure fora de Catalunya, on es veu que no existeixen els inspectors d'hisenda, i viure tranquil malgastant com un marajá.
PD. estic "intentant millorar" la imatge, de moment he posat una foto a la capçalera, pro no esta ni centrada. Sóc un desastre informàtic. Agrairia que em diguéssiu si la veieu, ja que hi ha gent que sembla que no la veu (azriel, continuo pensant que el teu pc em fa el boicot, no li va agradar com vaig tocar la guitarra en aquell joc i em té clitxada)
Jo de gran vull ser intermediari de la fruita. D'aquests que ens estafen a tots comprant la fruita a 10 cèntims el quilo i venent-la a 2 euros. Jo vull ser d'aquests que es fan rics fent una cosa ben fàcil, poques preocupacions, escanyant els pagesos.
Jo vull ser un d'aquests i anar-me'n a viure fora de Catalunya, on es veu que no existeixen els inspectors d'hisenda, i viure tranquil malgastant com un marajá.
- instant de silenci: ahir vaig anar a veure scoop i em va encantar.
PD. estic "intentant millorar" la imatge, de moment he posat una foto a la capçalera, pro no esta ni centrada. Sóc un desastre informàtic. Agrairia que em diguéssiu si la veieu, ja que hi ha gent que sembla que no la veu (azriel, continuo pensant que el teu pc em fa el boicot, no li va agradar com vaig tocar la guitarra en aquell joc i em té clitxada)
dissabte, de novembre 25, 2006
12 mesos
Novembre.
Nova iniciativa papal per reunir diners pels nens ruandesos i poderlos vacunar. Com sempre i com tot el que tingui a veure amb l'esglesia té els seus detractors i els seus fans. Jo no trobo pas malament que el Papa faci el seu calendari amb imatges de la seva vida a Castelgandolfo.
Jo en faig molta propaganda pero no men penso comprar cap (ni els dels bombers, per bons que estiguin). Crec que encara queda força per canviar d'any i sembla que els publicistes vulguin fer correr més ràpid el rellotge. I es que el temps, és relatiu. I sino, que algu li pregunti al senyor Corte Ingles, que sempe porta el rellotge adelantat un mes i mig.
- anuncis de joguines
- anuncis de perfums
- llums de Nadal col·locades i en marxa
- tothom preguntant-se com es possible que ja estiguin les llums de nadal posades
- Les botigues plenes de joguines i amb "adornos" nadalencs
- turro al super
- surten els calendaris de l'any que ve (el veritable tema del post)
Nova iniciativa papal per reunir diners pels nens ruandesos i poderlos vacunar. Com sempre i com tot el que tingui a veure amb l'esglesia té els seus detractors i els seus fans. Jo no trobo pas malament que el Papa faci el seu calendari amb imatges de la seva vida a Castelgandolfo.
Jo en faig molta propaganda pero no men penso comprar cap (ni els dels bombers, per bons que estiguin). Crec que encara queda força per canviar d'any i sembla que els publicistes vulguin fer correr més ràpid el rellotge. I es que el temps, és relatiu. I sino, que algu li pregunti al senyor Corte Ingles, que sempe porta el rellotge adelantat un mes i mig.
- instant de silenci: ara mateix corro a veure el barça-Madrid. resultat importantissim pel meu supermanger.
divendres, de novembre 24, 2006
L'art del silenci
Aquest país ja no és el que era, si la presidenta de la comunitat de Madrid no arriba a fi de mes com esperen que les famílies no s'endeutin?
Trobo que la "espe" s'està enfotent de nosaltres a la cara, cobra un sou de 8000 euros al mes i no arriba a fi de mes?? si tenim en compte que els dinars, sopars, esmorzars, els vestits per activitats polítiques (inauguracions, recepcions i coses de polítics), els viatges a altres comunicats ja els paga la comunitat. On fot els diners aquesta dona??
La iaia maria té la teoria que cada dos dies va a la perruqueria i es compra molt perfum. Però has de gastar el perfum a quantitats industrials per pulirte un sou així. Deu ser molt capritxosa, però estimada espe, hi ha coses que millor no explicar-les, com per exemple que gasta molt en llum perquè té calefacció elèctrica; no senyora presidenta, no ho volem saber, no ens fa pena, i encara la justifica menys que em digui que al senat cobrava més però que fa de presidenta de la comunitat per amor a la política i al país.
Apart dels comentaris de caire personal, es veu (i dic es veu perquè no le llegit ni el penso llegir) que deixa a parir al Garzon. Això esperit d'equip i lo demès tonteries.Ja s'han sentit veus dintre el partit demanant-li una rectificació i no es per a menys. Esperanza! aquí ve una missatge per tu (que segur que llegeixes) : quan tens una responsabilitat política t'has de callar certes coses i no voler-te fer tant el viu. Tothom gasta en calefacció a l'hivern, no ets la única!
Act. el meu d'aqui poc odiat amic ja ma rectificat, avui l'aguirre s'ha fet enrere. Més val tard que mai , esperanza, pero millor i tot es no cagarla.
- instant de silenci: ahir festa sol al sol.
dimecres, de novembre 22, 2006
Ensucrat
per recuperar el bon rollo i pq avui em donava la gana de penjar-ho (nomes faltaria haver-me de justificar). Se que serà criticat, però tant me fa.
Em barrufen...
El vent a la cara, fer la migdiada al sofa, els jerseis de coll alt, veure el mar, l'olor de la crema hidratant, els petons al coll, els granizats,les festes d'aniversari,la gent amb personalitat, secrets entre amics, llegir el diari q et regalen xl carrer, jugar amb les meves cosines petites, el menjar arab, la fundue de xocolata, viatjar, llevarme tard, les trucades sorpresa, els croissants salats, els jocs de taula, veure partits de basqet en directe, l'olor a llibre nou, les parets de colors, caminar descalça per casa, les postes de sol a la platja, q em cuidin, el silenci, les mirades q u diuen tot, les arracades,les abraçades del meu germa, els rellotges d'home, els dejà vues, tenir l'escriptori ple de bolis que no funcionen, veure cares d'il·lusió,el tacte dels cabells molls, q em facin massatges, els nervis de les primeres cites, escoltar musica pel carrer, escriure el q penso x enrecordar-me'n mes tard, els numeros parells, les muntanyes russes,els sudokus , les pelicules q em fan plorar, dormir arrepenjada a la finestreta del cotxe, els gummies, les samarretes de colors,riure fins q et fa mal la cara, les dents blanqes, el soroll qe fa la grapadora, les nits q mai sacaben, les coincidencies, el cruixir del parqet, els nois alts, somiar desperta, la suavitat amb la qe avança el tramvia, l'originalitat, l'olor a macarrons gratinats, mossegar els bolis , el blau del cel, els sucs de pressec granini,els trucs de magia, l'olor a net, el risc segur, la comoditat dels texans.. fer llistes inútils
Em barrufen...
El vent a la cara, fer la migdiada al sofa, els jerseis de coll alt, veure el mar, l'olor de la crema hidratant, els petons al coll, els granizats,les festes d'aniversari,la gent amb personalitat, secrets entre amics, llegir el diari q et regalen xl carrer, jugar amb les meves cosines petites, el menjar arab, la fundue de xocolata, viatjar, llevarme tard, les trucades sorpresa, els croissants salats, els jocs de taula, veure partits de basqet en directe, l'olor a llibre nou, les parets de colors, caminar descalça per casa, les postes de sol a la platja, q em cuidin, el silenci, les mirades q u diuen tot, les arracades,les abraçades del meu germa, els rellotges d'home, els dejà vues, tenir l'escriptori ple de bolis que no funcionen, veure cares d'il·lusió,el tacte dels cabells molls, q em facin massatges, els nervis de les primeres cites, escoltar musica pel carrer, escriure el q penso x enrecordar-me'n mes tard, els numeros parells, les muntanyes russes,els sudokus , les pelicules q em fan plorar, dormir arrepenjada a la finestreta del cotxe, els gummies, les samarretes de colors,riure fins q et fa mal la cara, les dents blanqes, el soroll qe fa la grapadora, les nits q mai sacaben, les coincidencies, el cruixir del parqet, els nois alts, somiar desperta, la suavitat amb la qe avança el tramvia, l'originalitat, l'olor a macarrons gratinats, mossegar els bolis , el blau del cel, els sucs de pressec granini,els trucs de magia, l'olor a net, el risc segur, la comoditat dels texans.. fer llistes inútils
- instant de silenci: m'estic començant a preocupar, massa gent compra roba interior per internet,massa gent que arriba aqui posant "abanderado" al google. A mi mai se m'acudiria comprar-me un sostens per internet!
dimarts, de novembre 21, 2006
La broma de Racc1
Actualització: ha quedat de sobres demostrat que es tot una broma. Però una broma que com tots imaginem esta basada en una realitat. No cal que ningu s'exalti. Es una broma de la radio. Més clar l'aigua.
(entrevista al señor Moral en Racc1)
Que relación hay entre un tren parado en medio de un tunel i l'Estatut? que relación hay entre las averias continuas de renfe i las elecciones catalanas? Que relación hay entre la desinformacion de los usuarios i la nueva financiación de Catalunya (que aún esta por ver) ?
Que somos catalanes! i eso segun un responsable de la Renfe entrevistado en Racc1 ya es suficiente para que seamos culpables de todo.
- instant de silenci: l'instant de silenci d'ahir val per dos, així que baixeu una miqueta i el torneu a llegir.
dilluns, de novembre 20, 2006
kamikaze en el autobus
Fernando Alonso le ha echo mucho daño a este pais. Ahora cualquiera se cree que esta capacitado para llevar un cotxe de esos, o lo que es peor, cualquiera puede conducir como si lo llevara.
Yo ya tenia mis lógicos y serios motivos para que no me gustara: me gusta mas el rojo que el azul, no tiene cuello y le sobra soberbia. A todo esto se le une el ser la musa de como mínimo un conductor de autobus.
Aceleración, adelanto, frenada, gas, pitar al cotxe de delante(sera idiota), esquivar peaton, freno, acelerada... Circuit de Montmeló? no, circuit de la calle calabria en autobus. Casi lo mismo.
Diferencias con un monoplaza?? vehiculo largo con 20 pasajeros mareados i algun abuelo que casi se va al suelo de un frenazo. Estuve a punto de bajar i seguir andando. Nunca antes me habia mareado en un autobus y menos en un trayecto de un quarto de hora ( en realidad 25 minutos que él convirtio en un quarto).
Cuando bajé me acordé de una notícia que salió hace unas semanas: TMB ha contractado nuevas autobuseras. Las mujeres conducen con mas suavidad y los pasajeros lo agradecen, y si el Clos en su momento lo decidió sera por algo.
Porquè en castellano, en la tele siempre hablan de Alonso en castellano y diciendo muchas veces que es español, como si fuera lo único que es.
PD.Esto no tiene nada que ver, però alguien ha escrito "borderline personality" en el google y ha llegado a mi blog. Es para plantearselo.
PD2. Blogger se ha muerto y no me deja postear, dice que han ido a buscar un ingeniero..
- instant de silenci: Frase de la iaia maria: saps on esta el gran poder de les dones? (jo cara de pòquer, la inteligencia?). Sota la panxa entre les cames (i ho assenyala). Els faràs fer el que tu vulguis. Això és una iaia i lo demés tonteries..
dissabte, de novembre 18, 2006
Espècies i subespècies
Jo no sé que faria sense Messenger. Bé si que se que faria però tot seria diferent ( i la factura de telefon augmentaria moltissim).
Hi ha diferents tipus de persones que es tenen agregades al Msn:
Per exemple la conversa "holaquetalcomestasjobe". Espantós. per dir-me això no em digui res. Fa molt ràbia però encara es pitjor el : "que te cuentas?". Jo que se! em passen mil coses cada dia. Si estàs aburrit no em vinguis amb aquestes. Fem una conversació com deu mana.No m'agrada vomitar tot el q ma passat en la ultima setmana davant una pantalla de pc.
També estan els nicks cursis. Que Azriel, m'uneixo a la teva campanya (una que vas començar fa temps i em va impactar). Que fan tants cors, petonets, t'estimos, eres maravilloso? En primer lloc hi ha aquests que van destinats a algú de debò i després hi ha la poesia barata que va destinada al futur príncep blau que ha de venir a salvar el seu cor. Un exemple( i prometo que tinc algú agregat amb aquest nick): no hay solución, los sabios me han dicho que lo único que me va salvar és un beso de tu boca (?¿ ni tan sols rima).
I després estan els nicks quilomètrics, que com tinguis la finestra en un tamany petites nomes el nom ja son 4 línies. Amb lo fàcil i elegant que és ser escuet, senzill i sincer.
I perquè tot això? doncs perquè algú de la categoria 4 m'ha fet enfadar.
Hi ha diferents tipus de persones que es tenen agregades al Msn:
- els amics que veus cada dia. Les converses amb ells solen ser curtes i per passar informació important. No te sentit parlar pel Msn si els vuras l'endemà.
- els amics que veus de tant en tant. Sempre fa il·lusió parlar amb ells. Abans els veies cada dia al cole i formaven part de la categoria d'abans, o bé els vas conèixer en un viatge a l'estiu o són del poble on estiueges.
- La gent que no saps perquè les tens agregades. Et cauen malament i mai parles amb ells. Com han arribat fins aquí?
- La gent amb qui no voldries parlar però t'obren cada dia (incluim en aquest grup els "ex" que diuen coses desafortunades). Crec que no fa falta extendres en el tema. Si ho faig m'exalto i deixaria verd algun.(Si algú vol sentir les meves divagacions completes en privat em desfogo)
- Contactes amb nicks estranyissims amb mil punts ,signes de dolar, bombolletes, fins i tot en altres idiomes que no saps d'on han sortit. Mai has parlat amb ells i fa una mandra monstruosa esborrar-los.
- Desprès tinc la categoria familiars. Amb cosins, tiets i germans. No és gaire interessant aquest grup.
Per exemple la conversa "holaquetalcomestasjobe". Espantós. per dir-me això no em digui res. Fa molt ràbia però encara es pitjor el : "que te cuentas?". Jo que se! em passen mil coses cada dia. Si estàs aburrit no em vinguis amb aquestes. Fem una conversació com deu mana.No m'agrada vomitar tot el q ma passat en la ultima setmana davant una pantalla de pc.
També estan els nicks cursis. Que Azriel, m'uneixo a la teva campanya (una que vas començar fa temps i em va impactar). Que fan tants cors, petonets, t'estimos, eres maravilloso? En primer lloc hi ha aquests que van destinats a algú de debò i després hi ha la poesia barata que va destinada al futur príncep blau que ha de venir a salvar el seu cor. Un exemple( i prometo que tinc algú agregat amb aquest nick): no hay solución, los sabios me han dicho que lo único que me va salvar és un beso de tu boca (?¿ ni tan sols rima).
I després estan els nicks quilomètrics, que com tinguis la finestra en un tamany petites nomes el nom ja son 4 línies. Amb lo fàcil i elegant que és ser escuet, senzill i sincer.
I perquè tot això? doncs perquè algú de la categoria 4 m'ha fet enfadar.
- instant de silenci:una mica de bon rollo amb el superguai
dijous, de novembre 16, 2006
El retorn
Mama (M) : - No se si ho sabíeu però s'ha mort el senyor Martínez.
Iaia Maria(IM) : - Ell?? no pot ser!
M: - Ja ho crec que pot ser. Perquè no pot ser que s'hagi mort?
IM: - Perquè la malalta era ella i no ell.
M: -si mama.. però ell s'ha mort de vell.
IM: - si clar, tots estem vius fins el dia que ens morim.
Quina gran veritat. iaia maria returns.
Al cap d'una estona:
Avi (A): -quants anys deuria tenir el senyor Martínez??
IM: -com nosaltres.
A: -no pot ser! ell va ser militar per la guerra, així que com a mínim en tenia 20 i jo per aquella època en tenia 15.
(un silenci i com si ella no l'hagués sentit)
IM:- noooo que dius tu ara?? ell era militar. Tu quans anys tenies per la guerra? Pobra senyora Martínez.
A: -Tampoc s'entera de res...
IM: -La portaran a una institució.
A: -tampoc s'entera de res...
IM: -clar que no s'entera de res té Alzheimer! quines coses de dir tu també! a ella tan la fa on la portin.
Crec que no s'escolten quan parlen.
Iaia Maria(IM) : - Ell?? no pot ser!
M: - Ja ho crec que pot ser. Perquè no pot ser que s'hagi mort?
IM: - Perquè la malalta era ella i no ell.
M: -si mama.. però ell s'ha mort de vell.
IM: - si clar, tots estem vius fins el dia que ens morim.
Quina gran veritat. iaia maria returns.
Al cap d'una estona:
Avi (A): -quants anys deuria tenir el senyor Martínez??
IM: -com nosaltres.
A: -no pot ser! ell va ser militar per la guerra, així que com a mínim en tenia 20 i jo per aquella època en tenia 15.
(un silenci i com si ella no l'hagués sentit)
IM:- noooo que dius tu ara?? ell era militar. Tu quans anys tenies per la guerra? Pobra senyora Martínez.
A: -Tampoc s'entera de res...
IM: -La portaran a una institució.
A: -tampoc s'entera de res...
IM: -clar que no s'entera de res té Alzheimer! quines coses de dir tu també! a ella tan la fa on la portin.
Crec que no s'escolten quan parlen.
- instant de silenci: (tinc una crisi d'instants de silenci)
dimecres, de novembre 15, 2006
Menys bloggejar més estudiar?
Portem uns dies de moviment bloggeru mai vist. Estic parlant dels nostres blogs (i quan dic "nostres" em refereixo a tots aquells que comenten aquí i que per tant son amants dels gats).Qui em va introduir en aquest mon?? doncs l'Emma! Jo anava comentant al seu blog i no m'animava a fer el meu, la paciència i el veure que ella s'ho passava bé em va animar. Doncs des de aquell dia, mai havia tingut tanta activitat (ni jo ni vosaltres, un arriba a 77 comentaris en un dia, l'altre posteja dos dies seguits.. ). Que ens passa??
Segons l'Emma es addictiu, hi passa massa hores. Diu que ha de descansar un temps, que ha d'estudiar més i bloggejar menys; si et veiessis la cara veuries que ho dius amb un mig somriure que et delata. T'agrada i ens agrada.
Aquí pots dir les barbaritats que penses mentre vas pel carrer, pots divagar, inventar-te histories, flipar-te amb les histories que t'has inventat, fer un post tant estrany que ningú entengui (llegir els dels porquets voladors), cagar-te en tot o fer el post més cursi del planeta. Això és un món apart i l'èxit i la satisfacció que proporciona aquest món es proporcional al temps que hi inverteixes.
- Instant de silenci: prop de casa meva hi ha una bústia amb un graffiti que hi diu:
Maax
Últimament he vist un anunci pel carrer que m'ha cridat molt l'atenció. En un hi surt una noia vestida nomes amb uns boxers dient "canvio mi sexto sentido por su instinto básico".Em pregunto... quin serà el verdader objectiu de l'anunci? Que les noies ens comprem boxers d'home? Que els homes regalin a la seva parella boxers? Estalviar en roba interior?un dia tu un dia jo? Que la teva parella es convertira en una noia rossa impressionant quan es posi els teus boxers?
Els publicistes em sorprenen. Encara que si ho fan, es perquè deu funcionar. En canvi estic segurissima que veure un model vestit amb un conjunt negre de blonda no augmenta la venda de roba interior del women's secret.
(Que quedi clar, si em voleu regalar alguna cosa, regaleu-me un conjunt ben maco de l'intimissimi i no uns abanderado.)
Per a la meva sorpresa, estava buscant la imatge de l'anunci.. i m'he trobat que tels pots baixar com a fons de pantalla!!
Mentre divagava sobre el tema ahir a la nit vaig caure en que la majoria de marques de roba interior masculina tenen noms molt... molt "machos" per dir-ho d'alguna manera. Per exemple, la de l'anunci es diu "Abanderado maax" i n'hi ha una altra q es diu "impetus". Dona que reflexionar. El missatge és clar, si vols vendre gayumbos, posa't un nom ben viril.
- instant de silenci: ha qedat clar que la inspiració torna tant ràpid com marxa. No fa falta llepar gripaus.
dimarts, de novembre 14, 2006
Va de fotos
va de fotos.. i com q va de fotos no en penjaré cap per acompanyar la lletra. Així d'original q soc.
Jo també estic patint una crisi bloggera ... així que no puc fer res més que confessar que porto uns quants dies "artístics" ma donat per la fotografia i em podria passar hores (de fet mi e passat mes d'una i de dos) mirant fotos. Autèntics artistes internautes.
Aquestes, "maquejades" o no, són impressionants. I això em porta a la meva passió viatgera, que deixarem per un altre dia, per si de cas em torno a quedar en blanc.
Jo també estic patint una crisi bloggera ... així que no puc fer res més que confessar que porto uns quants dies "artístics" ma donat per la fotografia i em podria passar hores (de fet mi e passat mes d'una i de dos) mirant fotos. Autèntics artistes internautes.
Aquestes, "maquejades" o no, són impressionants. I això em porta a la meva passió viatgera, que deixarem per un altre dia, per si de cas em torno a quedar en blanc.
- instant de silenci: una hora i pico mirant un termometre i com pujava una columna de mercuri. com li poden dir pràctica de laboratori??
dissabte, de novembre 11, 2006
Enyorances
Hi ha frases, paraules, cares que se't queden grabades per sempre. Sobretot si les vas veure o sentir quan eres petit.
El meu cole ha aconseguit que se'ns quedessin grabades les frases de l'objectiu educatiu ( també ha aconseguit treure tot de nens amb segell de fàbrica.. semblem tots iguals).
L'objectiu era una frase o dues, normalment amb ritme, que canviaven cada any. A principi de curs els professors s'inventaven l'objectiu, en feien murals que repartien pels passadissos i ens l'ensenyaven durant la primera setmana. Desprès en algunes tutories en parlaven, encara que poc.
Normalment tenia associada una cançó cutre, inventada per la profe de música o bé feta per estudiants obligats-voluntaris (tot depèn del punt de vista).La cançó s'oblidava ràpid, perquè no mereixien ser recordades però l'objectiu si que s'ho mereixia i molts encara en recordem uns quants, especialment dos estel·lars de dos anys seguits:
"Creixem quan compartim"
"Digues-me, parlem-ne, t'escolto"
Han aconseguit que la gent de la meva promoció les assimiléssim completament i questes frases sorgien espontaneament a les conversacions, fins i tot repetint tots la frase a l'uníson. Fèiem servir questes frases força sovint, especialment la primera, de fet encara tinc tentacions de fer-les servir i em reprimeixo perquè la gent no flipi. Era graciós (encara que no hi trobeu la gràcia).
Per si encara algú no se n'havia donat compte la primera té molt de joc, i n'he sentit moltes bromes, especialment acompanyada de frases com "donam un Petit Suisse dels teus" o coses així.
Vist des de fora ha de ser ben estrany, però des de dintre és la cosa més normal del món.
N'han tirat el teatre a terra, que encara que el públic en general no ho sapiguès tenia goteres als camerinos i al mateix escenari. Ja no hi haurà més "Espai" i en comptes de teatre.. pàrquing al soterrani, que dona més beneficis que la cultura.
- instant de silenci: doncs això, silenci, que es el que hauria de ser
dijous, de novembre 09, 2006
Fem-los femenins!
M'he mig ofès ( nomes mig) perquè avui algú ma dit que el meu bloc es banal i que no parlo mai de coses d'actualitat.Tinc uns lectors exigents. Bé, doncs parlaré d'actualitat.
Jo quan veig els senyals de transit dels carrers, amb la típica personeta creuant el pas de zebra no em sento discriminada perquè la silueta es suposadament masculina. No m'ho plantejo, és una "persona" creuant. De la mateixa manera que un xinès no s'ofen perquè no té els ulls rasgats ni em sento ofesa perquè la personeta es negra i jo blanca.El mateix passa amb el semàfors.
Una magnifica "concejala de Fuenlabrada" se li a acudit gastar-se diners del "heraldo público" per a canviar el 50% de senyals per una silueta mes femenina, i per tant li posaran faldilletes i cua. Com si totes les dones portessim faldilla i cua. Posats a fer la femenina li podrien posar pits o unes bones caderes, però això no deu ser políticament correcte. La teoria diu que l'empresa que fa els senyals ho canviarà gratuïtament... però en aquesta vida res és gratis, es deuen embutxacar diners per un altre costat.
Posats a gastar-se diners... Se'ls podrien gastar en coses més útils.
Per cert, si llegiu la notícia, els comentaris no tenen desperdici.
Jo quan veig els senyals de transit dels carrers, amb la típica personeta creuant el pas de zebra no em sento discriminada perquè la silueta es suposadament masculina. No m'ho plantejo, és una "persona" creuant. De la mateixa manera que un xinès no s'ofen perquè no té els ulls rasgats ni em sento ofesa perquè la personeta es negra i jo blanca.El mateix passa amb el semàfors.
Una magnifica "concejala de Fuenlabrada" se li a acudit gastar-se diners del "heraldo público" per a canviar el 50% de senyals per una silueta mes femenina, i per tant li posaran faldilletes i cua. Com si totes les dones portessim faldilla i cua. Posats a fer la femenina li podrien posar pits o unes bones caderes, però això no deu ser políticament correcte. La teoria diu que l'empresa que fa els senyals ho canviarà gratuïtament... però en aquesta vida res és gratis, es deuen embutxacar diners per un altre costat.
Posats a gastar-se diners... Se'ls podrien gastar en coses més útils.
Per cert, si llegiu la notícia, els comentaris no tenen desperdici.
- instant de silenci: no se perquè a la gent li agrada tant la paraula "topall" ?? està clar no?? sona b
dimecres, de novembre 08, 2006
"Els nois clònics"
Hi ha un seguit de quatre o cinc nois a la nostra classe de termo (de l'Emma i meva, hi ha més gent pro no interessa pel que vaig a explicar) que inexplicablement s'assemblen. S'assemblen moltíssim. Aquests nois van sempre junts, lògic, si s'assemblen per això es cauen bé i van junts (si es que sóc una lumbreras). Però no és que s'assemblin en els gustos, la manera de fer (que sí que també s'assemblen) sinó que s'assemblen físicament.
Hi ha diferents versions: en primet, en més grassonet, més alt, amb cara de pa... pro variacions de la mateixa fisonomia. Fins i tot vesteixen semblant!
Tinc dos teories:
Si fossin uns tiarros despanpanants possiblement no em sabria greu que es clonessin d'aquesta manera i no en faria un post (ja! a l'igual ho explico.. perquè vinguin més lagartes) . Però com que són "del montón" i una mica tirant a freaks... doncs teoritzo sobre ells. Tampoc ho sabran mai, aquestes coses un no se les nota mai.
Hi ha diferents versions: en primet, en més grassonet, més alt, amb cara de pa... pro variacions de la mateixa fisonomia. Fins i tot vesteixen semblant!
Tinc dos teories:
- Molts nois de diferents barris que no s'havien trobat mai van arribar a la uni i es van conèixer. Es van fer inseparables perquè un era el reflex de l'altre. Es trobaven com peix a l'aigua amb aquests amics nous
- Tot de nois de diferents barris amb una mica de manca de personalitat es van trobar a la uni. Es van conèixer, es van fer tant amics que un va copiar l'altre en la manera de vestir, de parlar, en el sentit de l'humor... Ha sigut un procés de mimetisme.
Si fossin uns tiarros despanpanants possiblement no em sabria greu que es clonessin d'aquesta manera i no en faria un post (ja! a l'igual ho explico.. perquè vinguin més lagartes) . Però com que són "del montón" i una mica tirant a freaks... doncs teoritzo sobre ells. Tampoc ho sabran mai, aquestes coses un no se les nota mai.
- instant de silenci: trencaré un mite... la iaia maria va ser una font d'inspiració pel post de la gent que es creia el que llegia. Ella es creu de pe a pa el que diu "La Vanguardia".
dimarts, de novembre 07, 2006
Visto y no visto!
Escapisme: capacitat que tenen alguns objectes per desaparèixer dintre de la meva habitació quan més els necessites.
Ningú els toca, ningú sap on són i tornen quan volen
Ningú els toca, ningú sap on són i tornen quan volen
- Instant de silenci: comença l'operació esblanar les sabates noves d'hivern. Els meus peus ja se'n ressenten.
dilluns, de novembre 06, 2006
Hibridant
Me trobat per casa una mostra de xampoo hibridat. Es nota que he aprobat el parcial de quimica II. (no sé si es veu be a la foto però és una hibridació "sp")- instant de silenci: tarda d'intents fallits per canviar el disseny del blog. Els dissenyadors de templates no van pensar en mi.
divendres, de novembre 03, 2006
Adopt an alien
No té desperdici això que he trobat per la xarxa infinita , potser algú ja n'ha sentit ha parlar però a mi m'ha vingut de nou : ADOPTAR UN ALIEN.
Hi ha diferents pàgines on es pot adoptar un d'aquests sers i fins i tot ficar-ne la "foto" a la teva pàgina web. A part d'aliens també es poden adoptar àngels,dimonis,fades, dinosaures, hipopòtams, chupa-chups, cors, dracs ... tota una varietat.
Si el que jo no sé es perquè la Madonna s'ha complicat tant la vida podent adoptar un cuquet cibernètic!
Ara no correu tots a adoptar aliens, s'ha de ser una persona responsable i si no teniu els PETA (People for the Ethical Treatment of Aliens) que us demandaran.
Si esteu interessats : aquí i aquí.
- instant de silenci: Hauré de fer una recopilació de les frases de la meva iaia (no crec que s'ho imagini que en parlo tant).
Algú m'ha sentit queixar-me? ;) com canvien els temps
dimecres, de novembre 01, 2006
El millor pel mal de peu es tallar-se'l
Hi ha poques coses que desesperin més que la falta d'esperit crític. Hi ha gent que llegeix sobre un tema i se'l creu de pe a pa. No importa que l'hagi llegit al "Hola" que a la Vanguardia. Després d'haver-ho llegit es converteixen en forts defensors del tema i ningú els farà canviar d'opinió. Abans de l'internet la paraula dels diaris, telenotícies i la dels metges anava a missa per aquest tipus de gent. Resulta que amb internet han decidit auto-medicar-se i portar-li la contrària al metge per una raó òbvia "ho han llegit a internet". El que sembla que aquesta gent no entén es que l'autor del text pot haver sigut qualsevol desgraciat que no en té ni idea de salut i que es creu molt llest.
El que mai hagués pensat es que hi hagués tanta gent que no fes cas les recomanacions del metge i fes exclusivament cas dels internautes ( jo es que visc en el paradís dels metges). Segons aquest article el 75% de la gent que llegeix articles sobre salut no es planteja les fonts. I no se perquè... no crec que vagi gaire desencaminat.
El que mai hagués pensat es que hi hagués tanta gent que no fes cas les recomanacions del metge i fes exclusivament cas dels internautes ( jo es que visc en el paradís dels metges). Segons aquest article el 75% de la gent que llegeix articles sobre salut no es planteja les fonts. I no se perquè... no crec que vagi gaire desencaminat.
- instant de silenci:
dilluns, d’octubre 30, 2006
Horoscòp
Ningú que es consideri mínimament científic creu en l'horòscop. Ningú reconeix enviar sms als del tarot del diari. Si llegim l'horòscop només es per riure, per veure en que fallen o per fer broma amb els amics.. ja sabem que no passa el que hi diu!
Si algú insinua que s'ho creu tot de mirades inquisidores l'amenacen.. s'ha equivocat de persones, aquestes confessions no es poden fer.. L'horòscop es llegeix al metro/bus ràpid i amb cara de fàstic, fent veure que no ens interessa. Tothom sap que s'ho inventa algú i que ni astres ni punyetes.
Utilitzen paraules generals o bé frases incomprensibles, ho sabem, però ho seguim llegint. Cada diari diu una cosa diferent pel mateix dia però això tan se val.
Però tot i així, sempre ens parem a la pàgina de l'horòscop per fer-hi una ullada. I si té raó?? Que fàcil es donar-li les culpes d'un mal dia a Mart perquè estava mal alineat o a la lluna que ens ha abandonat.
El meu d'avui diu que li dono massa importància a inquietuds emocionals, i qui sap, potser té raó.
- instant de silenci: ja s'acaba. demà dia de reflexió.
dissabte, d’octubre 28, 2006
Pam!
Les coses dolentes mai et passen a tu. Les coses dolentes sempre els hi passen a l'amic de l'amic, el conegut del veí o el que anava a la teva classe i fa anys que no veus.
Passa el mateix amb els accidents de cotxe. Mai et passen a tu. Aquest cop als meus avis.
Ja sabia jo que les trucades de bon matí no porten mai bones notícies. Que visquin a quasi 500 km dels seus fills tampoc ajuda. No és molt greu però. .. creuar els dits i que es recuperin, que ja no és el mateix, que són grans i estan malalts.
Aneu amb compte.
Passa el mateix amb els accidents de cotxe. Mai et passen a tu. Aquest cop als meus avis.
Ja sabia jo que les trucades de bon matí no porten mai bones notícies. Que visquin a quasi 500 km dels seus fills tampoc ajuda. No és molt greu però. .. creuar els dits i que es recuperin, que ja no és el mateix, que són grans i estan malalts.
Aneu amb compte.
dijous, d’octubre 26, 2006
La niña bonita
Ahir el meu gremlin va fer 15 anys- instant de silenci: ja u diuen que els gossos s'assemblen als amos.
dimecres, d’octubre 25, 2006
Yo, sonrio
Ja fa temps vaig trobar un blog portugues que tenia com a objectiu fer somriure als seus lectors, no fer-los riure, sino arrancar aquell somriure tonto que se'ns queda quan veiem una imatge tendre o quan estem a gust. Les autores del blog van començar una campanya per recopilar en forma de foto els somriures dels seus lectors i amics. A mi em va semblar magnífica aquella idea però en aquell moment no vaig enviar la meva. Incomprensiblement el blog va desapareixer de la xarxa.
Fa poc vaig tornar a trobar una proposta similar al blog de la Mariana, en comptes de portuguesa colombiana. Ja ho sé, és una tonteria però a vegades ens oblidem de les coses més importants. Les coses es veuen diferent amb un somriure als llavis. Amb aquest titol que tinc al blog es quasi una obligació donar el link amb la proposta : Yo, sonrio.
Fa poc vaig tornar a trobar una proposta similar al blog de la Mariana, en comptes de portuguesa colombiana. Ja ho sé, és una tonteria però a vegades ens oblidem de les coses més importants. Les coses es veuen diferent amb un somriure als llavis. Amb aquest titol que tinc al blog es quasi una obligació donar el link amb la proposta : Yo, sonrio.
- Instant musical: petita variació de l'instant de silenci amb musica tranquila amb "La buena vida"
dilluns, d’octubre 23, 2006
De campanya
N'estic ben farta de la pre-campanya i la campanya. No es diferencien en res.
Tots son meravellosos, tots tenen raó, tots s'acusen mutuament, tots prometen no pactar, tots aconseguiran els diners que recull l'estatut. En fi, que quan ja se sàpiga el resultat de les eleccions, tots es creuran vencedors. I tornem-hi que nomes quedaran 4 anys per les pròximes!
Money is better than poverty, if only for financial reasons. Woody Allen
Tots son meravellosos, tots tenen raó, tots s'acusen mutuament, tots prometen no pactar, tots aconseguiran els diners que recull l'estatut. En fi, que quan ja se sàpiga el resultat de les eleccions, tots es creuran vencedors. I tornem-hi que nomes quedaran 4 anys per les pròximes!
Money is better than poverty, if only for financial reasons. Woody Allen
- instant de silenci: absencia de soroll
dissabte, d’octubre 21, 2006
Coses que em passen a la diagonal
No podria haver trobat una foto millor.
-9:30h.El cel ben blau, aire fresc a la cara, silenci. Silenci a la diagonal?? com es q no hi ha casi ningú?? m'oblidaba.. som a dissatbe i jo vaig cap a la Sol.
- Unes noies vestides de blanc immaculat em donen una llauna d'una beguda insipida que no recorda gens al te amb poma (se suposa que és de te amb poma). No m'ho pendre com una indirecta.. perquè jo no em cuido!! Les papereres del voltant regalimen un líquid enganxifos.
- Han muntat una carpa força grossa sobre un estany (i dic sobre no flotant). Se suposa que és una exposició sobre lo meravellos que es el meu barri. La meitat del temps està tancada, l'altre meitat buida. Sense entrar ja es veuen 3 televisions planes bombardejant-te d'imatges felices del barri. Dins hi ha dues guies que encara no he vist guiant a ningú i un segurata ( x les teles es clar). Si n'hi ha un per barri no vull saber quants diners costa això. Visca la campanya electoral!
- Quasi les tres del migdia, plaça Valdivia, un tancat amb tot de banderoles del PP. Al mig una taula llarga (d'unes 30 persones) amb nomes 6 persones dinant. Crec que era una botifarrada "popular".
- Un senyor vestit de mariachi escarchofat en un banc toca la trompeta quan passo. No penso entrar en el seu restaurant, una vegada la meva iaia s'hi va trobar una cuca al sucre del cafè i m'ho recorda cada cop que surt el tema. Jo per si de cas no hi vaig, ni aquí ni al Bugui ( veure-ho per creure-ho).
- Un noi ben desorientat em pregunta on està el MACBA. Ell sabia que estava prop de la facultat de Geografia, el greu es que ell ja m'avisa que han canviat la facultat de lloc.
Estavem devant de Física.
Mil històries cada dia.
- Instant de silenci: Disney ja no és el que era.
dijous, d’octubre 19, 2006
De Noms
Justament fa poc vaig rebre un mail tipic d cadena. Un mail que segur que he rebut molts mes cops pq tot em sonava ja. Era una llista de noms de persones; noms peculiars, noms que són una putada parlant en plata.
Aquest mail és pràcticament un recull de llegendes urbanes ... molts ja els ha sentit tothom com ara : Margarita Flores del Campo,Agustin Cabeza Compostizo, Román Calavera Calva, Isolina Gato Sardina, Antonio Bragueta Suelta, Jesús Estan Camino, Pascual Conejo Enamorado, Amparo Loro Raro, Jose Luis Lamata Feliz... nomes per dir-ne uns quants.
Aquest no era realment el tema del meu post, perquè aquests pobres (si es q realment han existit) tenen noms comuns que barrejats es converteixen en una mala passada. Jo volia criticar els pares que farden d'originalitat i li posen un nom a la criatura que espanta solet.
Un exemple d'aquesta espècie de pare "encantador" són alguns famosos, de fet son l'exemple més clar perquè es fa públic el seu mal gust; si el veí de l'escala del costat li posa "Apple" a la seva filla nomes s'entera el seu cercle mes pròxim. En canvi, ho fa la Paltrow i s'entera tot el planeta.
Una cosa esta clara, a la classe no hi haurà ningú amb el mateix nom que ella, però també rebrà tot tipus de bromes i cares rares en sentir el seu nom per primer cop. Aquests nomes n'és un exemple, també hi ha la parella Beckham ... que li ha posat al seu fill petit Cruz. Esta clar que de castellà no n'han après gaire ... quina creu de nen! (ho sento.. era broma fàcil). Això sense comptar amb els noms dels fills grans , Brooklyn, sino m'equivoco el nen té aquesta meravella de nom perquè es el lloc on va ser concebut. Per aquesta regla de tres dintre de poc temps podriem conèixer una nena que es digui Horta-Guinardo o Barceloneta.
Amb tot això no estic defensant que totes les nenes s'hagin de dir Anna o Laura i els nens Josep o Àlex. Tot és molt més simple: quina sort de tenir uns pares amb bon gust (o manca d'originalitat) a l'hora de triar el nom! Està clar que el nom no fa la persona.. pero tampoc cal posar les coses dificils des d'un bon principi.
Aquest mail és pràcticament un recull de llegendes urbanes ... molts ja els ha sentit tothom com ara : Margarita Flores del Campo,Agustin Cabeza Compostizo, Román Calavera Calva, Isolina Gato Sardina, Antonio Bragueta Suelta, Jesús Estan Camino, Pascual Conejo Enamorado, Amparo Loro Raro, Jose Luis Lamata Feliz... nomes per dir-ne uns quants.
Aquest no era realment el tema del meu post, perquè aquests pobres (si es q realment han existit) tenen noms comuns que barrejats es converteixen en una mala passada. Jo volia criticar els pares que farden d'originalitat i li posen un nom a la criatura que espanta solet.
Un exemple d'aquesta espècie de pare "encantador" són alguns famosos, de fet son l'exemple més clar perquè es fa públic el seu mal gust; si el veí de l'escala del costat li posa "Apple" a la seva filla nomes s'entera el seu cercle mes pròxim. En canvi, ho fa la Paltrow i s'entera tot el planeta.
Una cosa esta clara, a la classe no hi haurà ningú amb el mateix nom que ella, però també rebrà tot tipus de bromes i cares rares en sentir el seu nom per primer cop. Aquests nomes n'és un exemple, també hi ha la parella Beckham ... que li ha posat al seu fill petit Cruz. Esta clar que de castellà no n'han après gaire ... quina creu de nen! (ho sento.. era broma fàcil). Això sense comptar amb els noms dels fills grans , Brooklyn, sino m'equivoco el nen té aquesta meravella de nom perquè es el lloc on va ser concebut. Per aquesta regla de tres dintre de poc temps podriem conèixer una nena que es digui Horta-Guinardo o Barceloneta.
Amb tot això no estic defensant que totes les nenes s'hagin de dir Anna o Laura i els nens Josep o Àlex. Tot és molt més simple: quina sort de tenir uns pares amb bon gust (o manca d'originalitat) a l'hora de triar el nom! Està clar que el nom no fa la persona.. pero tampoc cal posar les coses dificils des d'un bon principi.
- instant de silenci: En Mas m'ha enviat una còpia del contracte que ha firmat devant de notari. Si guanya i no ho compleix el podrem demandar.
dimarts, d’octubre 17, 2006
Nominació
"qüestionari fet per: marina" Nominada per Judit
Escull una banda/grup preferit, i respon només amb títols de les seves cançons.
Banda o grup escollit: En aquests moments.. L'alanis (he tingut certs dilemes x decidirme)
Ets home o dona?:
"I want to be weightless, flying through the air
I want to drop all these limitations and return to who I was meant to be"
Descriu-te: "Please Be Strangely Enigmatic,Please Be Just Like Me"
Què senten les persones sobre tu?
" Thanks For Your Patience,
You're The Best Listener That I've Ever Met"
Com descriuries la teva anterior relació sentimental?
"I Was Hoping, I Was Hoping We Could Heal Each Other
I Was Hoping, I Was Hoping We Could Be Raw Together"
"Don't Be Surprised If I Love You For All That You Are
I Couldn't Help It
It's All Your Fault"
Descriu la teva actual relació sentimental amb el teu novio/a o pretendent:
"You Love You Learn
You Cry You Learn"
"I'm the most gorgeous woman that you’ve ever known"
ja se que no es Alanis...
"J'en connais dans chaque port, dans chaque sud,
dans chaque nord.
J'en connais sans efforts (..) Et moi ça me fait sourire"
On voldries estar ara?"Lend me some fresh air "
"I Recommend Getting Your Heart Trampled On To Anyone
I Recommend Walking Around Naked In Your Living Room"
Com ets respecte a l'amor?
"What's the point of trying to dream anymore "
"We all had our reasons to be there "
"I have the bravest heart that you’ve ever seen"
Com és la teva vida?
"Is that everything's gonna be fine, fine, fine
I've got one hand in my pocket
And the other one is giving a high five "
Què demanaries si tinguessis un sol desig?"Who Who am I to be blue
Look at my family and fortune
Look at my friends and my house
Who Who am i to feel deadend
Who am i to feel spent
Look at my health and my money "
hauria d posar tota la canço pero es massa llarg....
Escriu una cita o frase sabia:
"To whom do I owe the biggest apology?
No one's been crueller than I've been to me. "
Ara despedeix-te:
"Dont forget to keep that smile on your face" ... no podia ser una altre
No nomino ningú,si algu vol que ho faci ... somiareu en banda sonora un parell de dies.
Escull una banda/grup preferit, i respon només amb títols de les seves cançons.
Banda o grup escollit: En aquests moments.. L'alanis (he tingut certs dilemes x decidirme)
Ets home o dona?:
"I want to be weightless, flying through the air
I want to drop all these limitations and return to who I was meant to be"
Descriu-te: "Please Be Strangely Enigmatic,Please Be Just Like Me"
Què senten les persones sobre tu?
" Thanks For Your Patience,
You're The Best Listener That I've Ever Met"
Com descriuries la teva anterior relació sentimental?
"I Was Hoping, I Was Hoping We Could Heal Each Other
I Was Hoping, I Was Hoping We Could Be Raw Together"
"Don't Be Surprised If I Love You For All That You Are
I Couldn't Help It
It's All Your Fault"
Descriu la teva actual relació sentimental amb el teu novio/a o pretendent:
"You Love You Learn
You Cry You Learn"
"I'm the most gorgeous woman that you’ve ever known"
ja se que no es Alanis...
"J'en connais dans chaque port, dans chaque sud,
dans chaque nord.
J'en connais sans efforts (..) Et moi ça me fait sourire"
On voldries estar ara?"Lend me some fresh air "
"I Recommend Getting Your Heart Trampled On To Anyone
I Recommend Walking Around Naked In Your Living Room"
Com ets respecte a l'amor?
"What's the point of trying to dream anymore "
"We all had our reasons to be there "
"I have the bravest heart that you’ve ever seen"
Com és la teva vida?
"Is that everything's gonna be fine, fine, fine
I've got one hand in my pocket
And the other one is giving a high five "
Què demanaries si tinguessis un sol desig?"Who Who am I to be blue
Look at my family and fortune
Look at my friends and my house
Who Who am i to feel deadend
Who am i to feel spent
Look at my health and my money "
hauria d posar tota la canço pero es massa llarg....
Escriu una cita o frase sabia:
"To whom do I owe the biggest apology?
No one's been crueller than I've been to me. "
Ara despedeix-te:
"Dont forget to keep that smile on your face" ... no podia ser una altre
No nomino ningú,si algu vol que ho faci ... somiareu en banda sonora un parell de dies.
- instant de silenci: Menja platans!! van be per les rampes.. creu-me.
dilluns, d’octubre 16, 2006
Mmmmmm
Ahir vaig abusar del més negre dels pecats. I no me'n pendeixo.
Aquí, el seu temple barceloní.
- instant de silenci: la judit m'ha nominat ( a una d'aqestestes que corren pels flogs). Ho faré tranquila.. nomes es que costa mes del q em pensava. L'únic es que com no m'agraden les cadenes i de tant em tant m'agrada saltar-me alguna norma.. doncs no nominare ningú. ( si ha algú li fa molta ilusió cap problema.. el nomino i prou)
dissabte, d’octubre 14, 2006
Qui pogues..
... tenir una idea meravellosa que costes 1300 milions d'euros.
- instant de silenci: d'altres idees que valen ben poc.
dijous, d’octubre 12, 2006
That's English???
Divertidissim...
"The European Commission has just announced an agreement that English will be the official language of the EU - rather than German (the other possibility). As part of the negotiations, Her Majesty's Government conceded that Englishspelling had some room for improvement, and has accepted a 5 year phase-in of new rules which would apply to the language and reclassify it as EuroEnglish.
The agreed plan is as follows: In year 1, the soft "c" would be replaced by "s". Sertainly, this will make the sivil servants jump for joy.The hard "c" will be replaced by "k". This should klear up konfussions and keyboards kan now have one less letter ("ch" will remain the same).
There will be growing publik enthusiasm in the sekond year, when the troublesome"ph" is replaced by "f". This will reduse "fotograf" by 20%. In the third year, publik akseptanse of the new spelling kan be expekted to reach the stage where more komplikated changes are possible.
Governments will enkourage the removal of double letters, which have always been a deterent to akurate speling. Also, al wil agre that the horible mes of the silent "e"s in the language is disgrasful and they should eliminat them.
By year 4, peopl wil be reseptiv to lingwistik korektions such as replasin "th" with "z" and "w" with "v" (saving more keyboard spas). Duringze fift year, ze unecessary "o" kan be dropd from words kontaining "ou" and similar changes vud of kors be aplid to ozer combinations of leters.
After zis fiftz year, ve vil hav a reli sensibl riten styl. Zer vil be no mor trubls or difikultis and evrion vil find it ezi to understand ech ozer.
...ze drem vil finali kum tru!"
cortesia del meu profe d'angles.. no se d'on ho haurà tret.. pro hi ha gent amb molta imaginació.
"The European Commission has just announced an agreement that English will be the official language of the EU - rather than German (the other possibility). As part of the negotiations, Her Majesty's Government conceded that Englishspelling had some room for improvement, and has accepted a 5 year phase-in of new rules which would apply to the language and reclassify it as EuroEnglish.
The agreed plan is as follows: In year 1, the soft "c" would be replaced by "s". Sertainly, this will make the sivil servants jump for joy.The hard "c" will be replaced by "k". This should klear up konfussions and keyboards kan now have one less letter ("ch" will remain the same).
There will be growing publik enthusiasm in the sekond year, when the troublesome"ph" is replaced by "f". This will reduse "fotograf" by 20%. In the third year, publik akseptanse of the new spelling kan be expekted to reach the stage where more komplikated changes are possible.
Governments will enkourage the removal of double letters, which have always been a deterent to akurate speling. Also, al wil agre that the horible mes of the silent "e"s in the language is disgrasful and they should eliminat them.
By year 4, peopl wil be reseptiv to lingwistik korektions such as replasin "th" with "z" and "w" with "v" (saving more keyboard spas). Duringze fift year, ze unecessary "o" kan be dropd from words kontaining "ou" and similar changes vud of kors be aplid to ozer combinations of leters.
After zis fiftz year, ve vil hav a reli sensibl riten styl. Zer vil be no mor trubls or difikultis and evrion vil find it ezi to understand ech ozer.
...ze drem vil finali kum tru!"
cortesia del meu profe d'angles.. no se d'on ho haurà tret.. pro hi ha gent amb molta imaginació.
- instant de silenci: Jo avui nomes celebro l'anniversari dels meus pares.
dimecres, d’octubre 11, 2006
Como mejorar el blog?¿
Hace unos dias estuve haciendo el cotilla por la red y estuve mucho rato leyendo blogs y noticias.
Entré en blogmundi. Vi ideas sobre cosas que se pueden hacer con tu blog aunque me fije en una idea recurrente : como aumentar las visitas del blog?
Entre muchas ideas y trucos a seguir : la utilización de palabras claves. Sinceramente, no creo que mi blog no tenga un flujo continuo de visitantes por la falta de palabras claves sino por el idioma en el que está escrito puesto que hay bastante gente que llega a traves de buscadores y muchas veces buscando palabras iguales en las dos lenguas.
Ahora, no voy a cambiar de idioma para siempre, eso ni se me a pasado por la cabeza. Simplemente un pequeño experimento.Así que este es el motivo del cambio de lengua temporal (aunque no es el primero.)
Otro error producido segun el autor es hablar de tu mismo (aunque el caso no sea para ganar dinero, hablo de mi misma). I aquí llegó cuando estuve en desacuerdo.
Porqué tiene que ser un error hablar de si mismo? Hay algo mas natural y mas sincero que explicar tus reflexiones, tus experiencias y lo que te a pasado en el dia?
Hay estupendos blogs temáticos sobre informatica, cocina, electrónica,magisterio, política... pero ni todo el mundo es un experto en estos temas ni es necesario. No quiero imaginarme un mundo unicamente con blogs tematicos. En efecto, mis blogs preferidos son aquellos que hablan un poquito de cada cosa, de temas inconexos y que suenan sinceros. Asi que si estoy cometiendo un error... me encanta este error! y si el autor del articulo se referia a otra cosa me da igual (con respeto) porque me a servido para mi pequeño experimento y para escribir un post bien largo!
Para terminar, recomendar un blog que seguro cumple casi todos los requisitos para ser un blog estrella (sin quererlo): el blog de Mariana.
No hace falta ser una estrella para ser bueno.
Entré en blogmundi. Vi ideas sobre cosas que se pueden hacer con tu blog aunque me fije en una idea recurrente : como aumentar las visitas del blog?
Entre muchas ideas y trucos a seguir : la utilización de palabras claves. Sinceramente, no creo que mi blog no tenga un flujo continuo de visitantes por la falta de palabras claves sino por el idioma en el que está escrito puesto que hay bastante gente que llega a traves de buscadores y muchas veces buscando palabras iguales en las dos lenguas.
Ahora, no voy a cambiar de idioma para siempre, eso ni se me a pasado por la cabeza. Simplemente un pequeño experimento.Así que este es el motivo del cambio de lengua temporal (aunque no es el primero.)
Otro error producido segun el autor es hablar de tu mismo (aunque el caso no sea para ganar dinero, hablo de mi misma). I aquí llegó cuando estuve en desacuerdo.
Porqué tiene que ser un error hablar de si mismo? Hay algo mas natural y mas sincero que explicar tus reflexiones, tus experiencias y lo que te a pasado en el dia?
Hay estupendos blogs temáticos sobre informatica, cocina, electrónica,magisterio, política... pero ni todo el mundo es un experto en estos temas ni es necesario. No quiero imaginarme un mundo unicamente con blogs tematicos. En efecto, mis blogs preferidos son aquellos que hablan un poquito de cada cosa, de temas inconexos y que suenan sinceros. Asi que si estoy cometiendo un error... me encanta este error! y si el autor del articulo se referia a otra cosa me da igual (con respeto) porque me a servido para mi pequeño experimento y para escribir un post bien largo!
Para terminar, recomendar un blog que seguro cumple casi todos los requisitos para ser un blog estrella (sin quererlo): el blog de Mariana.
No hace falta ser una estrella para ser bueno.
dimarts, d’octubre 10, 2006
Teletransportame!
Ahir el diari ADN em va donar una sorpresa, de fet, a mi i ha qualsevol que somii amb el teletransport com a mitja de transport.
Un grup de cientifics dirigits per Eugen Polzik han aconseguit teletransportar un metre i mig (segons altres fonts mig metre... aixo dels diaris gratuits ja se sap) un objecte macroscòpic de mil millons de àtoms. Una misèria, però ja és alguna cosa.
Qui no ha somiat en un moment de cansament o mandra extrema en teletransportar-se i aparèixer al sofà de casa? O bé emular als personatges de les sèries de cienci ficció i aparèixer i desaparèixer al gust?
Ma sorpres no veure aquesta noticia en primera plana ni sentir-la a la tele. Per a mi, va ser la noticia del dia.
- instant de silenci: avui operen l'anna. Demà l'anire a visitar! molta sort.
dilluns, d’octubre 09, 2006
Com arruinar una vida professional nomes denunciant
Quina es la manera mes ràpida de desfer la vida i carrera d'un professional? sobretot si es metge?
Fàcil : denuncia'l per abus o per mala pràctica. Els medis no tardaran ni un segon en donar totes les seves dades, publicaran fotografies i tot sense haver contrastat les dades i sense judici. Encara que sigui inocent... la seva carrera ja esta acabada. Qui vol anar a un metge denunciat encara que despres fos inocent?
Aquests dies s'està donant el cas d'un ginecòleg del qual la prensa i tv ha facilitat la fotografia, nacionalitat ( justament una de poc frequent), lloc de treball, nomes ha faltat dir-ne el nom. Que passarà si aquest metge es inocent? Doncs que ningu el voldrà contractar i menys anar a la seva consulta.
Que passa quan detenen un lladre, un assassí o un maltratador? Doncs que nomes en donen les inicials del nom i surt a la foto amb la cara coberta. Està bé protegir la seva identitat, però no s'hauria d'aplicar el mateix criteri?
NO estic dient que el metge no sigui culpable, segurament molts ho hauran sigut, però imaginem nomes per una estona que el denunciant s'ho ha inventat (no importa el motiu). Que n'es de fàcil enfonsar un metge, encara que surti de presó o que ni tan sols hi entri: la seva carrera està acabada. La carrera d'un lladre no acaba mai.
Fàcil : denuncia'l per abus o per mala pràctica. Els medis no tardaran ni un segon en donar totes les seves dades, publicaran fotografies i tot sense haver contrastat les dades i sense judici. Encara que sigui inocent... la seva carrera ja esta acabada. Qui vol anar a un metge denunciat encara que despres fos inocent?
Aquests dies s'està donant el cas d'un ginecòleg del qual la prensa i tv ha facilitat la fotografia, nacionalitat ( justament una de poc frequent), lloc de treball, nomes ha faltat dir-ne el nom. Que passarà si aquest metge es inocent? Doncs que ningu el voldrà contractar i menys anar a la seva consulta.
Que passa quan detenen un lladre, un assassí o un maltratador? Doncs que nomes en donen les inicials del nom i surt a la foto amb la cara coberta. Està bé protegir la seva identitat, però no s'hauria d'aplicar el mateix criteri?
NO estic dient que el metge no sigui culpable, segurament molts ho hauran sigut, però imaginem nomes per una estona que el denunciant s'ho ha inventat (no importa el motiu). Que n'es de fàcil enfonsar un metge, encara que surti de presó o que ni tan sols hi entri: la seva carrera està acabada. La carrera d'un lladre no acaba mai.
- instant de silenci: una pluja fina dissbte de matinada que semblava que incordiava a tothom i que a mi em va encantar.
divendres, d’octubre 06, 2006
Els meus lectors i lectores
Estaba mirant les estadistiques de la gent que em visita ( molt agraida) i me trobat dues sorpreses.
La primera de ja fa dies, demano als meus dos lectors o lectores habituals americans que deixin petjada i diguin alguna cosa.
La segona que algu habia arribat al meu blog a traves d'un buscador amb les paraules clau "encastellanotambien" una organització que tela marinera i em provoquen de tot menys alegria i que vaig mencionar en un post. El cas es que seguint els passos del meu lector he entrat a varies pagines on també parlaven del tema, entre elles moltes d'un tal Caja, una perla l'home.
Panic, terror, esgarrifances!! la de burrades que arriba a dir la gent. En concret em va cridar l'atenció un blog d'una madrileña anomenat la buhardilla de noseque (tampoc li farem propaganda ara) . Quan veus que el que diu el PP costa de creure que algu s'ho empassi , doncs be aquesta dona s'ho ha cregut tot! de pe a pa.
Vivint a catalunya, els d'extrema dreta son una realitat però petita, n'hi ha pocs i encara q facin soroll no preocupen en exces. Però fora.. son una realitat a tenir en compte. No son molts però fan molt mes soroll. I també son els que a mi em fan més por perquè no escolten i no perquè no puguin, sino perquè no volen.
A mi no m'agrada escriure de politica però de tan en tant va bé fer una web-excursió i veure el panorama. I m'ha espantat.
M'ha espantat tant que aquest post s'ha adelantat a altres que tenia rumiats.
La primera de ja fa dies, demano als meus dos lectors o lectores habituals americans que deixin petjada i diguin alguna cosa.
La segona que algu habia arribat al meu blog a traves d'un buscador amb les paraules clau "encastellanotambien" una organització que tela marinera i em provoquen de tot menys alegria i que vaig mencionar en un post. El cas es que seguint els passos del meu lector he entrat a varies pagines on també parlaven del tema, entre elles moltes d'un tal Caja, una perla l'home.
Panic, terror, esgarrifances!! la de burrades que arriba a dir la gent. En concret em va cridar l'atenció un blog d'una madrileña anomenat la buhardilla de noseque (tampoc li farem propaganda ara) . Quan veus que el que diu el PP costa de creure que algu s'ho empassi , doncs be aquesta dona s'ho ha cregut tot! de pe a pa.
Vivint a catalunya, els d'extrema dreta son una realitat però petita, n'hi ha pocs i encara q facin soroll no preocupen en exces. Però fora.. son una realitat a tenir en compte. No son molts però fan molt mes soroll. I també son els que a mi em fan més por perquè no escolten i no perquè no puguin, sino perquè no volen.
A mi no m'agrada escriure de politica però de tan en tant va bé fer una web-excursió i veure el panorama. I m'ha espantat.
M'ha espantat tant que aquest post s'ha adelantat a altres que tenia rumiats.
- instant de silenci: Un gran partit ahir. El Barça va demostrar que no esta tan malament com sembla i que els jugadors de la NBA no son deus. la nota negativa: els arbitres amb la bufera contenta.
dijous, d’octubre 05, 2006
76 sixers vs Barça
Ahir per casualitat vaig aconseguir un autograf de l'André Iguodala. Estava a l'illa diagonal fent promoció d'un joc de videoconsola, encara que tot plegat estava mal muntat: 19:30 en un centre comercial i no hi havia mes de 50 allà per veure'l i la cua d'autografs era exactament de 4 persones.I aquesta nit, anem tota la familia a veure jugar l'Iverson i companyia. Espero veure basquet espectacular.
- instant de silenci: aquest matí uns operaris col·locaven les llums de Nadal exteriors de l'illa. Cada cop vivim més ràpid.
dimarts, d’octubre 03, 2006
Fent neteja..
me trobat un record dels primers anys de basquet.
- instant de silenci: mantindré l'anonimat d'algú que ha confessat haver comprat un davantal dels del David de Michelangelo.
dilluns, d’octubre 02, 2006
Màgia
De petita m'agradava molt la màgia. En tenia molts jocs que encara conservo i m'encantava el Màgic Andreu.
Dissabte el progama "Nada x aquí" (dissabte 22:00h, Cuatro) me'n va fer enrecordar.
- instant de silenci: quan em llevo quasi mai m'enrecordo del que he somiat...
dijous, de setembre 28, 2006
POST NUMERO 100
Perquè me la van fer una vegada, perquè tothom es qeda mut quan la sent i perquè l'altre dia la vam estar recordant:
i tu, per quan et vendries?
Cal recordar que tothom es ven alguna vegada conscient o inconscientment.
i tu, per quan et vendries?
Cal recordar que tothom es ven alguna vegada conscient o inconscientment.
- instant de silenci: efecte cibeles invers?? Acostumada ha agafar una talla més quan anava al Zara avui m'han sorpres hi he hagut d'agafar una talla menys en tot. i a la vista esta que no canvio de talla cada dos minuts.
dimecres, de setembre 27, 2006
David de Michelangelo
El turisme es un negoci, i com a tal tothom intenta fer-hi cullerada. Aquí a barcelona venem barrets mexicans ( que es una cosa que mai he entes).
El típic souvenir venecià és una màscara, alguna peça de vidre de Murano o bé alguna peça de roba feta de seda. Doncs a aquesta llista cal afegir-hi els davantals i també roba interior amb les parts del David de Michelangelo.
El primer cop penses que és gracios, quan a cada dues passes hi ha una tenda que ho ven ja no li fots ni cas i si et recorres un carrer sencer n'estas ben farta de la polla del david. Mai m'havia imaginat que en veuria tantes alhora. Si Michelangelo ho hagues sapigut segur que s'ho pensa dos cops abans d'esculpir-la.
I com en tot, també s'han dedicat a versionar-la i n'hi ha de totes les mides (l'original, gran i mes gran) i per a tots els gustos ( diferents fons i frases que l'acompanyen).
Pert cert, NO, no me comprat un davantal d'aqests.
dimarts, de setembre 26, 2006
Venecia
En podria explicar moltes coses, però em quedo amb petites curiositats. Rellotges de 24 hores a les esglesies, al Palau Ducal, a la plaça San Marco ... em tenien meravellada.
Un altre dia parlaré de les parts del David (de Michelangelo) . Encara que l'estatua no estigui a Venecia en vaig acabar farta.
- instant de silenci: me portat d'allà un costipat dels que fan història.
dijous, de setembre 21, 2006
A mi no em vendran res pel carrer
Sóc una bruixa insolidaria. No ho seria si no fos pels de les ONG's que et paren pel carrer. En el meu trajecte diari, que faig una mitja de tres cops al dia primer em creuo amb els de la creu roja, despres amb intermon i a vegades amb metges sense fronteres. Això sense comptar amb els stands de la plataforma en castellano tambien i un altre d'una gent que assegura que la biblia t'ajudarà en la vida familiar. La Diagonal sembla un aparador de religions, sentiments i diners, sobretot volen diners.
Jo vaig tan tranqila amb la meva musiqeta fins que arribo a la zona de l'illa, llavors ja em tenso... tens els nois de la creueta amb un somriure d'orella a orella , tan amables, tan somrients... pero parar-se significa passar 10 minuts en els q et faran sentir culpable per ser tan insolidari. Continues ... i quan creus que els de la seguent ONG s'hauran cansat i hauran marxat... tatan! darrere un arbre.. passa rapid i mirant al terra. Si fos per ells em farien fer una donació cada dia.
Nomes m'hi he parat un cop... i despres d'un quart d'hora sentint com el món es una merda.. li vaig dir al noi q jo passava tres cops al dia x allà i n'estava ben farta, que no era independent econòmicament i q ho sentia molt pero no donaria els meus pocs recursos a intermon. Aquell noi em saludava cada tarda a partir de llavors i a més els i deia als seus companys que no em paressin. Suposo que aquell noi s'ha cansat de que la gent no li faci cas i s'ha canviat de feina.
Jo vaig tan tranqila amb la meva musiqeta fins que arribo a la zona de l'illa, llavors ja em tenso... tens els nois de la creueta amb un somriure d'orella a orella , tan amables, tan somrients... pero parar-se significa passar 10 minuts en els q et faran sentir culpable per ser tan insolidari. Continues ... i quan creus que els de la seguent ONG s'hauran cansat i hauran marxat... tatan! darrere un arbre.. passa rapid i mirant al terra. Si fos per ells em farien fer una donació cada dia.
Nomes m'hi he parat un cop... i despres d'un quart d'hora sentint com el món es una merda.. li vaig dir al noi q jo passava tres cops al dia x allà i n'estava ben farta, que no era independent econòmicament i q ho sentia molt pero no donaria els meus pocs recursos a intermon. Aquell noi em saludava cada tarda a partir de llavors i a més els i deia als seus companys que no em paressin. Suposo que aquell noi s'ha cansat de que la gent no li faci cas i s'ha canviat de feina.
- instant de silenci: que es una mezcla heterogenea?? un cubata. Solo es un ejemplo.
Dema marxo a venecia
dimecres, de setembre 20, 2006
Los cerditos voladores le odian por hablar en clase
Morfosintaxi no se si en vaig aprendre gaire ...
El señor que siempre llevaba el gorro de fieltro salió preocupado a la calle sucia porque su querido grillo se habia caido del balcon del piso quinto. Aunque el señor le queria mucho y lo alimentaba con moscas ciegas, él siempre se quería ir porque les gustaban más los gusanos verdes cojos.
Cuando tuvo la oportunidad se fabricó un paracaidas con una hoja del geranio de la vecina , aquella que de tan rematadamente sucia que tenía arañas encapuchadas en el pelo.
La hoja de geranio rosa resistió el peso del querido grillo y logró aterrizar en la mugrienta calle. La vida allí seria mucho mas dura. Así que decidio poner un anuncio en la prensa local:
"Se busca persona de buena fe que quiera adoptar un grillo silencioso y discreto. No necesito mucho espacio, con una caja de cerillas grande me basto. Por favor abstengase amantes de los gusanos i personas sin sentido del humor"
...però està clar que va deixar marca
El señor que siempre llevaba el gorro de fieltro salió preocupado a la calle sucia porque su querido grillo se habia caido del balcon del piso quinto. Aunque el señor le queria mucho y lo alimentaba con moscas ciegas, él siempre se quería ir porque les gustaban más los gusanos verdes cojos.
Cuando tuvo la oportunidad se fabricó un paracaidas con una hoja del geranio de la vecina , aquella que de tan rematadamente sucia que tenía arañas encapuchadas en el pelo.
La hoja de geranio rosa resistió el peso del querido grillo y logró aterrizar en la mugrienta calle. La vida allí seria mucho mas dura. Así que decidio poner un anuncio en la prensa local:
"Se busca persona de buena fe que quiera adoptar un grillo silencioso y discreto. No necesito mucho espacio, con una caja de cerillas grande me basto. Por favor abstengase amantes de los gusanos i personas sin sentido del humor"
...però està clar que va deixar marca
- instant de silenci: el queixal del seny inferior dret a decidit creixer una mica més
dimarts, de setembre 19, 2006
De l'ús de les paraules
Com es clar i evident, anar a dinar a casa els avis és motiu d'inspiració.
L'última, el mal costum creat per anys de menyspreu a la dona de qualificar de " fulana" a qualsevol .
Se que hi ha factors qe disculpen als meus avis d'utilitzar qesta expressió, se que el món a canviat molt desde que ells eren joves però no em deixa de sorprendre que era la meva iaia que insistia mes en el tema.
De fet, jo no sabia ni a qi es referien, me qedat amb la idea de que era una fulana perque vivia en pecat amb el vidu de nosequi. Despres d'estona tirant endavant i enrere en el temps i quan jo ja m'havia perdut del tot ha arribat la pregunta clau:
- Però quan dius q es una fulana, et refereixes a q es prostitueix?
- Nooo, nomes faltaria!
- I llavors, esta sortint amb el vidu de la noseqi no??
- si
Tot aclarit, no?? No vull saber els adjectius per coses "pitjors".
El pitjor de tot, es que molta gent pensa així i no tenen precisament vuitanta anys.
L'última, el mal costum creat per anys de menyspreu a la dona de qualificar de " fulana" a qualsevol .
Se que hi ha factors qe disculpen als meus avis d'utilitzar qesta expressió, se que el món a canviat molt desde que ells eren joves però no em deixa de sorprendre que era la meva iaia que insistia mes en el tema.
De fet, jo no sabia ni a qi es referien, me qedat amb la idea de que era una fulana perque vivia en pecat amb el vidu de nosequi. Despres d'estona tirant endavant i enrere en el temps i quan jo ja m'havia perdut del tot ha arribat la pregunta clau:
- Però quan dius q es una fulana, et refereixes a q es prostitueix?
- Nooo, nomes faltaria!
- I llavors, esta sortint amb el vidu de la noseqi no??
- si
Tot aclarit, no?? No vull saber els adjectius per coses "pitjors".
El pitjor de tot, es que molta gent pensa així i no tenen precisament vuitanta anys.
- instant de silenci: la selecció espanyola de basquet ha passat a quarts de final. Ho he trobat en un petit (minuscul) trosset del diari i en un altre ridicul quadradet de la pagina d l'ACB. Aqui l'article sencer.
diumenge, de setembre 17, 2006
Trajecte amb autobus
Per anar al restaurant on tenia un anniversari air al vespre vaig haver d'agafar l'autobus. L'agafo pocs cops pero sempre q lagafo arribo tard.. sera pq mai passen quan toca pero aixo es un altre tema.
Jo estava a l'autobus, mig buit com qualsevol altre un dissabte a quarts de deu, baixant pel carrer Balmes quant em vaig fixar amb la furgoneta q tenia al costat de la finestra.
La furgoneta en si no tenia res d'espectacular, blanca, amb pegatines de propaganda de l'empresa. Això si, sem va dibuixar un mig somriure en començar a llegir la publicitat. Es tractava de la furgoneta repartidora d'una pastisseria eròtica. L'slogan era una cosa axi com: fem dolços els teus desitjos. Em va entrar curiositat per coneixer el pastisser/a. Si algú el coneix q el feliciti, s'ha de tenir visió de negoci si senyor.
Comentant la jugada una mica més tard vam arribar a la conclusió que els pastissos havien de ser ben grossos (a escala real) .. sino poc sentit té q tels portina casa. A no ser que vulguis que els veins s'apuntin a la festa ( o ben al contrari, tot depen dels veins).
Jo estava a l'autobus, mig buit com qualsevol altre un dissabte a quarts de deu, baixant pel carrer Balmes quant em vaig fixar amb la furgoneta q tenia al costat de la finestra.
La furgoneta en si no tenia res d'espectacular, blanca, amb pegatines de propaganda de l'empresa. Això si, sem va dibuixar un mig somriure en començar a llegir la publicitat. Es tractava de la furgoneta repartidora d'una pastisseria eròtica. L'slogan era una cosa axi com: fem dolços els teus desitjos. Em va entrar curiositat per coneixer el pastisser/a. Si algú el coneix q el feliciti, s'ha de tenir visió de negoci si senyor.
Comentant la jugada una mica més tard vam arribar a la conclusió que els pastissos havien de ser ben grossos (a escala real) .. sino poc sentit té q tels portina casa. A no ser que vulguis que els veins s'apuntin a la festa ( o ben al contrari, tot depen dels veins).
- Instant de silenci: per continuar amb la tònica del post, un blog molt sensual.
divendres, de setembre 15, 2006
Ens fem grans..
...i sense donar-nos-en compte.
Porto uns dies plens d'aniversaris (sera q al nadal no hi ha res mes a fer) i just aqest migdia dinant a casa els meus avis me ne donat compte. Q grans q san fet!
Fisicament no sels hi nota, era com parlaven. Jo sabia abans qe ells el q anaven a dir. Sempre les mateixes anecdotes, sempre els mateixos comentaris.
Tants anys convivint junts i cada dia es discuteixen pq el meu avi nomes vol un trosset de carn i ella n'hi fa dos. Cada dia, cada dia. Com si no sapiguessin el q passarà. Ell nomes en menjarà un i demà ella ni farà dos.
Me aixecat de taula aburrida, sabia el q passaria, continuarien parlant del mateix fins q ma mare els talles i canvies a un altre tema igual de gastat. I així cada dia, a fer-lis companyia en la seva discussio diaria i la replica del avi: Jo ja no e de creixer que su mengi la nena si vol. Evidentment la nena ja sa menjat la seva ració (d dos trossos) encara q la seva avia sempre lin fa tres.
Porto uns dies plens d'aniversaris (sera q al nadal no hi ha res mes a fer) i just aqest migdia dinant a casa els meus avis me ne donat compte. Q grans q san fet!
Fisicament no sels hi nota, era com parlaven. Jo sabia abans qe ells el q anaven a dir. Sempre les mateixes anecdotes, sempre els mateixos comentaris.
Tants anys convivint junts i cada dia es discuteixen pq el meu avi nomes vol un trosset de carn i ella n'hi fa dos. Cada dia, cada dia. Com si no sapiguessin el q passarà. Ell nomes en menjarà un i demà ella ni farà dos.
Me aixecat de taula aburrida, sabia el q passaria, continuarien parlant del mateix fins q ma mare els talles i canvies a un altre tema igual de gastat. I així cada dia, a fer-lis companyia en la seva discussio diaria i la replica del avi: Jo ja no e de creixer que su mengi la nena si vol. Evidentment la nena ja sa menjat la seva ració (d dos trossos) encara q la seva avia sempre lin fa tres.
- instant de silenci: avui e fet cas al sentit comu i e escrit el post primer en word. ;)
P.D. Encara que ningu ho sapiga i encara q facin alguns partits per la La2 encara q en el telelnoticies no en diguin res s'esta jugant el Mundial femení de basqet a Brasil
dimecres, de setembre 13, 2006
Necessito un traje de neoprè
He d'anar a dinar a casa la meva avia ( a 50 metros) i no puc sortir al carrer de la q esta caient.
Potser arribaria abans nedant !
- Instant de silenci: desde les 11 dl mati q intento entrar al supermanager i esta colapsat. Q no treballa la gent o q?? Q qeden molts dies ! neu a treballar i dexeu-me fer-me els equips en pau
dimarts, de setembre 12, 2006
Supermanager 2006
Dema comença el Supermanager 2006 !!
Per tercer any em fare uns quants equips.. sense aspirar a gaire ( no mi passo hores mirant les estadístiqes i aixo es nota).
Per tercer any em fare uns quants equips.. sense aspirar a gaire ( no mi passo hores mirant les estadístiqes i aixo es nota).
- instant de silenci: concert d'Outlandish al BAM. Tan de temps esperant un concert seu.. i resulta que estic de viatge quan venen. No es pot tenir tot.
diumenge, de setembre 10, 2006
Intensiu pre-tornadaalarealitat
Estic fent un intensiu per arribar esgotada al dimarts. Es un intensiu dels forts, mati tarda i nit amb aniversaris i dinars amb familia. M'esta sortint mes barat que els de la Sol. Seran careros.
- instant de silenci: avui el meu germanet petit fa 12 anys. Felicitats!
divendres, de setembre 08, 2006
Esteu avisats
No m'agrada que em canviin els plans a última hora!
i ell sempre ho fa...
- instant de silenci: busco voluntaris/es que m'alegrin el dia i la nit. Estic molt negativa
dijous, de setembre 07, 2006
Nelly
qin canvi! no sembla la noia de "i'm like a bird". No me la imaginava com la tipica noia de videoclib que fa pujar la temperatura movent-se i insinuant. (tema del q podria discutir hores... m'indigna... pero q i farem)
- instant de silenci: ma passat molts cops. en aqets moments odio blogger! xq sa d esborrar el post quan ja el tens tot escrit!!! no n'aprenc... em fa mandra escriure-ho primer al word. Havia escrit sobre un llibre que ma fet plorar com una magdalena... pero ara ja no te sentit. PERQUE MU FAS AXO SENYOR BLOGGER??¿¿ nomes de pensar q al apretar "publish post" es pot esborrar tot ja tremolo
dimarts, de setembre 05, 2006
A mi no men donaven dos... pero he crescut igual
A mi em fa molta gràcia quan la gent es posa recte i s'estira quan passen vora meu al carrer, també que les señores grans em mirin amb cara rara i que els nens em preguntin quan medeixo. Ja no em fan tanta gràcia alguns comentaris i actituds d'aqells que es creuen graciosos o q es pensen que m'afalaguen però deixarem aquest tema perquè en podria omplir posts sencers sobre coses que m'han passat. I despres penso ... encara hi ha noies molt mes altes que jo!.. el que hauran de sentir...
El tema no es aqest però, el tema es que he crescut!!
Ja m'ho deien molts coneguts : no pot ser, això es el que medeixo jo i tu em passes una mica! (n'hi ha alguns que s'han ficat cm de mes a la força .. sino no em quadren els calculs. la majoria homes... sera que fa por ser mes petitet??)
Doncs si: desde l'ultim cop que em vaig medir (uns dos anys) he crescut quasi 2 cm.
El món no el veig diferent nomes hauré de canviar la resposta a la pregunta típica que em fa la gent quan em coneixen:
-i tu quan medeixes?¿
- doncs molt! ajaj mes o menys 1,85
M'agradaria tenir una llista de tots aqells que quan tenia 12-13 anyets em miraven i deien: ara ja no creixeras molt mes.
La teoria diu que fins als 21 es pot creixer, doncs tinc dos anys per confirmar la teoria!!!!
Queda clar a la foto que no sóc una excepció en la familia... ayyy la genètica!! (Alcazar de Segovia)
- instant de silenci: s'ha mort el boig dels cocodrils. Encara m'extranya que no morís abans... mira que n'ha fet de bestieses ! Suposo que cap aventurer d'aqets mor de vell. A mi em posa nerviosa el seu programa... jo d'aqells bitxos ben lluny! i resulta que el bitxo més "inofensiu" l'apunyala al cor amb la cua! Si hagues fet cas als del cole de monges pregaria per ell o una cosa així... com que no els vaig fer cas dire que em sap greu i li dedico el post (si, ho se es una mica hipòcrita tanta gent que mor cada dia i jo li dedico en aqest sonat... pero mira.. ) .
PD. Avui ma qedat un post molt llarg.
dilluns, de setembre 04, 2006
Com sona l'OCCITÀ?
Aquest estiu (x variar) me mogut molt i en un dels viatges familiars vam nar a Carcassonne a fer la ruta dels Catars. que per cert, vist un castell vistos tots excepte un parell que estan bastant ben conservats la resta son 3 parets.
Doncs va resultar que jo ja ni men recordava que en aqesta area se suposa que qeda algu que parla català i uns quilometres mes amunt occità. I no men recordava perquè no ni havia ni rastre!! no el senties, ni el llegies, nomes els panells informatius dels castells i abadies et recordaven que aqell territori havia sigut català. Això si, tots els fulletons explicatius eren en català no en tenien en castellà ( i això no passa en la majoria de llocs d'aqi).
El curios es que ens van fer l'explicació d'una abadia en occità!! el noi no sabia castellà i ens va proposar fer-la en occità, va dir q niria a poc a poc i que segur que l'enteniem... i si!!!
L'occità sona com una barreja de català i italià . L'arrel de la paraula es catalana pero acabades practicament totes en "o" en canvi l'entonació i algunes terminacions recordaven força a l'italià. Res a veure amb el frances!
Total, que l'abadia de Caunes-Minervois es preciosa i el noi q et venen les entrades un privilegiat q parla occità.
- instant de silenci: tornant a la normalitat
diumenge, de setembre 03, 2006
Porque la vida puede ser maravillosa
un patir contra Argentina i un passeig davant Grècia
- instant de silenci: acabo darribar !!!! (enveja als q ja fa dies q sou a bcn??)
dimecres, d’agost 23, 2006
DONOSTI 2006
Coses que he apres a Donosti:
- que esta plena de catalans.
-que hi ha un senyor que va pel mon enganxant marcianets de ceramica als llocs que mes li agraden. A barcelona ni ha 4 i a Donosti 3, pero nomes en vam trobar dos.
- que qualsevol posició es bona pels donostiarres per epndre el sol excepte de cara al mar.
- que els surfistes no porten el neoprè pel fred, i sino que li expliqin al noi de Berga.
- que tenen una capacitat sorprenent per veure, alla els cubalitros son de litre i mig.
- que la jut passa el 60% del seu temps a la parra.
-que jo sempre tinc fred pero a vegades tinc raó.
- que "aitor" es pronuncia amb accent a "-tor"
-que quan comença a bufar la galerna ja pots sortir corrents o et passara com a nosaltres ( xopes de cap a peus)
- que l'Urgull fa molta pujada.
- que els focs artificials de Malta son els unics capaços de fer que la gent s'aburreixi.
i molt mes....
pero el que no sabrem mai es perque la senyora de la casa li deixava la corretja penjant al gos per estar x casa ( la gran preocupacio de l'anna)
- que esta plena de catalans.
-que hi ha un senyor que va pel mon enganxant marcianets de ceramica als llocs que mes li agraden. A barcelona ni ha 4 i a Donosti 3, pero nomes en vam trobar dos.
- que qualsevol posició es bona pels donostiarres per epndre el sol excepte de cara al mar.
- que els surfistes no porten el neoprè pel fred, i sino que li expliqin al noi de Berga.
- que tenen una capacitat sorprenent per veure, alla els cubalitros son de litre i mig.
- que la jut passa el 60% del seu temps a la parra.
-que jo sempre tinc fred pero a vegades tinc raó.
- que "aitor" es pronuncia amb accent a "-tor"
-que quan comença a bufar la galerna ja pots sortir corrents o et passara com a nosaltres ( xopes de cap a peus)
- que l'Urgull fa molta pujada.
- que els focs artificials de Malta son els unics capaços de fer que la gent s'aburreixi.
i molt mes....
pero el que no sabrem mai es perque la senyora de la casa li deixava la corretja penjant al gos per estar x casa ( la gran preocupacio de l'anna)
- instant de silenci: de logroño a barna passant per Segovia. xq qeda a prop!
dimecres, d’agost 16, 2006
Parada i fonda
continua l'estiu. Feia dies que volia veure ploure i ahir va ser un dia passat per aigua. no vam passar dels 15 graus. un xoc molt fort quan avui e arribat a barcelona despres dores de tren.
dijous, d’agost 03, 2006
Singapur
- La Hayley (la meva profe dangles qets dies) ma estat explicant les seves aventures per Singapur (on hi va estudiar un any) i els seus viatges per Tailandia, malasia, vietnam...
Te gust a poc anarsen a la cerdanya o a donosti despres de sentir tot aixo.
Ja tinc un destí mes a la meva llista. Per destins imaginables que no en qedi!
(volia penjar unes fotos precioses q e trobat de singapur.. pero el blogger sem rebota i no em deixa, q i farem). - Preparació per abandonar casa teva un mes sencer:
carregar tots els trastos q es poden carregar ( camera, movil, mp3..) i no oblidarte cap carregador, pensar tota la roba q cal endur-se (per si fa fred, per si fa calor, per nar a la piscina) i de tot allo q as pensat endurte la meitat, despedirte de les poqes persones que qeden a bcn, ficar l'Ogame en modo vacaciones, acabar-se tot el q hi ha a la nevera, dir-li a tothom q ten vas d vacances i a ser possible penjar un post per fer enveja a tanta gent com sigui possible, deixar la casa minimament decent per no espantarse a la tornada, alimentar el hamster del meu germà....
- instant de silenci: e sentit un tro, aver si descarrega fort i refresca una mica. q ja va sent hora. comença la segona meitat de les vacances! (la primera part i importantissima va començar am els examens de la uni)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)